Jacint Carrió i Joaquim Amat-Piniella
Fotocòpia d’una foto de Joaquim Amat-Piniella, que apareix a la primera edició de K.L.Reich, en català. Muntatge, fet pel mateix Carrió, amb el número de matrícula que Amat tenia a Mauthausen: 4931. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Les vides de Jacint Carrió (1916) i Joaquim Amat-Piniella (1913) tenen diversos paral·lelismes. Tots dos eren de Manresa, van viure intensament el període republicà a la ciutat, militaren a Esquerra Republicana de Catalunya i després de la guerra van passar pels camps de concentració francesos i van anar a parar als camps d’extermini nazis. Al cap d’un temps d’exili, van tornar a Catalunya (Amat el 1946 i Carrió el 1949). Finalment, tots dos van deixar el testimoni escrit de les seves vivències als camps nazis: Joaquim Amat-Piniella a la novel·la K.L.Reich i Jacint Carrió amb les seves memòries Manresa-Mauthausen-Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat. Justament en aquest llibre Carrió dedica uns fragments al seu amic i company de fatigues. Diu així:
“En Joaquim Amat i Piniella va arribar a Mauthausen el gener del 1941. Havia passat, com molts de nosaltres, per un camp de presoners de guerra després de ser capturat en una de les companyies militaritzades que treballaven a la línia Maginot. Es va sorprendre de trobar-nos tan abatuts, tan desesperançats.
– No heu de patir. He sentit en una emissora estrangera que De Gaulle està refent l’exèrcit francès a Anglaterra; que els aliats es reorganitzen. Alemanya perdrà la guerra i podrem tornar a casa.
Tanmateix, uns quants mesos de vida al camp havien estat suficients per enterrar l’optimisme d’alguns i confirmar les pors d’altres. Els SS ens recordaven sovint el nostre destí fatal.
– L’únic alliberament possible a Mauthausen és per la xemeneia, deien tot rient mentre ens senyalaven el crematori.
L’Amat va estar-hi poc temps, a Mauthausen. L’acompanyava en Josep Arnal, un bon amic, dibuixant pornogràfic. Aquesta habilitat va facilitar-li el favor del cap SS de la barraca, que va proporcionar-los, a ell i a l’Amat, una bona feina, a cobert. Durant els primers mesos, van sortir cada dia a treballar amb un kommando que portava el control de les fitxes dels presoners que ingressaven al camp. S’ocupaven d’ordenar-les i de fer i refer llistes inacabables de noms i matrícules. També inventariaven les pertinences dels nouvinguts, que eren amuntegades dins de sacs, al magatzem. Era un control absurd, sense objectiu, ja que molt sovint patien l’espoliació dels SS. Mai no retornarien als seus propietaris.
Encara no feia un any que eren a Mauthausen quan es va descobrir el robatori d’un rellotge per part d’un pres. Tots els integrants del kommando van patir una dura represàlia. L’Amat i el seu amic van ser els que se’n van sortir millor. Després de passar per la barraca de càstig i de treballar uns quants dies a la pedrera, la intervenció d’uns presos republicans que treballaven a oficines, entre els quals hi havia en Josep Bailina, de Santpedor, va permetre que fossin enviats al camp de Steyr, on la situació era força més suportable. L’Amat Piniella va passar bona part de la seva reclusió en un d’aquests kommandos externs. Els presos hi rebien un tracte més humà i la dieta era més completa. Li va ser la sort; d’altra forma, una persona d’idees com ell no hauria sobreviscut. Els intel·lectuals, allà dins, eren considerats inútils, gent sense valor: físicament febles i sense cap habilitat manual; boques per alimentar que amb prou feines podien rendir. És per això que el sistema protegia, sobretot, la gent d’ofici, qualificada per als serveis del camp. La resta, o bé aconseguia especialitzar-se, o bé acabava fent de carn de canó, maltractada i mal alimentada, mentre el cos aguantés.”
