Introducció a les cartes

Deu cartes escrites des del front de guerra pirinenc

Josep Compte va mantenir correspondència durant l’any 1938, des del front de guerra, amb Lluís Serrat, del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB).

A l’arxiu del CECB es conserven deu cartes manuscrites de Compte a Serrat, que van des del 16 de gener[1] al 28 de desembre. Les cartes estan datades a l’Exèrcit de l’Est, a Girona i a “En campanya”.

A causa de la prohibició de posar l’ indret des d’ on s’escriu per qüestions de seguretat militar, Compte fa servir els llocs comuns, quan fa al cas, per tal que el seu interlocutor el situï. Així, quan és a la zona de l’Alt Urgell diu a Lluís Serrat que estan en un poblet de la vall «que tu ja saps» o, quan li demana unes botes d’esquí i unes altres de tot portar, li diu que algú de casa les durà fins a la Seu d’Urgell on, a ell, li és fàcil d’arribar. Quan és a la Vall Ferrera, explica que ha anat a l’estany d’Estats o que ha pujat al cim del Monteixo o que està acantonat «en aquell lloc on hi ha aquell petit xalet que tu havies representat».

En aquestes cartes, Compte explica les seves circumstàncies personals i s’hi poden resseguir, també, les vicissituds dels soldats de muntanya. El Regiment Pirinenc núm. 1 ja ha estat dissolt, i també la seva companyia d’esquí, i els han incorporat a la 72 Brigada de l’Exèrcit Popular de la República. A Compte, aquesta barreja no li agradà gens i en la primera carta, la datada el 16 de gener, diu que «d’ençà que estic en aquesta Brigada sóc molt més separatista que abans». Gràcies a aquesta carta, sabem que Compte va ser destinat a l’esquadra del fusell-metrallador mentre era a la Companyia d’Esquí del Regiment Pirinenc núm.1, que a Farlete, comarca del Monegros, ja dins la 72 Brigada, el van posar a fer de portador de llitera, destí que mantenia a l’ofensiva de Biescas, i que després el van passar a Transmissions, ocupació que ja no abandonaria fins a la Retirada.

Quan l’Exèrcit Popular va tornar a crear una unitat de muntanya, Compte va ser a la primera crida i el mes de maig escriu des de Girona, on s’estava formant la unitat, explicant que ja hi està agregat. A Girona mateix, el 14 de maig, desfilarà davant del president del Govern Basc, José Antonio Aguirre, i del ministre de Marina, Manuel de Irujo.

A la carta del 13 de juny, explica que la nova unitat militar de muntanya l’ha tornat a dur al Pirineu i que hi és des de mitjan març, per tant, poc temps després de la desfilada gironina. També explica que ha après a fer cabanes i que quan torni a fer muntanya prescindirà de les pesades tendes de campanya.

En la darrera carta conservada, l’escrita el 28 de desembre, Compte es fa ressò del bombardeig sofert per Manresa el dia 21 perquè diu que ho ha sentit en el «parte de guerra» i que desconeix el mal causat. «Ara ja han començat» recalca. En aquest bombardeig, hi van perdre la vida un mínim de 33 manresans. Malgrat que hom ja coneix quin serà el resultat final de la guerra, encara queda espai per a una certa ironia en l’acabament de la carta: «Bé, amic Serrat, us desitjo força sort ja que crec que estic més salvat jo ací dalt que vosaltres aquí a baix». A primers de gener, la unitat de Compte rebia l’ordre d’abandonar les posicions de les valls altes del Pallars i passar a França.

Finalment, també hi aportem dos originals més: una carta escrita a màquina i adreçada a Lluís Serrat, agraint-li el certificat i l’informe que li ha fet arribar com a avals, segurament que en vistes a la seva excarceració i el retorn a Manresa, i un sobre de correus, amb l’adreça de Compte al camp de concentració de San Marcos, León.

En l’edició de les cartes, s’ha corregit l’accentuació, la puntuació, les majúscules, alguns pronoms febles, algunes preposicions i s’hi han afegit alguns mots necessaris, per tal d’assolir una millor comprensió del text. La resta l’hem deixat tal com està escrit en els originals.

 

[1] La primera carta està datada el 16 de gener de 1937. Pensem que Compte es va confondre d’any, probablement per la inèrcia del canvi del 1937 al 1938. La dissolució del Regiment Pirinenc núm. 1 i la incorporació dels seus efectius a la 72 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular de la República no es produí fins passats els Fets de Maig de 1937 amb el buidatge progressiu de les prerrogatives que tenia la Generalitat en ordre públic i defensa en favor del govern de la República i la unificació de totes les unitats militars sota el comandament de l’Exèrcit Popular. El 28 de febrer de 1937, el Batalló Pirinenc encara desfilava per Barcelona durant la campanya en pro de l’Exèrcit Popular, pocs dies abans que es despleguessin per l’Alt Aragó.

 

Buscar a tot memoria.cat

Josep Compte i Teixidó,