“A Ginebra, a l’Hotel Richemont, que no era encara l’establiment de gran luxe esdevingut després, i a la cerveseria Barbaria, m’hi esperava, enviat especial de La Publicitat, el periodista manresà Josep Maria Planes, jove i ja eminent figura de les lletres i del periodisme català. Josep Maria Planes hauria fet forat a la vida pública de Catalunya si començada la guerra civil espanyola una “patrulla de control” no l’hagués salvatgement assassinat en el seu amagatall.”
(Seixanta anys d’anar pel món. Barcelona, 1974)
“… plorava la mort d’una persona que, tant la meva dona com jo, estimàvem com un afillat i que era ni més ni menys que Josep Maria Planes.”
(Seixanta anys d’anar pel món. Barcelona, 1974)
