“Solidaritat catalana! No tenim pas més remei que crear-la, tots i cadascú, si volem existir com a poble. Per damunt dels interessos immediats de l’estratègia electoral, els catalanistes de tots els camps, de totes les idees, hem d’establir aquest punt sagrat de convivència i de col·laboració. No tindríem perdó si la lliçó terrible del 6 d’Octubre no hagués servit per presentar nítidament la necessitat irrenunciable d’aquesta solidaritat que veus forasteres ja anuncien..”
(“La Publicitat”. “Solidaritat catalana”. 31-1-1935)
“Cada dia es veu més clar que el 6 d’octubre no és una data decisiva, terminant, sinó un accident, catastròfic, això sí, però sols un accident, que quan sigui contemplat amb la perspectiva necessària apareixerà més clar i més lligat en la dramàtica ruta que mena els destins de Catalunya. És curiós de constatar que quatre mesos després del cataclisme més sorollós que registra el catalanisme des de la Renaixença, quan era de preveure un desencís general i una època trista de decepcions rondinaries, l’empenta patriòtica del nostre poble agafa una vivacitat i una força que amaga i asfixia la grossa satisfacció dels enemics, lliurats a l’orgia miserable de la seva fàcil victòria.”
(“La Publicitat”. “Política i esport”. 11-2-1935)
“Hem estat a punt de perdre-ho tot i no és cas de tornar-nos a posar en situació que la història es repeteixi. Seríem indignes de la victòria obtinguda si no sabíem administrar-la amb tota fermesa.”
(“La Publicitat”. “La nova política”. 19-2-1936
