1930. Família Carrió i Vilaseca: drets, Tomàs i Jacint Carrió; asseguts, Marian Carrió, Dolors Vilaseca i Francesc Carrió. La Guerra Civil va desfer la família: Francesc moriria al front de Terol; Tomàs i Jacint marxarien amb la retirada cap a l'exili per no tornar-ne fins al cap dels anys. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1930. Jacint Carrió (assegut, el primer de l'esquerra) amb altres companys d’adolescència al bosc del Suanya.
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/11/1931. Sopar amb els companys de la ferreteria Sol Raurich. Jacint Carrió és el quart del reng dels asseguts a l'esquerra de la taula. Carrió hi va treballar des de l'estiu del 1929 fins a la seva partida cap al front, l'any 1937. Va reincorporar-s'hi a la seva tornada al país, el 1949. L’empresa va acomiadar tots els seus treballadors el 1964. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1934. Fotografia de grup dels membres de la Societat Coral La Unió Manresana. El pare i els germans de Jacint en formaven part i ell freqüentava el cafè del local al carrer de les Flors de Maig, mentre els esperava. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
28-9-1934. Jacint Carrió (el tercer de la dreta) ballant sardanes en un aplec. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1935. Fotografia de grup de la colla d'amics de joventut amb qui Jacint Carrió sortia els diumenges per anar al bosc i passar el dia. Carrió és el cinquè del reng del darrere començant per l’esquerra. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/04/1936. Els dependents de Manresa van anar a rebre la delegació del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria de Barcelona a l'estació del Nord. Venien per participar en un míting organitzat pel comitè de vaga local. Els dependents reivindicaven l'aprovació d'unes noves bases de treball. D'esquerra a dreta, Carrió és el setè del reng del mig. Rafael Corvinos, que esdevindria president del Comitè Revolucionari després de l'esclat de la Guerra Civil, el novè. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
31/1/1937. Consell directiu de l'Associació de Dependents del Comerç i la Indústria de Manresa reunit en una assemblea general ordinària celebrada al Teatre Conservatori. D'esquerra a dreta: Agustí Sallent, Josep Bordas, Josep Corominas, Jacint Carrió (vicepresident de l’entitat), Rafael Corvinos, Pere Foraster, Francesc Vinyals, Domènec Manubens i Josep Guals. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/02/39. Ignasi Gamisans, Jacint Carrió, Tomàs Carrió i Pepita Monrós (casada amb Joan Planell). Tots quatre cosins van trobar-se a casa d'Ignasi Planell a Périgueux, a França, tot fugint de l'exèrcit franquista. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/09/39. Refugiats al camp de Sant Cebrià de Rosselló, a la Catalunya Nord. Començant per l’esquerra: Tresserres, Francesc Playà, Josep Pons, Botifoll, Antoni Camps, Puig, Vilalta, Blanco i Miquel Camps. Asseguts: Guinó, Jacint Carrió, Bernat Toran, X i Pladevall. Jacint Carrió va trobar a l'exili bona part dels seus companys de l'Associació de Dependents. Alguns d'ells, com Playà, Pons i Toran l'acompanyarien, també, camí de la deportació. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1947. Jacint Carrió, tot passejant per Périgueux. Després de l'alliberament, Carrió va estar encara tres anys vivint i treballant en terres franceses fins que, animat per la família que l'esperava i els companys de partit exiliats, va decidir tornar a casa i refer la vida a Catalunya. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Març del 1948. Jacint Carrió a Périgueux. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1949. En tornar a casa, després de la deportació, Jacint Carrió va trobar casa seva molt canviada. La seva mare havia mort i el seu pare s'havia tornat a casar amb Maria Trilla. Vivia amb ells, Maria Carrió, filla del seu germà Francesc, mort al front de Terol. A la foto, Jacint Carrió amb la seva neboda Maria, a la plaça del Monestir de Montserrat. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
