“Tot i la seva joventut –va morir quan encara no havia arribat a la trentena-, Josep Maria Planes va conrear de forma reexida pràcticament tots els gèneres periodístics, des de la informació política fins a l’esportiva, passant pel reportatge d’investigació, el comentari satíric i les cròniques de societat. Juntament amb noms com Josep Pla, Eugeni Xammar, Josep Maria de Sagarra, Tísner i Gaziel, va ser protagonista d’una autèntica edat d’or del periodisme català, malauradament trencada per la guerra civil i la posterior derrota de la República”
(Editorial, 8-9-2002)
