La web del centenari de Josep Maria Planes dóna a conèixer cinc fotografies inèdites del periodista manresà

Montserrat Ayala / ACN / 25.09.2008 14.07 h

Manresa.- La pàgina web del centenari del periodista Josep Maria Planes (memoria.cat/josep-maria-planes) acaba d’incorporar cinc fotografies inèdites del periodista manresà, protagonista de la sèrie de TV3 ‘Els Diaris de Pascal’. Les fotografies s’han localitzat a l’Arxiu Nacional de Catalunya, en el procés de catalogació del fons de Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 1892-1973). Segons l’historiador i creador de la web, Joaquim Aloy, es tracta d’uns documents de gran vàlua, ja que es conserven molt poques imatges del periodista. Alhora han permès descobrir qui és l’autor de la imatge més coneguda de Planes i treure a la llum una imatge desconeguda de l’històric directiu del Barça, Josep Samitier.

Fins ara hi havia molt poques imatges del periodista manresà, considerat l’iniciador del periodisme d’investigació i alhora la primera víctima de la seva pràctica professional al país. Nascut a Manresa el 1907, va ser assassinat per la FAI l’agost de l’any 1936 després de publicar diversos articles en els quals denunciava les pràctiques de l’organització.

La imatge de Planes s’associa a una fotografia, la més coneguda que es conservava fins ara d’ell, en la qual posa per al fotògraf fumant en pipa. Fins ara no se sabia de qui era aquesta fotografia. Ara, el treball de catalogació que fa l’Arxiu Nacional ha permès saber que és una imatge de Casas i Galobardes i recuperar-ne el clixé original, que està trencat.

Al mateix temps, ha sortit a la llum una imatge pràcticament idèntica i desconeguda del futbolista i directiu barcelonista, Josep Samitier. Com Planas, Samitier posa per al fotògraf amb el mateix gest. La diferència entre els dos personatges és el perfil que mostren, que Samitier posa amb barret i que fuma una cigarreta enlloc de pipa.

Entre les cinc fotografies inèdites hi ha dos retrats d’estudi fets entre els anys 1929 i 1933 en els quals se’l veu, en un de perfil i en l’altre posant amb la pipa. En la tercera fotografia inèdita apareix assegut amb una noia al costat, que podria ser la seva companya Lilian. La foto estaria feta entre 1929 i 1935.

La quarta fotografia inèdita pertany a un grup de dues en les quals apareix amb Josep Pla i Francesc Pujols al Pont del Diable de Martorell per a un reportatge que va publicar la revista ‘Imatges’ el 2 de juliol de 1930 titulat ‘Una tarda a Martorell, amb Francesc Pujols i Josep Pla’. Només una de les dues fotografies, en les quals també hi apareixen l’editor Antoni López i els escriptors Francesc Pujols, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, va ser utilitzada per la publicació.

La cinquena imatge inèdita és una fotografia feta a la plaça Reial, en la qual apareix amb un grup de persones i que dataria del període que va de 1925 a 1935.

A més de les imatges inèdites, s’han localitzat fotografies que fins ara eren pràcticament desconegudes, com la que va publicar el setmanari ‘El Mirador’ l’any 1930 quan Planes tenia 23 anys. També és una foto publicada en aquest setmanari la que s’ha recuperat d’aquest fons i correspon a un grup de periodistes i escriptors entre els quals hi ha Josep Maria de Sagarra, Màrius Gifreda i Joaquim Ventalló.

Segons Joaquim Aloy, aquestes són les primeres imatges de qualitat que es localitzen de Planes. Fins ara, explica, se’n coneixien molt poques fotografies i a part de la de la pipa, totes eren amb molta gent i de poca qualitat. Per aquest historiador, les imatges suposen una gran troballa i posen ‘el colofó’ a la web creada per commemorar el centenari de la seva mort, que es va complir fa dos anys.

Va ser el també manresà i historiador Marc Torras, que treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya, qui va posar Aloy sobre la pista d’aquestes fotografies, aparegudes en el procés de catalogació del fons de Casas i Galobardes, un dels millors fotògrafs catalans dels anys 30. Des d’avui, les imatges es poden veure a la pàgina web memoria.cat/josep-maria-planes.

