“Si l’arma que l’occí l’hagués estalviat, Josep Maria Planes hauria posat la seva ploma i el seu braç al servei de Catalunya i de l’antifeixisme. No fugí, i caigué en la batalla, que sovint feia víctimes entre germans d’un mateix camp. Al cap d’un any de la seva mort, la seva figura enyorada pren l’autèntic caràcter d’un lluitador antifeixista i d’un servent heroic de la intel·ligència.”
(“La Publicitat”, 25-8-1937)