Àudio. Converses en un refugi (4’35”)
Transcripció
Converses en un refugi
Text: Jordi Estrada
Interpretació: Grup de teatre Els Carlins
(L’àudio reprodueix una conversa fictícia però versemblant sobre l’ambient que es podia viure dins un refugi de guerra)
Personatges: dona, delegat, home, avi, mare
Sirena d’avís d’atac.
Fressa de corredisses.
Delegat del refugi (sobre un fons de veus confuses, neguitoses, inintel·ligibles):
Endavant, endavant. De pressa. Cap al fons, sisplau. Recordeu: les persones grans i els nens, primer. Sí, les mares també! Algú pot ajudar aquest avi? Gràcies. Deixeu passar i que seguin, que seguin tots. No sabem per quanta estona n’hi ha, senyora. Em sap greu. De moment, aquí estarem protegits. Senyor, pot apagar el cigarret? Calma, calma. Sense empentes. Cap al final de tot, sisplau.
Mare: Nens, no sentiu? Afanyeu-se.
Nen: És molt fosc.
Nena: Per què ens amaguem si no hem fet res?
Mare: Doneu-me la mà.
Dona: I encara va arribant gent.
Delegat: Tranquils. Si fem espai, hi cabrà tothom.
Dona. Esperem que passi ràpid.
Avi: L’última vegada ens hi vam estar dues hores. I quan semblava que se n’anaven, hi van tornar.
Home (amb indignació): No tenen escrúpols. Arreu bombardegen indiscriminadament. Un pont, una fàbrica, un hospital, una escola, un carrer de cases.
Delegat: Xxt! Sense cridar, sisplau.
Dona (soroll d’avions): Silenci. Em sembla que ja els sento.
Delegat: Sí, ja els tenim aquí. Que ningú no es mogui. Estem segurs. Si en algun moment s’apaguen els llums, no patiu. De vegades rep algun transformador. Però no ha de passar res.
(Mentre cauen les bombes, se senten converses fragmentades, en veu baixa )
Dona:No sentiu?
Home: A prop, aquesta ha caigut a prop.
Dona: El mal que deu haver fet.
Nen: Em poso el tronquet a la boca, mare?
Mare: No cal. Aquì no cal.
Nena: Tinc por.
Mare: Vine. Agafa’m.
Avi: No paren de caure bombes.
Delegat: Sobretot, calma. I que ningú no es posi nerviós.
Nena: Fa fred.
Mare: Només serà una estona. Ja està ja està…
Home: Bombardegen a tort i a dret.
Avi (indignat): Tant els fa on disparen. L’important és fer mal. I matar, matar com més gent millor.
Dona (a l’avi): Sisplau, que els nens s’espanten. No ploris, maca. Aquí estem bé. No ens passarà res.
Avi: Ni que fóssim cucs…
Delegat: No perdem la calma, sisplau.
Dona: Es fa molt llarg…
Delegat: Paciència. Una mica de paciència…
Avi: Sí, però mentrestant ens ho van esparracant tot…
Home: L’altre dia una dona patia perquè amb les corredisses s’havia deixat la porta de casa oberta. Quan va tornar, no va trobar ni porta ni casa.
Avi: Dats pel sac!
Dona: Maleïda guerra! Ja només ens faltava això.
Nen: Per què plou foc? Per què plores, mare?
Delegat: Sembla que comença a afluixar. No se senten tant ni de tan a prop.
Home: Això vol dir que ja se’n van?
Delegat: De tota manera hem d’esperar l’avís de la sirena. Que no es mogui ningú encara!
Dona: Ai Déu meu, i ara a veure com estarà tot!
Delegat: Mirarem de sintonitzar la ràdio. A veure què diuen. ( En girar el dial, les emissores s’interfereixen, fins a sintonitzar Ràdio Manresa)
Veu radiofònica: Els informem que dues esquadres de cinc aparells d’aviació provinents del nord de la ciutat acaben de bombardejar el centre urbà, ocasionant nombrosos ensorraments i probablement una gran quantitat de víctimes. Continuarem informant en posteriors butlletins horaris. Manteniu-vos atents a nous avisos iinformacions.
(Se sent la sirena de final de l’alerta)
Delegat: Podeu començar a sortir. A poc a poc, i amb ordre. Sense presses.
Dona: Quan surti no voldré obrir els ulls per no veure tot el mal que ens fan.
Delegat: Aneu passant. Algú pot ajudar aquest avi?
Avi: Gràcies, noia. Encara queden persones com cal.
Mare: Anem nens. Esteu bé?
Nen: Jo vull el pare.
Home: No crec que ara a fora faci més fred que aquí.
Nena: Fa pudor. No hi vull tornar més aquí.
Delegat: Això, bonica, dependrà. Dependrà… Nena, no et deixis la nina!