Aquesta pàgina web conté més de cent articles del periodista manresà amb la intenció de difondre la figura d’un personatge ‘excepcional’ i d’un professional de gran ‘versatilitat’, que era capaç d’escriure de tot i en qualsevol dels gèneres periodístics, explica Aloy. La web conté també un recull de 40 opinions de diferents personalitats sobre Planes, 40 articles sobre la seva figura i entrevistes amb les dues darreres persones que van compartir els seus darrers dies abans de ser assassinat.

La tertúlia sobre Planes genera expectació al Casino

21-6-2008 /Regió7 /REDACCIÓ/Manresa

Tres especialistes en la figura del periodista manresà Josep Maria Planes, assassinat per un escamot de la FAI l’agost de 1936, van debatre dijous sobre la sèrie televisiva Els diaris de Pascal, en un acte que va tenir lloc a la sala d’actes de la biblioteca del Casino. Jordi Finestres, autor de la biogafia de Planes; Quim Aloy, creador d’un web sobre el personatge, i Llorenç Capdevila, que ha escrit la novel·la de la sèrie, van apropar la figura de Planes a un auditori nombrós.

Apareix publicada la versió en novel·la dels “diaris de Pascal” i una guia històrica del període

7-4-2008

Ja es troba a les llibreries la novel·la editada per Proa “Els diaris de Pascal”, escrita per Llorenç Capdevila i basada en la sèrie del mateix nom que ha produït Televisió de Catalunya.

Proa també ha publicat un altre llibre sobre la mateixa sèrie televisiva. En aquest cas es tracta d’una guia històrica dels anys tractats (1929-1936), que ha confeccionat Arnau Cònsul.

Vegeu aquí la sinopsi de la novel·la:

“Un jove fotògraf francès, Pascal Danglà, arriba a Barcelona el maig del 1929 per cobrir la inauguració de l’Exposició Universal. A la ciutat, oberta en canal per centenars d’obres públiques, hi retroba una amiga d’infància, la Lilian, promesa del periodista més polèmic de la ciutat, Josep M. Planes. A través d’ells entrarà en contacte amb les tertúlies de l’Ateneu Barcelonès i coneixerà intel·lectuals, periodistes, polítics i sindicalistes en un moment clau de la història del país: els mesos previs a l’esclat republicà de l’abril de 1931. La successió de fets, les nits boges de la ciutat i la fiblada de l’amor retindran el nostre protagonista més temps que no es pensava. Enmig d’una realitat prou coneguda, el personatge de Pascal Danglà, sorgit de la imaginació dels guionistes de la sèrie homònima de TV3, Joan Gallifa i Núria Castejón, s’erigeix en testimoni privilegiat d’uns anys excepcionals, i ret homenatge als fotoperiodistes que, a principis dels anys trenta, van revolucionar les publicacions periòdiques d’aquest país.”

Grup 62 rellança Pòrtic i engega dues col·leccions

5-4-2008  El Punt Avui /V. Gaillard/ Barcelona

Grup 62 dóna un nou impuls al segell Pòrtic i crea dues col·leccions divulgatives més: “Historia Nacional”, que repassarà alguns dels episodis claus del país, i “Testimonis”, centrada en personatges no prou coneguts com Josep M. Planes i Roc Boronat, que protagonitzen els primers títols.

«La història està de moda i ven, això s’aconsegueix amb llibres ràpids que no perdin el rigor», afirma Arnau Cònsul, director de les sèries. Els dos primers títols de la col·lecció “Història Nacional” són 1714. La guerra de Successió, explicada per Joaquim Albareda i Joan Esculies; i La Guerra Civil a Catalunya, explicada per Josep Termes i Arnau Cònsul. Els dos volums prenen la forma d’una entrevista, una fórmula que aniran alternant amb l’assaig tradicional.

«Hem intentat aportar tota la informació nova sobre la Guerra Civil i parlar de temes com ara la sistematització de la repressió. La fórmula de l’entrevista m’ha estimulat i ajudat a entrar en matèria», comentava ahir l’historiador Josep Termes. «A partir d’una entrevista és molt fàcil explicar la lògica dels esdeveniments i el punt de vista exterior és molt interessant. Nosaltres hem intentat explicar el context històric de la guerra de Successió i els motius que van dur els catalans a apostar per un candidat», aclaria el també historiador Joaquim Albareda.

El més innovador d’aquesta sèrie és que incorpora una ruta pels escenaris que apareixen en l’estudi. El responsable de la col·lecció, Arnau Cònsul, va remarcar el sentit «pràctic» dels volums, tots d’unes 150 pàgines.