31/08/49. Jacint Carrió amb la que seria la seva esposa, Maria Grau, a la plaça Major de Manresa. Feia vuit mesos que havia tornat del seu exili a França. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
5/05/50. Jacint Carrió va casar-se amb Maria Grau el mateix dia del cinquè aniversari del seu alliberament a Gusen. El convit es va fer en la intimitat perquè la família de Jacint Carrió estava de dol per la mort de la segona dona del seu pare. Al costat de la núvia, mossèn Valentí Santamaria. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1954. Jacint Carrió i la seva esposa amb un grup d’amics. Assegut al mig, mossèn Valentí Santamaria. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Any 1955. Pati del magatzem de ferro, plom i carbó de Sol Germans, SA. Actualment és l'aparcament de la plaça Porxada. Al fons, es veu Carrió amb Rubiralta. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1956. Jacint Carrió va mantenir, durant els anys de la dictadura franquista, l’amistat amb alguns dels companys de l'Associació de Dependents, entre ells Josep Corominas i Rafael Corvinos, president del Comitè Revolucionari en època de la Guerra Civil. A la fotografia i d'esquerra a dreta: Josep Corominas, la muller de Corvinos, Rafael Corvinos, Maria Grau i Jacint Carrió. Els dos nois són Joan i Jaume Corominas, fills de Josep. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1957. Jacint Carrió amb la seva dona, Maria Grau, i el seu fill, Joan, donant de menjar als coloms de la plaça de Sant Domènec. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1964. Jacint Carrió, tot adreçant unes paraules als seus companys de la ferreteria Sol Hermanos, SA, en el sopar anual de l'empresa. L'acte es va celebrar als menjadors de l'Hotel Sant Domènec. Un mes després, l'empresa tancava. A l'esquerra de Carrió (dret), podem veure Ramon Duocastella (viatjant), Josep M. Rubiralta fill (soci i gerent de la societat) i Eudald Serra (caixer). (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
9-5-1964. Visita de Jacint Carrió a Mauthausen.Davant els blocs 5 i 6
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
9-5-1964. Visita de Jacint Carrió a Mauthausen. A l’interior del bloc 11. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/08/1965. Ballada de sardanes a la inauguració del nou local del Casal Cultural dels Dansaires Manresans al carrer de Circumval·lació. Carrió va ser un membre actiu de la junta d'aquesta entitat durant els anys 60. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/05/1968. El Casal Cultural dels Dansaires Manresans va commemorar el seu vintè aniversari amb la instal·lació d'una font al bosc de les Marcetes. El compromís social de Jacint Carrió que, en altre temps s'havia canalitzat a través de l'activitat política i sindical, va concretar-se en una participació activa en diferents entitats cíviques i culturals durant la dictadura i la transició democràtica. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1/05/1970. Jacint Carrió va mantenir una estreta amistat amb en Josep Pons fins a la mort d'aquest, tot i la distància que els separava. Van viure plegats la deportació a Mauthausen i Gusen i, en ser alliberats, van tornar junts a París. Pons, membre del PSUC, va ser acollit pel Partit Comunista Francès que li va buscar una feina perquè pogués refer la vida al país veí. El 1970, van retrobar-se en els actes d'homenatge als morts als camps d'extermini. A la foto, Pons i Carrió davant el monument a París en record dels espanyols morts per la llibertat durant la Segona Guerra Mundial.
(Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
3/05/1970. Des del 1964, Jacint Carrió va tornar cada cinc anys a Mauthausen i Gusen per retre homenatge als companys morts durant la deportació. A la foto, se’l veu al peu de les escales de la mort del camp principal. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1971. Primer concurs de dibuix al carrer, convocat per l'Associació de Veïns de les Escodines, amb motiu de la festa de les Enramades. Jacint Carrió, responsable de l'organització de l'acte, contempla, al fons, com els nois i noies enllesteixen les seves obres. La inactivitat política i sindical forçada que va patir Carrió durant la dictadura no el va privar d'adquirir compromisos públics en el terreny cultural i cívic. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
18/04/1977. Jacint Carrió conversant amb Montserrat Roig a la presentació del llibre Els catalans als camps nazis, a la llibreria Xipell de Manresa. Carrió va aportar la seva experiència a Mauthausen i Gusen perquè fos recollida com a testimoni del que van viure i patir tants i tants deportats sota el règim nazi. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
30/04/1978. Míting d'Esquerra Republicana de Catalunya a la pista Castell. Jacint Carrió presideix l'acte, com a cap de la secció local de Manresa. A la seva dreta, Heribert Barrera. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca. Autor: Manolo Sánchez)
5-5-1978. Els manresans Joaquim Amat-Piniella i Jacint Carrió en una fotografia publicada al diari “El Correo Catalán”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
L’article sencer d’on s’ha extret la fotografia anterior. Va ser publicat pel manresà Josep Maria Bertran Teixidor, a “El Correo Catalán, 5-5-1978”).
1-10-1978. Jacint Carrió, entrevistat pels historiadors manresans Joaquim Aloy i Jordi Sardans.
1-10-1978. Jacint Carrió, entrevistat pels historiadors manresans Joaquim Aloy i Jordi Sardans.
1-10-1978. Jacint Carrió, entrevistat pels historiadors manresans Joaquim Aloy i Jordi Sardans.
1-10-1978. Jacint Carrió, entrevistat pels historiadors manresans Joaquim Aloy i Jordi Sardans.
13/03/1980. Míting d'Esquerra Republicana de Catalunya durant la campanya per a les eleccions al Parlament de Catalunya. D'esquerra a dreta: Carrió, Mas, Vila, Cases i Planas. L'acte es va celebrar al teatre d’Els Carlins. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
21/12/80. Jacint Carrió felicitant Joan Vilanova el dia en què l'Ajuntament de Manresa va lliurar-li la medalla d'argent de la ciutat. El dibuixant havia estat un dels impulsors de la primera tertúlia en què Carrió va poder parlar llargament amb un grup d'intel·lectuals, tot i que de forma clandestina, de la seva experiència als camps d'extermini nazis. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1982. Jacint Carrió va treballar durant tota la vida com a dependent. Va jubilar-se l'any 1982, quan prestava els seus serveis a l'empresa Vilarmau i Freixa. L'atenció als visitants de l'estand que la firma havia instal·lat a l'ExpoBages d'aquell any va ser el seu darrer servei, dos mesos després d'haver-se jubilat. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca. Autor: Manolo Sánchez)
5/12/1982. Jacint Carrió va formar part de la junta directiva del Foment de la Sardana durant els anys 1934, 1935 i 1936. Amb motiu del cinquantè aniversari de l'entitat, van retrobar-se els integrants d'aquella comissió: Esteve Font (vocal), Gregori Font (secretari), Ignasi Torres (president), Miquel Barés (vicepresident), Jacint Carrió (tresorer) i Josep Porta (vocal). (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Any 1985. L'alcalde de Manresa, Joan Cornet, lliura un record a Carrió, amb motiu dels 25 anys de ser soci de l'AV de les Escodines. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
5/05/1985. Carrió es retrobava periòdicament amb altres companys de captivitat en les trobades d'homenatge als que van perdre la vida a Mauthausen i Gusen. A la foto, d'esquerra a dreta: Miquel Ulldemolins, Feliciano Gracia, Josep Busquets (darrere), Antoni Santacana, Josep Egea (darrere), Pablo Peralta, Julio Cesario Casabona, Antoni Till (ajupit), Jacint Carrió, Jaume Iserte i Juan Mayora, deportats republicans davant el monument que l'italià Sordo va fer aixecar en el lloc on hi havia hagut el crematori de Gusen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
5/05/1985. Jacint Carrió va col·locar una placa en una de les parets del monument als morts al camp de Gusen. La inscripció recorda els manresans que van perdre-hi la vida per defensar la llibertat.
