Dia de joia per a Catalunya. Festa Major de la Pàtria. Voleiar de banderes, flor d’entusiasme i una multitud enfervorida que obre una via triomfal al Govern de la Generalitat que torna a la seva terra.

Lliure-nos a la joia pura d’estrènyer en els nostres braços els germans de pàtria que el redreçament nacional del dia 16 ha tret de les presons. ¡Prou vindran les hores de lluita, de responsabilitat, de sacrifici! ¡Prou vindran les hores dures de la tasca penosa, anònima, feta en silenci! Però en el dia d’avui no podem pensar en altra cosa que a ajuntar la nostra alegria en aquest ritme de festa que fa vibrar tota la terra catalana.

Per damunt de tots els partits, per damunt del Front de Dretes i del Front d’Esquerres, la jornada d’avui té un sentit nacional. Catalunya sencera, la Catalunya eterna, la d’ahir, la d’avui, la de demà, la de sempre, es dreça, en aquestes hores inoblidables, alta, digna, orgullosa, amb el cor amplament obert a l’esperança.

¿Hi haurà esperits mesquins que en la diada d’avui no hi sàpiguen veure altra cosa que una manifestació de partidaris? No ho vull pas creure. Aquesta gran jornada del primer de març -no us hi enganyeu pas-, té el so inconfusible d’un poble, de tot un poble posat en peu.

¿És que hi ha algú que encara no se n’ha adonat? Si és que existeix, planyem-lo. El destí està marcat. Contra els covards, contra els rancuniosos, contra els pobres d’esperit. Catalunya farà la seva via.

¡Benvinguts, President i Consellers de la Generalitat!

¡Benvinguts, tots els que heu patit presó per Catalunya!