Els personatges

L’altra de les noves col·leccions, “Testimonis”, engega amb el retrat del periodista Josep M. Planes a càrrec de Jordi Finestres, una publicació que coincideix amb l’emissió dels “Diaris de Pascal” a TV3, en què Planes apareix com un dels personatges històrics al costat del protagonista. A més, Proa acaba de publicar la novel·la basada en la sèrie televisiva, firmada per Llorenç Capdevila, amb un segon volum amb documents, també firmat per Arnau Cònsul.

El segon títol de “Testimonis” recupera la vida del republicà que va fundar el Sindicat de Cecs de Catalunya, Roc Boronat, i està realitzat per Jordi Amat i Betsabé Garcia. La creació de les dues col·leccions està relacionada amb la renovació de l’assaig a Grup 62, que s’acabarà de concretar al maig. Pel que fa Pòrtic, Fèlix Riera, director editorial, destaca que se centra en la «Catalunya endins» i fomenta el coneixement de la cultura i no tant el reconeixement, «com es fa ara».

TV3 estrena “Els diaris de Pascal”, sèrie que combina ficció amb material documental

26-3-2008 / TV3

TV3 estrena sèrie la setmana que ve. Es titula “Els diaris de Pascal” i està ambientada en els anys previs a la Guerra Civil. El rodatge s’ha fet en format d’alta definició i combina un personatge de ficció amb material documental de l’època. El jove fotògraf Pascal Danglà n’és el protagonista. Però, tot i que és el narrador de la història i viu fets reals en un món real, Pascal no ha existit mai. “Els diaris de Pascal” consta de vuit capítols de mitja hora cadascun, i s’emetran cada dilluns després del “Telenotícies vespre”.

Amb “Els diaris de Pascal”, TV3 s’endinsa un cop més en la història recent de Catalunya, però a la trama històrica hi afegeix ara una història de ficció que transcorre en paral·lel. Està ambientada en la Barcelona dels anys trenta, i narra des del final de la dictadura de Primo de Rivera fins a l’esclat de la Guerra Civil.

La sèrie ofereix el testimoni de personatges que van viure aquells anys, tant anònims com coneguts. Hi participen per exemple, l’arquitecte Oriol Bohigas, Teresa Peyrí, néta del president Francesc Macià, el poeta Josep Palau i Fabre, mort recentment, i Moisès Broggi.

La novetat, però, és que s’hi afegeix el personatge inventat de Pascal Danglà, un fotògraf de pare francès i mare catalana que entrarà en contacte amb la intel·lectualitat de l’època a l’Ateneu Barcelonès i que serveix de fil conductor tant de la història real com de la fictícia.

El rodatge d'”Els diaris de Pascal” s’ha portat a terme després d’una llarga tasca d’investigació supervisada per Borja de Riquer. Albert Alemany és l’actor que dóna vida a Pascal, Bibiana Xiol és Lilian, el primer amor del jove periodista, i Xavi Carreres és Josep Maria Planes, un periodista jove i brillant de qui Pascal es fa amic.

“Josep Maria Planes era molt intel·ligent i ningú no el feia callar”

27-3-2008 / Regió7

Entrevista a Xavi Carreras. Actor de la sèrie “Els diaris de Pascal”

Dilluns 31 de març s’estrena la sèrie de TV3 protagonitzada per Josep Maria Planes

Març del 2008

La sèrie “Els Diaris de Pascal”, on Josep Maria Planes és un dels principals protagonistes, s’estrena a Televisió de Catalunya el dilluns 31 de març.

La sèrie consta de 8 capítols. Es tracta d’una sèrie de docuficció i està ambientada en l’època de la República. El narrador és un fotògraf francès, Pascal Danglà, que arriba a Barcelona poc abans de proclamar-se la República. Juntament amb Pascal i Josep Maria Planes i la seva nòvia Lilian, apareixen al llarg de la sèrie diferents personatges: Francesc Macià, Josep Maria de Sagarra, Josep Pla…

Publicació d’una nova biografia de Josep Maria Planes

Març del 2008

Ja es troba a les llibreries el llibre “Josep M. Planes. Set trets al periodisme a la Rabassada”, editat per Pòrtic.

