“Caldria, doncs, que aquestes famoses classes conservadores que somnien amb la implantació violenta d’una dictadura de dretes, reflexionessin sobre les conseqüències que reportaria en aquests moments un cop d’estat feixista fracassat…Així com un cop d’estat marxista ens portaria fatalment a una situació de força de tipus reaccionari, un cop d’estat feixista ens portaria a una situació de força de tipus exactament contrari.

La gent de seny -si és que encara en queda a una i altra banda- sabran què els convé.”

(“La Publicitat”. “El cop d’Estat”. 11-6-1936)

“Que les dretes es belluguen; que la reacció, que el feixisme preparen un cop de força? Potser sí. Però els catalanistes i els republicans, els governamentals d’aquesta hora no hem d’oblidar una cosa: que tenim el poder a les nostres mans i amb el poder totes les palanques de la formidable força repressiva de què disposa l’Estat. Per molt seriosos que fossin els perills que amenacen la República -jo crec que en realitat, sobre aquest punt s’exagera molt- el govern té forces suficients per a esclafar en poques hores qualsevol intent de subversió.”

(“La Publicitat”. “La política de la por”. 17-7-1936)

“Caigui tota la responsabilitat, la terrible responsabilitat del que pugui esdevenir, sobre aquests folls que en nom de l’Espanya derrotada a les urnes, volen implantar la dictadura dels señoritos, la dictadura anticatalana.”

(“La Publicitat”. “Nit de vetlla”. 19-7-1936