“Primer, redactor de L’Esport Català, croniqueur a La Noche després, i redactor d’informacions pintoresques, de teatre i “ecoista” a Mirador. Actualment, redactor de La Rambla, de La Publicitat i gairebé director d’Imatges.
Tot això aconseguit als vint-i-tres anys, l’endemà mateix d’haver arribat de Manresa, i abans, molt abans, d’anar a deixar les maletes a la dispesa. És tot un rècord”
(Cent ninots i una mica de literatura. Barcelona, 1930)
“En Planes és un home que no enraona gaire. Però En Sagarra, en canvi, parla pels colzes; i la seva conversa, picant, enginyosa i àgil, és plena de substància. Naturalment, es van fer amics. En Sagarra i En Planes van de bracet tot el dia, prenen l’aperititu plegats al “Colón” tots els vespres, i surten plegats de nit. L’un, Sagarra, té necessitat de parlar i li cal un escoltador. En Planes en fa de molt bona gana.”
(Cent ninots i una mica de literatura. Barcelona, 1930)
“En Josep Maria Planes hi tocava moltes tecles, al diari. Amb preferència, però, els comentaris i els reportatges d’actualitat, que eren el seu fort. Descabdellats amb un estil directe i viu. I sense enfarfecs de cap mena. En tant que periodista, fou, en aquell temps, un dels millors de Barcelona. I entre els reportatges, especialment una sèrie sobre les activitats pinxesques de la F.A.I., que varen fer sensació”
(“La Publicitat”, diari català. Barcelona, 1971)
“El fet va ésser que els energúmens anònims de la dita revolució el varen liquidar, com havien fet ja abans i feren després amb tants d’altres perquè, segons ells, el trasbals que havia de capgirar el món i convertir-lo en una Arcàdia paradisíaca havia d’ésser implantat a trets.”
(“La Publicitat”, diari català. Barcelona, 1971)
