Us oferim el vídeo de la conferència “Història i inicis del cinema a Manresa. L’empresa Cabot” que el 15 de setembre del 1995 van oferir Josep Maria Gasol i Josep Tomàs Cabot a l’actual auditori de La Plana de l’Om. La conferència va ser la primera del Cicle “Manresa i el cinema. 100 anys de cinema”, que va programar la Fundació Caixa Manresa, amb motiu d’aquest centenari. L’acte va ser presentat per Jaume Torras i Rodergas, responsable de la Fundació.

Josep Maria Gasol hi recorda les primeres projeccions de cinema a Manresa, que van tenir lloc a finals del 1896, al cap d’un any de la primera projecció cinematogràfica dels germans Lumière a París. Esmenta els diversos locals de projecció dels primers temps (alguns, efímers i ocasionals, d’altres, autèntics cinemes): Teatre Conservatori, Kursaal, Teatre Nou, Olympia, Principal, Cine Modern -més tard, Modern Palace i Cine Goya-, Casino Ibérico, la Sala Montserrat, el local de la Joventut Catòlica, la Sala Gaumont, Salón Novedades, els cafès La Gàbia, Mundial, etc.

Recorda que el 1901 es va projectar a Manresa la primera pel·lícula en colors (a la Sala Gaumont) i el 1929 la primera pel·lícula sonora (al Modern Palace). Acaba la seva intervenció parlant de dos grans cineastes vinculats a Manresa: Fruitós Gelabert i Badiella, fill d’una manresana i un dels pioners de la cinematografia catalana, i el manresà Baltasar Abadal i Vallès, productor, realitzador i distribuïdor de films estrangers.

Josep Tomàs Cabot hi parla del seu avi, Andreu Cabot i Puig, fill de Barcelona i casat amb la manresana Manela Verdaguer. Va ser el primer empresari cinematogràfic de Manresa, es va establir a la ciutat el 1914, va comprar el Teatre Nou i hi va instal·lar una cabina de projecció; el 1919 va llogar el Teatre Conservatori i el 1927 va inaugurar el Teatre Kursaal. Va morir el 1937.

Tomàs Cabot explica amb tot detall el perquè de la vinculació del seu avi al cinema, deguda especialment als vincles familiars, la seva relació amb les primeres grans productores del cinema estrangeres, la creació de la seva pròpia productora (Iris Films, i després Cabot i Puig) i la construcció dels estudis cinematogràfics a la carretera d’Horta.

També parla de l’amistat d’Andreu Cabot amb Fruitós Gelabert (als seus estudis hi va realitzar 32 documentals sobre natura), del desgraciat final del fill d’Andreu Cabot, Moisès Cabot (mort cremat en una cabina de projecció al front de guerra, el 1938), i del pas de l’herència dels cinemes cap a l’empresari Modest Padró, que va aconseguir el Kursaal, el Conservatori, el Goya i l’Olympia. També hi explica la compra del Teatre Kursaal per part de l’Ajuntament de Manresa.