10-5-1985. Jacint Carrió durant la seva intervenció en l’acte d’homenatge a Joaquim Amat-Piniella. D’esquerra a dreta, Onofre Boqué, regidor de Cultura; Simeó Selga, amic d’Amat-Piniella; Joan Cornet, alcalde de Manresa, Jacint Carrió i Joan Mestres, president de l’Amical de Mauthausen (Regió7)
Feia quaranta anys que esperava aquest moment. Vaig prometre als companys manresans de Gusen i Mathausen que, si tornava, explicaria la nostra deportació als seus familiars, amics i conciutadans. I és per això que avui és un dia especial per a mi, com voldria que també ho fos per a tots vosaltres. Per primera vegada, s’honra la memòria d’aquells que van marxar a defensar el país contra el feixisme i no varen tornar mai.
Qui eren aquells homes? La majoria, joves que creien fermament en uns ideals per a una vida millor. Van haver de marxar cap a l’exili per haver defensat la llibertat i allà van tornar a trobar-se enmig d’una gran guerra. Molts van caure en mans dels nazis que varen dur-los als camps de la mort.
Se n’ha parlat molt, d’aquests camps. I encara hi ha qui dubta si realment van existir. I tanmateix, per més que expliquem les barbaritats que vam patir-hi, cap paraula no és suficient per descriure’n l’horror. Com pot explicar-se la mort de tantes i tantes persones? Podem donar detalls sobre el quan, el com i l’on van morir, però cap perquè que assereni les respectives famílies.
Avui som aquí per retre homenatge a Joaquim Amat i Piniella, manresà que patí la deportació i es destacà en el seu afany per deixar testimoni d’aquell crim. És un símbol que aixopluga tots els altres conciutadans nostres que, com ell, van donar la vida per la llibertat i la democràcia. I hauria de ser també una lliçó que evités la repetició de la Història.
No em puc estar d’advertir-vos del perill que suposa el desinterès i la ignorància que avui corre pertot. Els fets del passat podrien tornar a repetir-se i aquesta és una possibilitat que hem de combatre amb totes les nostres forces. No podem permetre que el feixisme ens torni a arrabassar els nostres drets.
Visca la llibertat! Visca la Justícia Social!”
Vegeu més informació sobre l’acte d’homenatge a Joaquim Amat-Piniella