Dues cartes i una dedicatòria
Entre Carrió i Amat-Piniella hi hagué sempre una bona amistat. Aquí podem llegir la dedicatòria d’Amat a l’exemplar de Jacint Carrió de K.L.Reich, que acabava de sortir en la seva versió castellana: “Al company de camp, Jacint Carrió Vilaseca, amics de molt abans i d’idees comunes, amb la satisfacció de retrobar-lo amb salut i ànims. Fraternalment, Joaquim Amat. 17-4-63”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
A continuació es reprodueixen dues cartes que es van bescanviar:
CÒPIA DE LA CARTA DE JACINT CARRIÓ A JOAQUIM AMAT-PINIELLA
La primera carta, datada el 7 de juliol de 1963, és de Jacint Carrió a Amat-Piniella. L’hi fa uns suggeriments sobre K.L.Reich: d’una banda, li diu que creu que “si hi haguessin fotos es vendria més i ens convertiria en una novel·la documental inoblidable”. A més, li demana que parli de Gusen, ja que fou un camp “molt més terrible que Mauthausen” i allà els espanyols “érem tractats per tothom com els jueus a Mauthausen”. Fins i tot, segons Carrió, ampliant un paràgraf de la novel·la ja n’hi hauria prou i li suggereix aquest text:
“Serà la barraca dels espanyols més esgotats, digué Emili. En sis mesos ha desaparegut més de la tercera part. Els traslladen al camp de Gusen (sucursal de Mauthausen), on els liquiden com si fossin jueus”.
Com a postdata, s’hi pot llegir aquesta nota manuscrita referida també a K.L.Reich: “Més que una novel·la, és una memòria que passarà a la història perquè és real i acceptada pels supervivents. I més encara perquè expressa la darrera voluntat de la majoria dels caiguts, que ens deixen aquest testament.
Els que surtin d’aquí, que un o altre quedarà, que ho comuniquin als nostres familiars i ho propaguin als quatre vents. Que es faci justícia perquè tal cosa no es repeteixi mai més. Així ho propago jo. Juliol 1963”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
CARTA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA A JACINT CARRIÓ
La segona carta és del 7 de gener de 1966 i l’escriu Amat-Piniella a Carrió. Amat li informa de la llei complementària de la BEG aprovada a Alemanya i li diu que ha estat a París, al III Congrés de la FEDIP (Federación Española de Deportados e Internados Políticos):
“Estimat amic Carrió: També fa temps que el vull escriure, però allò de sempre: la feina, el temps, el deixar-ho sempre per a l’endemà… Després de rebre la teva, els remordiments esdevenen insuportables, i em decideixo.
En efecte, hi ha una Llei Complementària de la BEG que ha estat aprovada i publicada en el Butlletí de l’Estat alemany, però tal com assenyalava la Federació en la seva lletra, no és gran cosa. Sembla que les impressions recollides a París per l’amic López, que se’n podrà treure alguna cosa més del que diu la Llei, però la cosa està encara en curs de gestions i de consultes. No estranyis que en Pagès no hagi contestat la teva lletra fins ara. En rep tantes que per a contestar-les una per una necessitaria la jornada sencera o… una secretària. Hi ha en preparació una lletra circular que sortirà molt aviat, en la qual es concreta la posició del grup d’aquí. Com que hi ha temps, fins el 30 de setembre de 1966, el consell és esperar i veure els resultats de les gestions que els advocats de la FEDIP i de l’AMICALE estan fent. De tot se us informarà amb oportunitat.
Per Tots Sants vaig ser a París per tal d’assistir al III Congrés de la FEDIP (la Federació). Tot va anar molt bé i es van tocar assumptes de molt interès. El que passa que per dir-ho per carta, és molt llarg i no en tindria prou amb una dotzena de fulls. M’agradarà que quan baixis a Barcelona m’ho diguis i vinguis a veure’m i a dinar a casa. Jo plego a les 3 de la tarda i ja no em cal tornar-hi al despatx, si no és per alguna feina extra. Això vol dir que dinaràs una mica tard, però podrem fer una sobretaula tan llarga com vulguem. Avisa’m, però, abans.
