“En Carner és un dels homes que m’han fet més impressió de tots els que he tractat. La seva conversa -regal de l’esperit, com diríem en termes floralescs-, les seves idees, la manera de dir-les, tot plegat us dóna la sensació que us trobeu davant un home molt important. No és d’estranyar la gran influència que el seu tracte pugui haver produït en homes que hagin tingut la sort de conviure amb ell. Josep Pla, per exemple, ha tret un partit molt considerable d’aquesta amistat, en l’ordre de les idees, naturalment.
En Carner viu el moment social amb una intensitat rarament coneguda entre nosaltres. És un magnífic ciutadà del món, que tot li interessa; posseeix la qualitat de percepció afinada fins a un grau impressionant. De tots els fets, de totes les idees, sap copsar-ne els matisos més recòndits, amb una gran claredat de visió i amb un “nas” d’observador atentíssim. Gairebé estaria a punt de dir que el Carner home m’interessa tant o més que el Carner escriptor.”
(“El Pla de Bages”. “Josep Carner”. 29-1-1927)
