Intervenció en la presentació d’aquest volum, realitzada a la Llibreria Parcir el 16/5/1996
Joaquim Aloy
Aquest nou llibre de la “Història Gràfica de Manresa” que presentem avui (dedicat al període de “La Restauració”, i concretament al paisatge urbà de Manresa) neix d’una passió. Una passió per la fotografia antiga. No hi podem fer res. Hem estat fets així. Veure unes plaques de vidre, unes fotos de 70, 100, 120 anys enrere ens apassiona, ens emociona, ens fascina.
I com que sabem que hi ha més gent que també l’apassiona aquest món de la fotografia antiga, teníem una gran necessitat de donar a conèixer les fotografies que hem aplegat en aquest volum, de seguida que poguéssim, de poder compartir aquestes emocions i també per contribuir a la recuperació i divulgació del patrimoni gràfic de Manresa. No podríem entendre que uns documents gràfics d’aquest valor, que ens expliquen tantes coses del nostre passat, romanguessin en un calaix i només servissin per al gaudi personal d’unes poques persones. És com si sostraguéssim, escatiméssim a la ciutat allò que és seu.
I és que, efectivament, les fotografies antigues són un tros de la nostra història que ens permet reconstruir la nostra memòria col·lectiva. Són instants congelats en el temps, com assenyala el gran Francesc Català-Roca. És com si la història s’hagués aturat en un moment determinat i ens reflectís aquell moment històric, amb tota la seva quietud, amb tota la seva grandesa, amb tota la seva riquesa de detalls.
Fixem-nos, sinó, i per posar un exemple, amb la fotografia que il·lustra la sobrecoberta, una fotografia facilitada per Jaume Pons i Agulló, que com d’altres col·leccionistes, ha posat tot el seu arxiu fotogràfic a la nostra disposició, la qual cosa li agraïm profundament. Hi veiem un d’aquests instants congelats de la història de la ciutat. Un instant d’un matí de principis de segle. Fixeu-vos com ha canviat aquesta plaça. Ha canviat tant que fins i tot alguns manresans, sobretot de les generacions més joves, dirien: “Això no és Manresa!”. I sí, que ho és. És la plaça de Sant Domènec. És la mostra d’un paisatge present durant molts anys al centre de la ciutat, però que ara és radicalment diferent, sobretot perquè ja no hi ha l’església de Sant Pere Màrtir, que fou enderrocada durant la Guerra Civil. Però també perquè els arbres de la Muralla del Carme ja fa molt temps que no hi són. I fixeu-vos en el carrer, amb les seves llambordes tan especials. Fixeu-vos en el transport: aquí no hi ha cotxes, només carros i tartanes. Fixeu-vos en les botigues, en aquesta farola, en la il·luminació elèctrica… Fixeu-vos com va vestida la gent: amb una indumentària ben diferent a la d’ara: els homes amb gorra, els nens amb bata…
D’un instant aturat en surt un retrat urbanístic i social d’una força i d’un impacte extraordinaris. Aquesta fotografia és un testimoni excepcional d’un moment i d’una època que ens ajuda a reconstruir la nostra història. I per això és tan important que una ciutat, al costat del seu arxiu de protocols notarials, de documentació escrita de tots els temps, etc. conservi un bon arxiu fotogràfic.
I per això és vital que tothom col·labori a fer-lo molt més extens i valuós. Com? Portant a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa totes aquelles fotografies antigues o curtmetratges que la gent -potser sense saber-ho- tingui a casa seva, encara que sigui per fer-ne una reproducció. En algunes golfes o soterranis de casa o a qualsevol calaixera hi poden haver, amagades, oblidades…, unes plaques de vidre o unes fotografies tan valuoses com aquesta. Que és molt possible que algunes s’arribin a perdre com s’han perdut tants i tants documents gràfics. Es tracta de recuperar-les, desempolsar-les i portar-les al lloc més indicat: a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa on seran identificades, catalogades, conservades amb les condicions necessàries i posades a disposició de tothom.
En aquest sentit, m’agradaria aprofitar la presència de les nostres autoritats -a qui agraïm la seva assistència- per fer-los un prec: cal dotar de molts més mitjans la secció de fotografia de l’Arxiu, perquè pugui acomplir encara amb més eficiència la seva feina i convertir-se en un autèntic arxiu d’imatges (antigues i actuals), amb uns serveis de recuperació, enregistrament i reproducció òptims. I cal estudiar també la màxima difusió d’aquest riquíssim patrimoni fotogràfic mitjançant exposicions, publicacions, etc.
Per fer els tres llibres de “La Restauració” hem aplegat unes 1.500 fotografies. I us avanço que en els altres dos volums tindreu unes sorpreses molt agradables en veure unes fotografies d’un gran valor històric, especialment pel que fa a la presència de l’exèrcit a Manresa, el transport, la sanitat, els successos i la vida quotidiana. Moltes fotografies procedeixen de l’Arxiu Històric de la Ciutat però també n’hi ha de molts col·leccionistes particulars que ens les han cedit d’una manera totalment desinteressada. Moltes gràcies a tots ells per la seva col·laboració.
D’altra banda, nosaltres hem intentant des del primer moment que els volums de la “Història Gràfica de Manresa” tinguessin la màxima qualitat possible. Aquesta ha estat una obsessió: que les imatges sortissin el més ben reproduïdes possible.
Us suggereixo que quan estigueu a casa tranquils, obriu el llibre i reposeu la mirada contemplant aquestes fotografies. Podreu fer un passeig pels carrers i les places de la Manresa de finals del segle XIX i els primers anys del segle XX. Reposeu-hi la mirada i constatareu que alguns d’aquests instants congelats són una obra d’art i moments d’un àlbum de la nostra història col·lectiva.
Gaudiu de les fotografies i feu-ho, a més, llegint els magnífics escrits de la Gemma Rubí. Són textos nostàlgics, costumistes, irònics, crítics…, depèn de quina sigui la fotografia comentada, i molt complets. Comentaris sempre suggestius i adients a cada imatge.
I, finalment, dir-vos que amb aquest volum de “La Restauració” i després dels dos dedicats a la República i els dos a la Guerra Civil, acaba la meva intervenció en la “Història Gràfica de Manresa”. La meva tasca en els altres dos volums la farà en Lluís Ferran Toledano, professor d’Història de la Universitat Autònoma i un excel·lent professional. No sabeu pas amb quina tranquil·litat i amb quina confiança li passo aquesta torxa. Per descomptat que tindrà una feina descomunal, però també apassionant, i estic convençut que la farà excel·lentment.
Permeteu-me, per acabar, agrair públicament el coratge, l’emprenedoria, l’empatia, la complicitat absoluta -i també la paciència!- de Marià Pardo, l’editor, sense el qual la publicació de la col·lecció “Història Gràfica de Manresa” no hauria estat possible.
