Davant d’una Espanya histèrica que sembla haver perdut la carta de navegar, la responsabilitat dels dirigents del Catalanisme augmenta en unes proporcions dramàtiques. És urgent, però d’una urgència que no admet excusa ni dilació, fixar la nostra autonomia sobre bases sòlides. Tota la força política de Catalunya s’ha de fer sentir en aquests moments perquè el traspàs de serveis s’efectuï amb la més gran rapidesa. És urgent, urgentíssim el traspàs de l’Ordre Públic, però el traspàs no tindria cap sentit si en recollir-lo la Generalitat no sabíem organitzar-lo de manera que Catalunya pogués tenir confiança plena en les institucions i els individus encarregats de defensar-la. La Generalitat no es pot acontentar de disposar de l’Ordre Públic d’una manera teòrica. Cal posseir-lo d’una manera real i efectiva, i això sols pot aconseguir-se posant catalanistes segurs –no catalanistes ocasionals, dels quals, malauradament, ja s’ha fet l’experiència- a tots els llocs de control i de responsabiliat.

On va la República? No és pas fàcil de preveure. No som pessimistes de mena ni ens plau cridar el mal temps, i les anècdotes actuals, per desagradables que siguin, no ens han d’impressionar amb excés. Però mirant les coses fredament es veu clar que el que menys s’acosta és una temporada de pau i de tranquil·litat. I com que, fatalment, si alguna cosa ha de passar a Espanya no podrem evitar que les repercussions es facin sentir a Catalunya, cal procurar per tots els mitjans que si això arriba la nostra autonomia sigui prou forta per a resistir les oscil·lacions de la política centralista. Mai no tindrem els catalans una situació governant a Madrid més favorable a les nostres aspiracions que l’actual. Cal, doncs, no perdre el temps i aprofitar tots els minuts de l’hora que passa. Si més tard resulta que totes aquestes presses eren injustificades millor que millor, però en cas contrari, seria imperdonable que, havent disposat de tots els elements per a poder preveure una certa mena d’esdevenidor, ens haguéssim deixat sorprendre, per un optimisme beat, amb l’obra de mig fer.

Davant del vent de follia que bufa a Espanya, Catalunya té el deure de posar a contribució tota la força del seu seny i la potència del seu patriotisme. Són en hores com aquestes que els homes de govern realment dignes d’aquest nom han de donar tota la mesura del seu valor.