“Josep Maria va tenir una vida curta, frustrada molt abans d’atènyer el període de plenitud. Era d’una intel·ligència privilegiada, llest, optimista, simpàtic, un si és no és mofeta, que no molestava, i dotat d’una desimboltura que li obria totes les portes. Ara, com a estudiant, fou una calamitat. Els llibres oficials li feien materialment fàstic… El fet és que sense dir res a ningú, va deixar córrer els estudis oficials, i va concentrar-se amb delit a llegir, a cremar-se les celles estudiant literatura clàssica i moderna, que és la feina que més li agradava de fer. Com a fruit d’aquestes lectures, que païa perfectament, es va fer una sòlida cultura, base des d’on es va llançar a les activitats periodístiques i literàries que ompliren la seva vida”
(Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal)
“Fou Josep Maria un xicot que arribà a Barcelona amb les mans a la butxaca, sense padrins ni coneixences, i que en poc temps es va guanyar un dels llocs més sobresortints dins del periodisme català”.
(Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal)
