{"id":79333,"date":"2024-06-07T17:14:27","date_gmt":"2024-06-07T16:14:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/?page_id=79333"},"modified":"2024-07-11T18:21:00","modified_gmt":"2024-07-11T17:21:00","slug":"la-substitucio-dels-noms-dels-carrers","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/franquisme\/la-substitucio-dels-noms-dels-carrers\/","title":{"rendered":"La substituci\u00f3 dels noms dels carrers"},"content":{"rendered":"

Text introductori<\/h2>\n

El govern franquista va imposar una espanyolitzaci\u00f3 a tots els \u00e0mbits de la vida oficial i quotidiana. Inexorablement, aix\u00f2 havia d’arribar tamb\u00e9 als noms dels carrers. Calia deixar ben clar qui havia guanyat la guerra i qui manava, alhora que s’esborrava sistem\u00e0ticament qualsevol rastre que record\u00e9s la democr\u00e0cia, les llibertats perdudes i la catalanitat. Aquesta espanyolitzaci\u00f3 for\u00e7ada afectava tamb\u00e9 tots els establiments comercials i industrials, institucions i entitats de tota mena. Simplement com a mostra, l\u2019Ajuntament de Manresa va passar a ser l\u2019Ayuntamiento Nacional de Manresa<\/em>, R\u00e0dio Manresa,\u00a0Radio Espa\u00f1a de Manresa<\/em>\u00a0i el Grup Escolar Renaixen\u00e7a s’hagu\u00e9 de dir\u00a0Grupo Escolar General\u00edsimo\u00a0<\/em>Franco<\/em>.<\/p>\n

En aquest context, una de les primeres decisions del nou Ajuntament franquista va ser\u00a0 castellanitzar tots els noms dels carrers i places i\u00a0 canviar-ne alguns immediatament. Per exemple:<\/p>\n

la Muralla pass\u00e0 a dir-se\u00a0Avenida del Caudillo<\/em>
\nla Pla\u00e7a de l\u2019Om,\u00a0Plaza del General Mola<\/em>
\nla Pla\u00e7a Major,\u00a0Plaza de los M\u00e1rtires de la tradicion<\/em>
\ni el segon i tercer trams del Passeig de Pere III,\u00a0Paseo de Jos\u00e9 Antonio i Paseo de Garc\u00eda Vali\u00f1o<\/em>, respectivament.<\/p>\n

En tots aquests canvis de noms, igual que els que vingueren posteriorment, s’observa constantment el sectarisme de la dictadura franquista, que mai no volgu\u00e9 una reconciliaci\u00f3 a Espanya ni una veritable pau. Tan sols recordava i homenatjava noms, fets i persones del propi b\u00e0ndol, el guanyador. La resta havia de caure, en el millor dels casos, en l’oblit i la postergaci\u00f3. La consigna era ben clara: calia fer aquests canvis per “imperativo patri\u00f3tico<\/em>“.<\/p>\n

Els canvis continuaren posteriorment amb noms com\u00a0Avenida Tudela<\/em>\u00a0(lloc de naixement de Julio P\u00e9rez\u00a0 Salas, el militar que comandava les tropes franquistes que van ocupar la ciutat, el 24 de gener de 1939),\u00a0Alf\u00e9reces Provisionales<\/em>,\u00a0General Sanjurjo<\/em>\u00a0(que substitu\u00efa el carrer de la Llibertat),\u00a0Capit\u00e1n Cort\u00e9s<\/em>,\u00a0H\u00e9roes manresanos de Espinosa de los Monteros o 1\u00aa Centuria catalana de F.E. y de las J.O.N.S<\/em>. En aquesta mateixa l\u00ednia, l’alcalde Prat Pons justificava que calia canviar els tradicionals noms del carrer Nou i la pla\u00e7a Pedregar amb l’excusa que no tenien un “motivo religioso, patri\u00f3tico ni nacional<\/em>“.<\/p>\n

 <\/p>\n

Documents (41)<\/h2>\n
<\/div>