5/05/1985. Jacint Carrió va col·locar una placa en una de les parets del monument als morts al camp de Gusen. La inscripció recorda els manresans que van perdre-hi la vida per defensar la llibertat. Podem veure Jacint Carrió al costat de Carme Cristina, vídua del manresà Maurici Ribas, que va morir a Gusen el novembre del 1941. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
5-5-1985. Veïns de les Escodines a Mauthausen amb Jacint Carrió. D’esquerra a dreta, Josep Roca Comellas; la seva germana, Conxita; Sabina, Carme Cristina i Jacint Carrió (Col·lecció Josep Roca Comellas).
6-5-1985. Carrió a l’autocar durant el viatge de Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Sortida al Pi de les Tres Branques.
D’esquerra a dreta, Lourdes Puig Vila; el seu marit Josep Roca Comellas, Jacint Carrió i la seva esposa, Maria Grau Sisquella. (Col·lecció Josep Roca Comellas).
Sortida al Pi de les Tres Branques.
10/05/1985. La sala de plens de l'Ajuntament de Manresa es va omplir per retre homenatge a Joaquim Amat-Piniella. Un homenatge llargament esperat per Jacint Carrió que va estendre'l a tots aquells que van morir per defensar els ideals per una societat més justa i lliure. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
10/05/1985. La sala de plens de l'Ajuntament de Manresa es va omplir per retre homenatge a Joaquim Amat-Piniella. Un homenatge llargament esperat per Jacint Carrió que va estendre'l a tots aquells que van morir per defensar els ideals per una societat més justa i lliure. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
13-4-1997. Celebració al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa de l’assemblea anual de l’Amical de Mauthausen. A la presidència, d’esquerra a dreta, l’alcalde de Manresa, Joan Cornet, Jacint Carrió i el president de l’Amical, Joan Mestres. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauhausen).
13-4-1997. Celebració al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa de l’assemblea anual de l’Amical de Mauthausen. A la presidència, d’esquerra a dreta, l’alcalde de Manresa, Joan Cornet, Jacint Carrió i el president de l’Amical, Joan Mestres. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauhausen).
13-4-1997. Celebració al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa de l’assemblea anual de l’Amical de Mauthausen. A la presidència, d’esquerra a dreta, l’alcalde de Manresa, Joan Cornet, Jacint Carrió i el president de l’Amical, Joan Mestres. (Arxiu Històric de l’Amical de Mauhausen).
Abril del 1997. Imatges de l’exposició “Exili, resistència i deportació”, instal·lada a l’Ajuntament de Manresa, organitzada per l’Amical de Mauthausen, Entre els organitzadors, Antoni Roig, de l’Amical de Mauthausen i Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Abril del 1997. Imatges de l’exposició “Exili, resistència i deportació”, instal·lada a l’Ajuntament de Manresa, organitzada per l’Amical de Mauthausen, Entre els organitzadors, Antoni Roig, de l’Amical de Mauthausen i Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Abril del 1997. Imatges de l’exposició “Exili, resistència i deportació”, instal·lada a l’Ajuntament de Manresa, organitzada per l’Amical de Mauthausen, Entre els organitzadors, Antoni Roig, de l’Amical de Mauthausen i Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Abril del 1997. Imatges de l’exposició “Exili, resistència i deportació”, instal·lada a l’Ajuntament de Manresa, organitzada per l’Amical de Mauthausen, Entre els organitzadors, Antoni Roig, de l’Amical de Mauthausen i Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Abril del 1997. Imatges de l’exposició “Exili, resistència i deportació”, instal·lada a l’Ajuntament de Manresa, organitzada per l’Amical de Mauthausen, Entre els organitzadors, Antoni Roig, de l’Amical de Mauthausen i Jacint Carrió. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