L’autor de l’obra és el seu biògraf Jordi Finestres que, amb aquesta nova producció, amplia la biografia que ja va escriure l’any 1998 sobre l’eminent periodista manresà. Pòrtic inicia així una nova col·lecció titulada “Testimonis”.

107 articles d’un pioner

6-12-2007 / Diari Avui / Ignasi Aragay

Josep Maria Planes (1907-1936). S’acaba l’any del seu centenari i s’acaba bé. Als tres llibres que fins ara hi ha al mercat -Planes d’esport, Els gàngsters de Barcelona, Nits de Barcelona-, s’hi ha afegit una web monogràfica: www.memoria.cat/josep-maria-planes. Per als qui no coneixen el personatge, va ser un pioner del periodisme d’investigació a Catalunya, un totterreny precoç que als 23 anys ja dirigia la revista Imatges i als 24 la popular El Be Negre. Columnista de La Publicitat, també va escriure a Mirador i a La Rambla. Catalanista i republicà, va morir assassinat als 29 anys per la FAI, contra els pistolers de la qual havia escrit amb vehemència. Premonitòriament, el seu primer article el va publicar amb 17 anys el 19 de juliol del 1924: era un retrat d’Àngel Guimerà l’endemà de la mort de l’escriptor. L’últim va sortir el 19 de juliol de 1936, amb un final èpic: “Ara més que mai, visca Catalunya i la República”. Havia viatjat al Berlín de Hitler, admirava Macià però havia criticat públicament els seus escamots d’Estat Català… A la web es pot llegir una tria de 107 articles.

Cal donar les gràcies a la feinada de Joaquim Aloy en la divulgació del seu llegat. El mateix Aloy, juntament amb un grup d’investigadors manresans, també ha penjat a la xarxa -i molt ben penjat- tot el que se sap de Joaquim Amat Piniella, l’autor de K.L. Reich, i sobre els morts a la Guerra Civil a Manresa, i sobre el salvament de la Seu manresana, i sobre la República a la capital del Bages… I, amb Jordi Basiana i Pere Gasol, ha editat Papers catalans espoliats (Zenobita Edicions), on descobreixen des de cartes d’amor entre un soldat i la nòvia fins a una Enciclopedia Espasa de l’Ateneu Polytechnicum. Tornarà mai, tot això?

Josep Maria Planes entra a Internet

17-11-2007 / Regió7 / TONI MATA I RIU / Manresa

La vida i l’ obra de Josep Maria Planes són a l’ abast de tothom gràcies a la pàgina web creada per l’ historiador manresà Joaquim Aloy. Planes va ser un periodista manresà de gran prestigi a la Barcelona republicana, però va morir jove, als 29 anys, assassinat per la FAI poc després de començar la guerra

El 18 de juliol del 1936 va esclatar la Guerra Civil espanyola i Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1907-Barcelona, 1936) va escriure que «ningú no pot preveure què sortirà d’ aquesta terrible convulsió». Unes línies més avall, el periodista manresà va rubricar l’ article, aparegut al diari La Publicitat, exclamant: «Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!». Eren les últimes paraules d’ un home de lletres que va criticar la insurrecció feixista però que va morir assassinat, el 24 d’ agost, a mans d’ un escamot de la FAI. Només tenia 29 anys. Un segle després del seu naixement, diverses iniciatives en recorden la figura, entre les quals una completa pàgina web, que s’ afegeix al treball de recuperació de la memòria històrica de Manresa que en els darrers anys es duu a terme a la ciutat.

«No ens podem permetre el luxe de prescindir d’ una figura com Josep Maria Planes, un personatge molt important de la nostra història que, malgrat això, és força desconegut». L’ historiador manresà Joaquim Aloy, que la setmana vinent rebrà el Premi Bages de Cultura, fa temps que seguia la petja a l’ obra de Planes. «Per a mi, dedicar-li un web era com un deute pendent, i he d’ agrair tant el disseny del meu fill Arnau com la tasca precedent del periodista manresà Jordi Finestres». Per accedir-hi cal entrar a memoria.cat, que també hostatja altres pàgines creades els últims anys, amb temes com els bombardeigs franquistes i la Segona República.

