“Jacint Carrió, aquí. Març 1941”. Jacint Carrió es reconeixia en el deportat marcat amb una X. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
“Gusen-Mauthausen. Lliteres de 2 ó 3”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
“El líder social demòcrata [Bernhardt Kuhnt] dins d’un carro d’escombraries” i “1933. Un dels primers deportats als Camps de concentració”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Carrió hi escriu:
“Potros de tortura
Més aviat pantalons avall i amb un mànec de fusta, els donaven 25, 50 ó 75 garrotades al cul. Els de 25 podien sobreviure. Els altres morien. A vegades ho feien davant de tot el camp. El pres havia de comptar els cops amb alemany”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Alguns subratllats de Carrió en aquest reportatge sobre els experiments mèdics del doctor Josep Mengele, a Auschwitz. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
acint Carrió guardava en el seu arxiu aquests dos documents amb un peu de foto comú. A l’esquerra la famosa foto de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el 5-5-1945, amb la pancarta que cobria la porta del camp amb la inscripció: "Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras”. A la dreta, la notícia de la mort del sargent Albert J. Kosiek, alliberador dels camps de Mauthausen i Gusen. La nota de Carrió diu: “Arribada dels americans. La pancarta és feta pels espanyols. El sargent en cap”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
acint Carrió guardava en el seu arxiu aquests dos documents amb un peu de foto comú. A l’esquerra la famosa foto de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, el 5-5-1945, amb la pancarta que cobria la porta del camp amb la inscripció: "Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras”. A la dreta, la notícia de la mort del sargent Albert J. Kosiek, alliberador dels camps de Mauthausen i Gusen. La nota de Carrió diu: “Arribada dels americans. La pancarta és feta pels espanyols. El sargent en cap”. (Arxiu Comarcal del Bages. Fons Jacint Carrió i Vilaseca)
Gener del 2000. Fotocòpia d'una felicitació de Nadal enviada per Jacint Carrió. Inclou fotografia de l’escala de Mauthausen i una altra del monument en memòria dels deportats a Mauthausen a París. Carrió hi escriu aquest text:
“Honor a la veritat
Aquesta escala fa memòria a la que hi havia per pujar, des de la pedrera per pujar cap el camp de concentració de Mauthausen. 186 esglaons.
Doncs, després d’una jornada esgotadora de treball i per si no estiguéssim prou esgotats, ens feien portar una pedra al coll amb un pes de 5 a 30 kg (segons els SS que ens conduïen).
Moltes vegades ens feien travetes o ens donàvem empentes perquè caiguéssim escales avall. Alguns morien així. Per a ells l’espectacle era més agradable”
Gener del 2000. Fotocòpia d'una felicitació de Nadal enviada per Jacint Carrió. Inclou fotografia de l’escala de Mauthausen i una altra del monument en memòria dels deportats a Mauthausen a París. Carrió hi escriu aquest text:
“Honor a la veritat
Aquesta escala fa memòria a la que hi havia per pujar, des de la pedrera per pujar cap el camp de concentració de Mauthausen. 186 esglaons.
Doncs, després d’una jornada esgotadora de treball i per si no estiguéssim prou esgotats, ens feien portar una pedra al coll amb un pes de 5 a 30 kg (segons els SS que ens conduïen).
Moltes vegades ens feien travetes o ens donàvem empentes perquè caiguéssim escales avall. Alguns morien així. Per a ells l’espectacle era més agradable”
Gener del 2000. Fotocòpia d'una felicitació de Nadal enviada per Jacint Carrió. Inclou fotografia de l’escala de Mauthausen i una altra del monument en memòria dels deportats a Mauthausen a París. Carrió hi escriu aquest text:
“Honor a la veritat
Aquesta escala fa memòria a la que hi havia per pujar, des de la pedrera per pujar cap el camp de concentració de Mauthausen. 186 esglaons.
Doncs, després d’una jornada esgotadora de treball i per si no estiguéssim prou esgotats, ens feien portar una pedra al coll amb un pes de 5 a 30 kg (segons els SS que ens conduïen).
Moltes vegades ens feien travetes o ens donàvem empentes perquè caiguéssim escales avall. Alguns morien així. Per a ells l’espectacle era més agradable”