“Discrepava amb ell ideològicament, però m’unia amb Josep Maria Planes una estreta amistat. Ell militava en els rengles d’Acció Catalana i jo sempre he militat dintre el camp socialista. Era manresà, un bon manresà, d’un esperit obert i liberal que havia estat sempre al servei de Catalunya i de la República. Vingué el 19 de juliol i Josep M. Planes, que fou qui havia parlat clarament contra els precursors dels incontrolats, queia víctima per sempre més sota el plom d’uns assassins i d’uns criminals que van confondre la Revolució amb el pitllatge i el robatori desenfrenat.
No el van assassinar per feixista ni per reaccionari. Potser la seva fe esquerrista i el fervent desig que la República fos allò que havia d’ésser van ésser la causa principal que l’amic Planes fos una víctima escollida immolada a la causa de la llibertat, precisament per aquells que en tot moment parlen de la llibertat encara que facin tot el contrari.”
(“UGT”, 24-8-1937)
(*) Marcel·lí Font era un dirigent de la UGT i del PSUC de Manresa Era també director del diari manresà “UGT”