Josep Maria Planes va escriure el seu primer article el 19 de juliol de 1924 al diari El Pla de Bages, quan tenia 17 anys. Casualitats de la vida, l’ últim el va redactar just dotze anys després. Apassionat de la seva feina i de la vida social barcelonina, i amic de Josep Maria de Sagarra, Planes va escriure sobre política, oci, esports i va fer reportatges d’ investigació sobre el gangsterisme a Barcelona que li van valer l’ enemistat de la FAI i la mort a mans de militants d’ aquest grup, a l’ edat de 29 anys. Una trajectòria breu però intensa: als 23 anys va dirigir la revista Imatges i als 24 El Be Negre.

«El web fa diferents aportacions. Recull material que estava dispers i aporta unes entrevistes que vaig fer a un nebot seu que el va conèixer i a un masover que encara el recorda. També hi ha un centenar d’ articles, alguns dels quals no s’han editat mai”.

 

Tres mirades entorn del periodista Josep Maria Planes

Novembre del 2007 / El Pou de la Gallina

En commemoració del centenari del seu naixement, el periodista manresà Josep Maria Planes i Martí esdevé objecte central de diverses iniciatives que faran que recobri un protagonisme insòlit fins avui.

Es publica Planes d’Esport

Octubre del 2007

Edicions Proa publica Planes d’Esport. El llibre recull les famoses i innovadores cròniques de la Volta Ciclista a Catalunya, dels anys 1935 i 1936, que Josep Maria Planes va publicar al diari “La Publicitat”. També aplega d’altres textos sobre temàtica esportiva de l’escriptor manresà. El pròleg i l’edició és a càrrec de Jordi Finestres.

 

La revista “Sàpiens” tracta la figura de Josep Maria Planes

Juliol del 2007

La revista Sàpiens núm. 58 publica el reportatge “Set trets al periodisme català” sobre “l’execució del reporter manresà Josep Maria Planes”. L’autor del treball és Jordi Finestres, biògraf de Planes.

Torna la República

31-7-2007 /AVUI

TV3 treballa en l’edició d”Els diaris de Pascal’, una barreja de documental i ficció que recrea els anys previs a la Guerra Civil

MARIA ORTEGA

Pascal Danglà és un fotògraf francès que va arribar a Barcelona per a l’Exposició Universal de 1929. Tot i que la seva visita havia de durar pocs dies, es va allargar durant vuit anys per la conjuntura política de la capital catalana, on va viure episodis com el final de la dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República i l’esclat de la Guerra Civil.

El nom de Danglà no és real, encara que ho podria ser, perquè tot el que ell explica en el seu diari personal i tot el que viu, acompanyat de gran periodistes de l’època, com Josep Maria Planas o el mateix Josep Pla, sí que és real.

La ficció com a excusa

Els diaris de Pascal és una creació del departament de documentals, educatius i nous formats de TV3, que barreja elements dramàtics, a través de la història de Pascal, amb trets de documental, que es materialitzen en imatges d’arxiu i entrevistes a testimonis de l’època.

“La ficció està al servei de la informació i no al revés, però ens serveix per atrapar nous espectadors”, explica Joan Gallifa, director del projecte.

La sèrie, que tot just es va acabar de rodar al mes de juliol i està previst que s’estreni a la tardor, es basa en molts textos periodístics d’autors com ara Tísner, i segueix de prop les vivències del líder anarquista Joan Peiró.

Un dels protagonistes és el periodista manresà Josep Maria Planes, director d’El be negre, que, juntament amb la seva companya Lilian, d’origen francès, seran dos dels acompanyants de Pascal durant aquesta època. A través del personatge de Danglà “volem homenatjar tots els periodistes de l’època”, explica Gallifa.

L’objectiu d’aquesta barreja de ficció i realitat és “explicar la història de la República al gran públic”, assegura Joan Gallifa. El director d’Els diaris de Pascal està convençut que la República és un període “que no s’ha explicat tant com el de la Guerra Civil”.

 

Final de rodatge d'”Els Diaris de Pascal”

05/07/2007 / TV3

Sobre la història de la República

“Els diaris de Pascal” és una producció del Departament de Documentals, Educatius i Nous Formats que explica la història de la República. Es tracta de la primera sèrie d’un nou gènere, la docuficció.

“Els diaris de Pascal” és la primera sèrie d’un nou gènere, la docuficció. Una història documental però narrada amb actors i construïda com un dramàtic.