A veure, doncs, si et decideixes. Amb molts records de tots per a tots, rep una ben forta abraçada del teu company de penes i fatigues”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
L’opinió de Jacint Carrió sobre la novel·la “K.L.Reich”
5-3-1963. Important carta de Jacint Carrió al conegut dibuixant manresà Joan Vilanova i Roset, en què, a requeriment d’aquest, li fa saber la seva opinó sobre K.L.Reich, que acabava de sortir publicat. Carrió considera que, en escriure-la, Amat-Piniella, “ha complert un gran deure”, que l’obra “és una autèntica memòria viscuda i real” i que només hi troba a faltar referències de Gusen, el camp annex de Mauthausen on moriren més manresans, però que és lògic, perquè Amat no va estar en aquest camp. Carrió acaba recordant la promesa que feien “diàriament” els companys de captiveri que si sobrevivien ho explicarien “als quatre vents”. Pel seu interès transcrivim el text sencer:
“Benvolgut amic. En resposta a la seva pregunta sobre la meva opinió referent a aquell llibre, he de contestar-li que en Joaquim Amat i Piniella ha complert un gran deure. Doncs K.L.Reich (Camp de Concentració de l’Imperi Alemany) no és una novel·la qualsevol o imaginària, és una autèntica memòria viscuda i real, sense exageracions, serena i verídica. Podria ésser un xic més completa si amb ella hi constessin les pàgines viscudes en el Camp de GUSEN i també perquè hi deixaren d’existir més Manresans. Però, en fi, ell no hi era i no pot explicar-ho. Per tant, podem estar satisfets de llur treball.
Ha complert amb la seva missió com a bon company en el camp i com a bon manresà, ja que amb aquest llibre posa a la llum ciutadana els mètodes d’un règim vergonyós. A l’ensems tributa un gran HOMENATGE ALS MÀRTIRS ESPANYOLS. Car, sense aquest llibre, aquest terrible fet hauria passat desapercebut per la majoria dels Espanyols.
Recordo com si fos ara aquella promesa que ens fèiem diàriament els companys de Mauthausen i de Gusen, sobretot els Manresans: Els qui surtin d’aquí, que un o altre quedarà… que ho publiqui als quatre vents i als nostres familiars en particular què és el Nacionalsocialisme alemany PERQUÈ TAL COSA NO ES REPETEIXI MAI MÉS.
En espera d’haver complimentat els seus desitjos, quedant sempre a la seva disposició pels aclariments que vulgui a aquest respecte.
El saluda ben afectuosament
Jacint Carrió. S.V. de Mauthausen i de Gusen
Manresa, 5 de març de 1963”.
Emotiu homenatge a Joaquim Amat-Piniella i als deportats als camps nazis (1985)
Un dels moments en què es constatà l’estima que Jacint Carrió sentia envers Amat-Piniella fou en el solemne homenatge que la ciutat de Manresa va dedicar el 10 de maig de 1985 a l’autor de K.L.Reich i a tots els deportats. A les seves memòries, Carrió ho destaca com un dels moments més importants de la seva vida. Va intervenir-hi amb un discurs de record i agraïment envers els deportats i qualificà Amat-Piniella de “símbol que aixopluga tots els altres conciutadans nostres que van donar la vida per la llibertat i la democràcia”.
L’acte, celebrat amb motiu del 40è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, es féu al saló de plens de l’Ajuntament de Manresa i comptà amb un públic nombrós. Fou promogut per les organitzacions ERC, PSUC i Nacionalistes d’Esquerra i comptà amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat i de Cine-Club Manresa. Consistí en una xerrada de Montserrat Roig i les intervencions de Jacint Carrió, Joan Mestres, president de l’Amical de Mauthausen, Simeó Selga, diputat al parlament de Catalunya i íntim amic d’Amat-Piniella, i l’alcalde de la ciutat, Joan Cornet. Presentà l’acte Josep Emili Puig en nom dels organitzadors.
A les seves memòries, Carrió afirma que aquell acte va constituir “un dels moments més importants de la meva vida” i que va voler estendre l’homenatge “amb les meves paraules i la meva presència, a tots aquells manresans morts als camps d’extermini. Era un reconeixement que se’ls devia, un deute cap a unes persones que havien perdut la vida lluitant per la llibertat”. Hi afegeix que “Hi vaig parlar emocionat però també profundament preocupat per l’esdevenidor”.
Jacint Carrió expressava també les bones impressions de l’acte en una carta que pocs dies després va escriure a la filla d’un deportat: “Al retornar a Manresa la Comissió Pro Homenatge ja ho tenia tot preparat, que culminà amb un acte a l’Ajuntament on vaig parlar molt emocionat així com la Roig, en Mestres i el diputat Dr. Selga. Va ésser més del què esperàvem. Per primera vegada la ciutat de Manresa ha estat a l’alçada que haurien d’estar tots els pobles”.
Aquí podeu llegir la intervenció de Jacint Carrió a l’acte celebrat a l’Ajuntament.
L’acte va tenir un ampli ressò a la premsa local. Aquí podeu veure’n la crònica gràfica i periodística (Web de Joaquim Amat-Piniella).
