Actualment, al mercat editorial es poden trobar els següents llibres de Josep Maria Planes:
PLANES D’ESPORT
Josep M. Planes
EDICIONS PROA, S.A.
Col·lecció: Perfils, 80
Pàgines: 144
Any d’edició: 2007
Importador d’un nou estil periodístic, après a París, Josep M. Planes va donar una nova dimensió al periodisme esportiu. Per ell, l’esport no era una simple competició d’homes esforçats, sinó un esdeveniment de masses, una festa, un espai d’oci a l’abast de tothom. D’aquesta manera, les seves cròniques sovint són més retrats d’època, de paisatges i de seguidors, que no pas informes esportius. Es tracta, en definitiva, d’una nova manera d’acostar-se a l’esport. Per aquestes cròniques iròniques i amenes hi desfilen noms mítics del ciclisme com Marià Cañardo, o futbolistes com Josep Samitier i Ricard Zamora.
Josep M. Planes i Martí (Manresa, 1907 – Barcelona, 1936) va començar a publicar als diaris de la seva ciutat natal. En només deu anys, des del 1926, quan arriba a Barcelona, fins al dia del seu assassinat, l’activitat de Planes és frenètica i prou consistent com per fer-se un nom en una societat en ebullició. Als vint-i-dos anys entrà a treballar a Mirador, un any després participà en la constitució d’Acció Catalana com a partit, acte seguit fou enviat com a corresponsal a París pel diari La Publicitat, on va aprendre-hi nous estils de fer periodisme i, en tornar fou director del setmanari satíric El Be Negre i de la revista il·lustrada Imatges, a més de col·laborar en diaris esportius (La Nau dels Esports, L’Esport Català) o en d’altres d’informació general, on s’especialitza en el retrat de l’oci barceloní: les estrenes, els bars de copes, el futbol o el ciclisme. L’any 1934 inicià un seguit de reportatges sobre els pistolers, tant anarquistes com falangistes i d’Estat Català, el posaran en el punt de mira de la FAI, que el detingué i l’assassinà poc després de començada la Guerra Civil. Tot just tenia 29 anys.
ELS GÀNGSTERS DE BARCELONA
JOSEP M. PLANES
Pàgines: 170
EDICIONS PROA
Col·lecció: “Perfils”, 31
Any d’edició: 2002
Entre el 4 d’abril i el 27 de maig de 1934, Josep Maria Planes va publicar al diari La Publicitat una trentena d’articles sobre l’entramat anarquista, dividits en dues sèries que titulà, respectivament, “Els gàngsters de Barcelona” i “L’organització de l’anarquisme a Catalunya i a Espanya”. Amant de la llibertat, defensor del catalanisme i de la legalitat establerta per la Generalitat republicana, Planes va dur a terme una intensa -i aleshores inèdita- tasca d’investigació i va disseccionar la part més obscura de les organitzacions anarquistes a Catalunya: la de la criminalitat disfressada d’ideologia. Ell mateix fou, però, la primera víctima: el 24 d’agost de 1936, dos anys i tres mesos després del darrer dels articles, Josep Maria Planes fou assassinat per uns pistolers de la FAI i es convertí en la primera víctima del periodisme català.
Aquest volum recull les dues sèries d’aquell exercici periodístic excepcional que posa novament sobre la taula la realitat d’uns fets històrics que han estat molt debatuts. Eren uns textos que romanien amagats a les hemeroteques i que Edicions Proa, amb legítim orgull atesa la seva importància i excepcionalitat, es complau a posar a l’abast del públic lector.
NITS DE BARCELONA
JOSEP M. PLANES
Pàgines: 184
EDICIONS PROA
Col·lecció “Perfils”, 25
Any d’edició: 2001
Un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya va ser Josep M. Planes (Manresa, 1907 – Barcelona, 1936), testimoni d’excepció de la nova Barcelona, moderna i inquieta, hereva de l’esperit electritzant de l’Exposició del 29. L’anàlisi d’aquesta ciutat noctàmbula d’entreguerres, que viu l’eclosió de les noves modes i dels nous gustos importats de París i de Londres, sorprendrà el lector d’avui per la frescor vital i l’alt interès històric. El jove Planes, que feia tertúlia a la terrassa de l’Hotel Colón de dia i se submergia entre les boirines de l’Excelsior de nit, és sens dubte, ja als vint-i-quatre anys, un periodista excepcional. Escriu d’allò que viu i veu: el jazz, els cabarets, el music-hall, les cocottes, els esports, els perfums francesos…amb un llenguatge lleuger i precís, que uneix el glamour i el realisme.
