Ens és agradable en gran manera la commemoració que LA PUBLICITAT d’ahir feia de la mort del conseqüent periodista Josep Maria Planes. La seva noblesa en la lluita, la seva rectitud i la seva fidelitat als principis que defensava, són coses que ningú no les hi pot negar. Ni els mateixos que el combateren en vida, ni els mateixos que el portaren de nit al lloc on la hi feren deixar.

Morí per fidelitat a uns ideals. Que consti. Morí per un excés de coratge i de valentia. Morí perquè només era ell a defensar una veritat, a defensar una legalitat. I morí d’una manera coratjosa i fou assassinat d’una manera covarda. Això tampoc no ho poden negar ni els uns ni els altres.

Morí al capdavall perquè reclamà justícia que no hi havia, morí perquè reclamava una legalitat que no hi era, morí perquè, potser amb un excés de passió, reclamà que uns crims públics no restessin en la impunitat.

Aquesta veritat, després d’un any, ja no ha d’ofuscar els seus enemics, ni ha d’ofuscar els seus amics.

He remarcat bé la mateixa PUBLICITAT: no fou l’enemic de la classe obrera com uns interessats volien fer veure, no fou l’escriptor a sou del capitalisme, no fou un arribista afanyós de fer-se un nom o d’escalar un lloc en la política, ni en el periodisme. Fou un home que odiava el crim i la injustícia. Fins aquí LA PUBLICITAT. Era un homenatge que feia dies que esperàvem.

Fou un home catalaníssim que defensava una legalitat. Fou un home conseqüent que morí per defensar els seus ideals. Fou al capdavall un home. Que en temps passats i presents moltes vegades no es troba.