El maig de 2021 el Tribunal Superior de Justícia de Madrid acordava restituir el nom del general Millán-Astray, fundador de la Legión Española, a un carrer de Madrid que des de feia poc temps havia estat batejat amb el de la mestra i pedagoga Justa Freire. L’agost del 2021 es canviaven les plaques. Per vergonya de la democràcia, una de les persones que simbolitza el franquisme més cruel, entusiasta admirador d’Hitler i Mussolini, substituïa una pionera de l’escola pública moderna represaliada i empresonada per la dictadura per les seves idees de renovació pedagògica.

La publicació d’aquesta notícia va posar llum a la trajectòria d’aquesta dona, la qual cosa ens va permetre saber que Justa Freire Méndez (Moraleja del Vino, Zamora, 1896-Madrid, 1965) havia estat l’any 1954 exercint de mestra a l’Escola Pare Algué de Manresa. Aquest petit apunt de la seva biografia ens va animar a investigar els detalls sobre la seva breu estada a la nostra ciutat. El resultat de la investigació us l’oferim en aquest web.

Justa Freire Méndez va ser una mestra de gran prestigi, introductora dels mètodes d’ensenyament més avançats del moment. Deixebla i mà dreta del prestigiós pedagog Ángel Llorca, va viatjar per Europa precisament per aprendre dels sistemes educatius més innovadors. Va dur a terme una feina extraordinària en el camp de l’ensenyament públic al Grupo Escolar Cervantes i, especialment, al Grupo Escolar Alfredo Calderón, que va dirigir, ambdós de Madrid, fins que el franquisme la va empresonar i la va desposseir del seu títol de mestra.

No va ser fins l’any 1954 que va poder tornar a exercir a l’escola pública. Tanmateix, a causa de la seva trajectòria compromesa amb els plantejaments renovadors de la República en matèria educativa, va ser vetada per continuar exercint el magisteri a Madrid, on ella hauria volgut seguir treballant. “En ningún caso se le puede destinar a Madrid”, apareix escrit anònimament en un document del seu expedient de depuració conservat a l’Archivo General de la Administración i que nosaltres donem a conèixer en aquest web d’acord amb el conveni de col·laboració que hem signat amb el Ministeri d’Educació espanyol.

El setembre del 1954, Justa Freire és destinada a l’Escola Pare Algué de Manresa. No és pas que ella volgués venir a Manresa. Precisament, d’un total de 67 escoles que podia demanar en el corresponent concurs, va situar el centre manresà en el número 53 de les seves preferències. Va venir-hi, doncs, a contracor i hi va estar molt poc temps, fins que va poder tornar a Madrid per exercir en un col·legi privat, el Colegio Británico, on ja havia treballat abans i on la van rebre amb els braços oberts.

A Manresa, Justa Freire va enfrontar-se per primera vegada amb l’escola pública franquista, radicalment diferent d’aquella escola que ella coneixia, que ella somiava i amb la renovació de la qual s’havia compromès intensament abans del 1939. La seva experiència realment devia ser desoladora. Tot i així va fer diverses amistats a la capital del Bages.

En aquest web expliquem qui era Justa Freire, la seva breu i no desitjada estada a Manresa; parlarem de Mercè Pla, la persona que la va allotjar a casa seva; i publiquem una entrevista amb la neboda d’aquesta senyora, Roser Ibarz Sanz, que té alguns records de la mestra. Hi hem inclòs, també, 7 fotografies de l’escola Pare Algué dels anys 50, a més d’explicacions sobre la Manresa que Justa Freire va conèixer durant la seva estada. També hem recollit algunes informacions del diari Manresa d’aquells dies. Finalment, el testimoni d’una alumna del Pare Algué de l’any 1961 que ens permet constatar com era l’escola franquista que es va trobar Justa Freire a Manresa.

Serveixi aquest web per homenatjar des de Manresa una mestra vocacional, dedicada de ple a l’educació, sobretot la dels alumnes més desfavorits, una mestra defensora i lluitadora de l’escola pública de qualitat, de la formació integral dels infants, a qui sempre va transmetre els valors de la igualtat, la tolerància i el respecte als altres, una mestra admirada i estimada pels nombrosos alumnes que va tenir. Una persona a qui la dictadura franquista li va amargar l’existència fins al final dels seus dies.