Adela Contreras Castilla, nascuda al poble de Lubrín (Almería) l’any 1953, però domiciliada a Manresa des del 1956, va ser alumna de l’escola Pare Algué a partir de l’any 1961, quan tenia 8 anys.
En aquest vídeo ens explica alguns dels records que conserva d’aquesta escola franquista d’aleshores, uns records molt negatius. Sobretot perquè una de les seves mestres, Maria García, li feia bullying. Segons l’Adela, amb els anys va entendre que el motiu d’aquest assetjament emocional era perquè la mestra l’havia sentit parlar en català al pati de l’escola i la castigava posant-la sempre en ridícul davant dels seus companys. Tanmateix, aquest càstig pel tema lingüístic aconseguiria l’efecte contrari del que pretenia la mestra: l’Adela anys després aprendria català i aniria “a cursets de català no sé quants anys a l’Òmnium”.
Adela Contreras ens parla dels maltractes que va rebre i també com cada dia a l’escola havien de cantar el “cara al sol”, com els nens i nenes jugaven en patis separats, com les mestres van intentar amagar als nois la menstruació d’una alumna que en aquell moment es trobava al pati i com van clavar una “santa pallissa” a una nena perquè l’havient vist passejar amb un noi.
Vam anar a entrevistar l’Adela Contreras i el seu marit, Valentí Pujol Goma, perquè tots dos van treballar molts anys a la Fàbrica Nova, lloc on s’havien conegut, i ens interessava conèixer el seu testimoni de treball a la fàbrica. A l’inici de l’entrevista, en parlar de la seva infància, l’Adela de seguida va explicar aquests tristos records de l’escola. Ens ha semblat oportú incloure aquest apartat de l’entrevista en el web dedicat a Justa Freire, sobretot perquè aquestes confessions de l’Adela Contreras ens permeten entendre millor com era l’escola que es va trobar Justa Freire. L’Adela ens parla de l’any 1961, Justa Freire va ser-hi 8 anys abans, però les pràctiques educatives devien ser molt semblants. I, com diem en altres llocs del web, Justa Freire devia veure que aquell model d’escola no només era plenament contrari al seu sinó que ben poca cosa podia fer per intentar-ho canviar. I al cap de tres setmanes de la seva arribada a Manresa, Justa Freire tornava a Madrid.
Afortunadament, l’escola Pare Algué, al cap d’uns anys faria una transformació radical que la convertiria en una escola plenament democràtica, de ple respecte als alumnes i amb un model pedagògic avançat, a les antípodes del que va haver de patir l’Adela Contreras i tants alumnes.
