“Sagarra va tenir un alumne avantatjat, Planes, que va posar un xic més de pólvora a les metàfores i va pujar la intensitat del color de les cròniques esportives i socials. El gris de la seriositat el va deixar pels seus treballs pioners de periodisme d’investigació sobre el moviment anarquista a Catalunya, que van ser la causa del seu assassinat a l’Arrabassada l’agost de 1936. Amb la seva mort i, tres anys després, la de Catalunya, desapareixia una empenta, una tradició i una manera moderna d’entendre el periodisme que amb prou feines ara s’està recuperant. Un pas imprescindible per assumir-lo i, si es pot, igualar-lo”.
(“Trípodos”, núm. 20. Barcelona, 2007)
