Hom nota un gran contrast entre la vida i l’obra de Dickens. És més: dintre la seva producció, tan nombrosa, hi ha contrasentits ben ovirables. Entre el Dickens glossador únic de les belleses de Nadal i el Dickens del “Míster Pick wich”, posem per cas, hi ha una gran diferència. El que solament conegui el gran humorista anglès a través de l’admirable “Cançó nadalenca”, la qual tan bellament ens ha traduït el caríssim Josep Carner, no tindrà una clara visió de la personalitat literària del novel·lista britànic.
Aquesta “Cançó nadalenca”, a la qual hem al·ludit, és un petit joiell, una petita obra mestra. Tot el sentiment i tota l’alegria d’aquesta bella diada de Nadal, s’hi troben reflectits d’una faisó tan admirable, que hom no pot concebre una cosa més acurada. En alguns altres contes i petites novel·les de Dickens, hi hem vist també glossada tan bellament la joia nadalenca, que ens ha arribat a donar la impressió d’ésser el prosista que millor ha sabut plasmar l’ambient inefable d’aquestes jornades de Nadal.
Dickens fou un home pataquejat per totes les asprors de la vida. De petit, passà la més gran misèria, un dels motius de la qual, fou l’empresonament del seu pare, empresonament que durà molt anys. Un cop Dickens s’hagué fet un nom i la fama llur arribà a tots els àmbits del món civilitzat, la seva vida, esdevingué doblement agitada. Els seus nervis i el seu temperament emprenedor li feren realitzar les més audaces empreses. I recorregué tot l’Europa i anà dues vegades a Amèrica, donant conferències, per les quals cobrava quantitats fabuloses.
En els seus darrers anys, Dickens dugué a cap actes verdaderament estranys, que solament el seu esperit aventurer explica. Abandonà la família -esposa i onze fills- i va dedicar-se durant algunes temporades, al teatre, com a actor. Intentà publicar les desavinences amb la seva muller, en un setmanari que gairebé fundà ex profés per això. No arribà a fer-ho, davant la ferma oposició dels amics que encara li quedaven.
En el transcurs de la seva agitada vida, Dickens inicià tota classe d’empreses. Escrivia articles i novel·les, donava conferències i emprenia un viatge darrera l’altre; fundà una pila de periòdics i en dirigí molts d’altres. El seu viure fou un moure’s constant. La seva formidable activitat i esperit aventurer, acabaren per gastar-li completament els nervis.
No sabem en quina època de la seva vida Dickens escrigué “Una cançó nadalenca”. Però vegi’s si, com hem dit al començar, no hi ha un fort contrast entre la seva vida i la seva obra. La “Cançó nadalenca” i altres produccions seves, respiren una pau, una frescor, de tal manera, que no pot comprendre’s que el seu autor no fos un esperit plàcid i reposat. Però, després de tot, hem de convenir que Dickens és el més gran cantor de la llar, a pesar que durant la seva existència no en gaudí, gairebé mai, les seves belleses.
