“Sovint no tenim present –potser perquè es desconeix- que el periodisme català dels anys trenta va aconseguir formular una llengua molt apta, directa, flexible, útil per a tot, per dir el que fos. La prosa de Planes n’és una mostra, com d’altres n’hi ha, perdudes en hemeroteques o en llibres oblidats. Planes escriu un català alhora elegant i popular, literari i assequible, gens bufat, entenedor i amb el rínxol esteticista que pertoca al gènere que fa. És un català admirable.”
(“Presència”, 20-26/7/2001)
