“…jo no tinc necessitat de rebre cap instrucció de Stalin per a saber que, per damunt de tot, m’interessa la dignitat i la llibertat de Catalunya. No em calen ordres de Moscou per a posar tot el meu esforç en l’obra de reconquistar l’Estatut, per a treure de les presons els milers de catalans que sofreixen condemna. Per això votaré íntegra la candidatura del Front d’Esquerres, perquè sé que cap dels partits que el formen no s’oposa a l’amnistia, a l’anul·lació de la llei del 2 de gener, a la restitució de l’autonomia. Jo votaré les Esquerres perquè sé que votar les Esquerres és votar pel Catalanisme.”
¿Amb quina cara podria presentar-se davant del món un poble que, pel pànic grotesc d’unes ordres de Moscou, deixava en les presons el Govern legítim del seu país i tants milers de germans de pàtria?
(“La Publicitat”. “Sense dubtar”. 30-1-1936)
“Nosaltres hem dit ben clar quins eren els motius pels quals formàvem part del Front d’Esquerres. És per catalanisme que ens aliem electoralment amb uns partits que lluiten tots, per l’amnistia i per la reconquista de l’Estatut, pel retorn de la Generalitat als representants legítims del país. Cap patriota no pot refusar els sufragis a l’única candidatura que arbora, sense atenuacions ni malentesos, la bandera gloriosa dels interessos permanents de Catalunya.”
(“La Publicitat”. “Per dignitat, precisament…”. 31-1-1936)
“A mesura que s’acosta el dia 16, en la consciència de tots els catalans s’aferma la convicció de què aquestes eleccions, ara més que mai, són les eleccions del catalanisme contra l’anticatalanisme.
Cal haver seguit els actes del Front d’Esquerres per adonar-se que la idea central, el fet viu que encén l’entusiasme de les multituds és el patriotisme pur, el catalanisme a seques. Que els senyors de la Lliga se n’assabentin: és en nom de Catalunya que el diumenge vinent el cos electoral els barrarà el pas per a les Corts de la República”.
(“La Publicitat”. “L’home que s’equivoca. 14-2-1936)
“Es tracta de saber si tenim categoria de poble, categoria de nació. Es tracta de saber si la vitalitat catalana, és prou forta per a saber-se imposar als forasters, als que fan de policia indígena i als traïdors que ens han sortit a casa mateix.
“Com que jo tinc confiança, tinc fe en els destins i en la grandesa del meu país; és per això que estic convençut que la victòria serà nostra. Aquest triomf magnífic tindrà totes les característiques d’un alçament nacional. Quan a Madrid, a París, a Londres, a tot el món, arribi la notícia que les Esquerres han guanyat arreu de Catalunya, no en dubteu: tot el món dirà que el catalanisme ha triomfat, que el catalanisme és invencible.”
(“La Publicitat”. “Diumenge de victòria”. 16-2-1936)
“La resposta és aquesta: triomf de les Esquerres a Girona, a Barcelona, a Lleida, a Tarragona. Cent deu mil vots de majoria a la capital!
No els diu res, això? ¿Ho veuen, ara, si aquestes eren les eleccions del Catalanisme?
Els primers diaris francesos que ens arriben a les mans porten uns titulars a cinc columnes que diuen: “A Catalunya els catalanistes triomfen en tota la línia.”
Era això el que esperàvem, era per això que hem lluitat amb totes les nostres forces.
El cor no ens ha enganyat.
Visca Catalunya!”
(“La Publicitat”. “Diumenge de victòria”. 18-2-1936)
