“Cal convenir que Sagarra fa un teatre a la seva manera, una mica fora del temps i de l’espai. Però el públic no es cansa de veure’l i, sobretot, de sentir-lo. Alguna explicació deu tenir, tot això. Jo la cercaria –ja ho he dit altres vegades- en la meravella del llenguatge sagarrià, tan brillant, tan sòlid, tan saborós. Un llenguatge que, dalt l’escenari, s’aguanta sol, com aquells magnífics vestits de seda de les dames de l’antigor, que es mantenien drets encara que no portessin cap persona dintre”.
(“La Publicitat”. “¿Un home de teatre?”. 23-4-1935)