Aquesta vegada, el narrador no és un periodista de TV3, sinó Pascal Danglà, un fotògraf francès que va arribar a Barcelona poc abans de proclamar-se la República. Pascal escriu un diari de les seves impressions. Seran aquests diaris que any rere any, episodi per episodi, faran arribar a l’espectador els fets històrics principals dels anys de la República fins al començament de la Guerra Civil.

Per produir aquest nou format documental, TV3 ha apostat per l’alta definició. Tota la sèrie s’ha produït en HD i s’ha rodat com si fos cinema. La sèrie, que s’estrenarà a la tardor, consta de vuit capítols de 30 minuts, cadascun dels quals aborda un any, del 29 al 36. “És una docuficció -ha dit Garcia-, barreja documental i ficció. La part documental s’aborda a través d’imatges d’arxiu i d’entrevistes, i la part de ficció, a través d’actors que interpreten personatges reals de l’època. La reconstrucció dramàtica està al servei del documental“.

L’únic personatge de ficció és Pascal, el periodista francès que arriba a Barcelona per l’exposició del 29 i s’instal·la a l’Hotel Espanya, i després, per determinades circumstàncies: “la dictadura de Primo de Rivera, el 30, la República el 31, l’Estatut el 32…, no se’n pot anar”, ha explicat Joan Gallifa. “Ell és com un homenatge a tots els periodistes de l’època. Els escrits del seu diari corresponen a escrits reals de diferents periodistes d’aquell període, uns anys de transició molt poc explicats. I tot i l’aspecte de dramàtic, rodat seqüencialment, tot el que diuen els personatges ha sortit dels seus escrits”.

Juntament amb Pascal, els protagonistes de la sèrie són Josep Maria Planes, periodista manresà i director d'”El Be Negre”; la seva nòvia Lilian, d’origen francès, i Irene Polo. Els secundaris són molts, entre els quals, Macià, Sagarra, Pla… periodistes i polítics d’aquells anys. En total, a més de la figuració, hi intervenen 69 personatges.

Pel que fa a l’ambientació i decorats, Gallifa ha explicat que s’ha treballat sense parets, s’ha volgut fer una realització conceptual, només amb mobles i elements, i treballant molt la llum. “S’han recreat un total de 32 escenaris: l’Hotel Colom, l’Ateneu Barcelonès, on es reunia la colla de Sagarra i on hi havia molt moviment d’intel·lectuals (Dalí, Pompeu Fabra…), l’Hotel Espanya, el pis de Josep Maria Planes i Lilian, el pis de Joan Peiró, la Taverna de Mataró…“.

Núria Castejon ha puntualitzat que la manera de combinar les reconstruccions amb el material d’arxiu i les entrevistes s’ha fet “partint del dramàtic, dels comentaris dels actors, es va a imatges d’arxiu del que s’explica i a l’entrevista amb algun testimoni o amb familiars de persones que van viure el moment concret que es comenta”. I ha afegit: “Els guions han passat per Borja de Riquer perquè no hi hagués el més mínim error històric“.

Garcia ha destacat que “és la primera vegada que es fa una producció pròpia d’aquest tipus en alta definició. Abans havíem fet ‘Pirineus’, però no era una sèrie de plató“.

La sèrie anirà acompanyada amb diverses aplicacions interactives que s’oferiran simultàniament en diferents plataformes digitals. Des del servei interactiu de la TDT, el media center, el web, el telèfon mòbil o el teletext, l’espectador hi podrà participar activament i accedir a contingut addicional i a material utilitzat durant la realització de la sèrie. Televisió de Catalunya segueix amb la línia innovadora que es va estrenar amb el “30 minuts” dedicat al “Guernica” i ofereix la possibilitat d’ampliar l’experiència del teleespectador més enllà de la televisió analògica convencional.

 

Dos articles sobre Josep Maria Planes a la revista “Trípodos”

Febrer del 2007

La revista Tripodos núm. 20, editada per la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna, publica el dossier “Els clàssics del periodisme català: de la Renaixença a la Guerra Civil” que inclou dos articles sobre Josep Maria Planes:

• Josep Maria Planes, el reporter calidoscòpic, de Jordi Finestres

• Els cent vuitanta dies de Josep M. Planes a Imatges, de Sergi Dòria

 

Article sobre Josep Maria Planes a la revista “El Temps”

Gener del 2007

El setmanari “El Temps” publica l’article “Set trets a la llibertat d’expressió”, amb motiu del centenari del naixement de Josep Maria Planes. L’autor és Xevi Camprubí.