17/06/1995. Constitució del nou ajuntament manresà, sorgit de les eleccions del 28 de maig. Jacint Carrió és el president de la mesa d’edat i, com a tal, dona la bara de comandament al nou alcalde de la ciutat, Jordi Valls Riera i li posa la medalla. Carrió va participar en el govern municipal durant la legislatura del 1995 al 1999 com a regidor de la Gent Gran. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Jacint Carrió reconeixent-se en una fotografia exposada al museu de Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
1998. Jacint Carrió duent al canell el braçalet amb el número que tenia com a deportat a Mauthausen, el 4.676. Carrió duia sempre el braçalet com a testimoni del sofriment que, sota aquella xifra, havia patit al camp d’extermini nazi. (“El Pou de les Lletres”. Autor: Marc Vila Puig)
13/03/98. Jacint Carrió, com a regidor de l’Ajuntament de Manresa, en l'acte de col·locació de la primera pedra de l'edifici de promoció municipal a la plaça de la Immaculada. (Ajuntament de Manresa)
Any 1999. Jacint Carrió i Jordi Valls, en la presentació de la candidatura del PSC a les eleccions municipals. (“Al Carrer” núm. 18. Maig del 2001)
5/05/2000. Joan Carrió i Grau va dibuixar els seus pares, Jacint i Maria, davant del monument dels espanyols a Mauthausen, en una al·legoria de la vida comuna. La deportació va ser una experiència que va marcar l'existència de tots dos. Periòdicament, Jacint Carrió va retornar a Mauthausen i a Gusen a retre homenatge als seus companys morts. La seva esposa Maria hauria preferit dedicar les vacances a viatjar i veure món. El dibuix va servir per il·lustrar les invitacions de la celebració de les noces d'or de la parella. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
6/05/2000. Jacint Carrió es va adreçar al miler d'assistents a la trobada d'homenatge als deportats morts a Mauthausen i a Gusen tot destacant la importància de no oblidar els crims del passat per evitar que es repeteixin en el futur. L'acte es va fer davant de l'antic crematori de Gusen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
6-5 2000. Desfilada pel pati de Mauthausen d’una representación de l’Amical de Mauthausen. Hi podem veure en Jacint Carrió en la seva darrera visita a Mauthausen. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
6-5-2000. Foto extreta del reportatge “Mauthausen, herida abierta”, publicat a La Vanguardia, el 7-5-2000. Jacint Carrió i un altre deportat, a Mauthausen, en la commemoració del 55è aniversari de l’alliberament dels camps nazis. (“La Vanguardia, 7-5-2000).
26/09/2000. Jacint Carrió va dedicar bona part de la vida a explicar l’horror dels camps d’extermini nazi tant a adults com a joves i adolescents. La xerrada que va fer a les Escodines –a la imatge- va ser la darrera. (Regió 7)
Juny del 2000: dues fotografies de Jacint Carrió, en una entrevista per a la revista "El Pou de la Gallina". (Autor: Francesc Rubí).
Juny del 2000: dues fotografies de Jacint Carrió, en una entrevista per a la revista "El Pou de la Gallina". (Autor: Francesc Rubí).
29/09/2000. Jacint Carrió amb Pedro Flores, destacat militant de la CNT. Van trobar-se al domicili dels familiars d’aquest a Manresa per compartir i contrastar records i vivències dels anys de la República i la Guerra Civil. És la darrera fotografia que se li va fer en vida. (Autora: Conxita Olivé)
1/11/2000. Funeral de Jacint Carrió i Vilaseca a l’església del Carme de Manresa. Carrió va morir el 31 d’octubre de 2000 d’una insuficiència coronària. (Regió 7)
7-5-2005. Un grup de bagencs, en el 60è aniversari de l’alliberament dels camps nazis, van dipositar 5 roses a la placa que Jacint Carrió havia col·locat al camp de Gusen en homenatge als manresans morts a la deportació. Se'n van posar 5 en record del moment de l'alliberament del camp, que Carrió explicava així: "Faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda del dia 5 de maig (el cinquè mes del calendari) del 1945 quan van arribar els aliats al camp de Gusen. Sempre he recordat aquesta data; per a mi va ser un moment màgic, carregat de cincs” (Autor: Joaquim Aloy)