“…un periodista formidable i dotat d’un humorisme que lligava molt amb mi.”
(Ésser català no és gens fàcil. 1931-1936. Barcelona, 1971)
“Josep Mª Planes, intel·ligent i fred, m’era impossible de veure’l víctima de cap autoentabanament polític ni patriòtic; però veia clar que cercava un camí, una drecera, per a avançar en una carrera política. Tenia totes les qualitats per a fer-la i no li mancava ambició, ans ben al contrari i justificadament; només tenia una “contra”: no era eloqüent, ni poc ni mica. Davant un públic restava palplantat, ert com un glaç i eixut com un llumí abans d’encendre’s.”
(Ésser català no és gens fàcil. 1931-1936. Barcelona, 1971)
