L’entrada de les tropes franquistes

24/1/1939: fotografies de l’entrada de les forces marroquines pels carrers de Manresa. Les unitats marroquines eren tropes de xoc i d’avantguarda de l’exèrcit franquista i havien estat reclutades com a mercenaris. Les que passaren per Manresa restaven sota el comandament de Mohamed Ben Mizzian. L’oficialitat i les classes eren majoritàriament de la península. (Arxiu Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió. Arxiu Comarcal del Bages).

24/1/1939: grup de soldats franquistes confraternitzant amb població local. (Arxiu Comarcal del Bages)

25/1/1939: missa de campanya celebrada a la plaça de l’Institut, l’endemà de l’entrada de les tropes franquistes. L’acte, multitudinari, representava el restabliment oficial del culte religiós, prohibit durant pràcticament tota la guerra. (Arxiu Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió. Arxiu Comarcal del Bages)

 

Els primers alcaldes del franquisme

Acte franquista celebrat a la Plaça Major de Manresa, aleshores denominada “Plaza de los Mártires”, per commemorar el final de la Guerra Civil i la victòria del general Franco. Entre els assistents, l’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, i el cap local de la Falange, Tomás Serrahima. (Arxiu Comarcal del Bages).

L’alcalde Domènec Prunés Miquel (el segon de la primera filera, al costat d’un militar) amb eclesiàstics i militars, davant de la basílica de la Seu. (Fons Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages).

Desembre del 1947: visita de l’alcalde Joan Prat Pons a diverses institucions benèfiques de la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages)

6 i 7/7/1945: acte de presa de possessió de Joan Prat Pons com a alcalde de Manresa i, l’endemà, vermut de celebració. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

1/3/1958: presa de possessió del nou alcalde, Josep Moll Vall, amb la presència del governador civil, Felipe Acedo Colunga. Darrere, l’efigie del general Franco. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Cossos civils i militars

Exèrcit

10/7/1949: lliurament al batalló de la Caserna d’una bandera regalada per la ciutat de Manresa, apadrinada per Dolors Pujol.

2/8/1956: formació de la guarnició del Batalló de Caçadors de Muntanya, de la caserna del Carme, a la plaça Major (aleshores denominada Plaza de los Mártires) de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Guàrdia Civil

24/1/1951: desfilada de la Guàrdia Civil a la plaça Major durant l’aniversari de la “liberación”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Policia i Guàrdia Urbana

1/3/1951: fotografies de la festivitat de l’Àngel de la Guardia, patró de la policia. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Jutges i fiscals

10/7/1954: inauguració de la nova sala de l’Audiència als Jutjats de Manresa. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Les organitzacions franquistes

La Falange

Maig de 1955: el Delegado Nacional del Frente de Juventudes, José Antonio Elola Olaso, inaugura a Manresa l’Hogar Juvenil. A la segona fotografia, a la dreta, l’alcalde Joan Prat Pons. (Fons Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

Fotografia del manresà Fernando Pastor Campoy, un dels homes claus de Falange a la ciutat. Abans de la Guerra Civil Pastor fou membre d’Acció Popular Catalana, adherida al partit conservador de la CEDA).  (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Celebracions franquistes

El “18 de julio”, aniversari del “Alzamiento”

15/7/1956: amb motiu del vintè aniversari del “Alzamiento Nacional” s’inauguren els carrers “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros” i “Primera Centuria Catalana de la Falange Española y de los Jons ‘Virgen de Montserrat’”. L’agenda d’actes oficial va començar a les 11 del matí a l’Ajuntament amb una recepció oficial. Després missa, a la basílica de la Seu. Posteriorment, la comitiva es va desplaçar als carrers 257 i 259 de la ciutat, situats darrera l’antiga plaça de Toros, per col·locar-hi les noves plaques. Entre les autoritats, el general José de Arjona y Betegón, l’alcalde de Manresa Joan Prat Pons, el jutge de primera instància Narcíso Farrán Ucheda, l’inspector provincial del Movimiento Alberto Blanch i el “consejero provincial” del Movimiento Luis de Caralt. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

18/7/1958: commemoració del “18 de Julio” a l’Ajuntament de Manresa, a càrrec de Falange (Arxiu Comarcal del Bages)

 

El monument a “los caídos”

18/7/1958: inauguració del monument a “los Caídos”, a la plaça de la Reforma, amb la presència del governador civil de Barcelona Acedo Colunga. El monument, de 16 metres d’alçada, portava inscrits només els noms dels manresans que moriren durant la Guerra Civil lluitant al bàndol franquista; cap referència als del bàndol república. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

El “DÍA DE LA VICTORIA”

1/4/1943: 4 fotografies de celebració del “Día de la Victoria”, amb la desfilada d’excombatents i falangistes locals. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Fiesta de la “liberación” de Manresa

24/1/1947: fotografies de la celebració del 8è aniversari de “la liberación” de Manresa. Després que a la Plaça Major es fes l’acte simbòlic en què es llegí l’informe oficial de guerra del 24 de gener de 1939, se celebrà al Teatre Conservatori un “acto de afirmación nacional“. Els actes foren presidits per l’alcalde i el governador civil, Bartolomé Barba. (Arxiu Comarcal del Bages).

24/1/1951: celebració del 12è aniversari de “la liberación”. Fotografies de la sortida de la Seu -on es va fer la missa “en acción de gracias por la Liberación de Manresa, por el invicto Ejército del Caudillo“- del míting al Teatre Conservatori (hi van participar el tinent d’alcalde Ernest Sala Gelabert, Josep Segura Sanfeliu, secretari provincial de la “Vieja Guardia“, i Alfredo A. de Casanova Fernández, delegat provincial d’ex-cautivos) i del dinar de celebració dels excombatents. (Arxiu Comarcal del Bages)

24/1/1952: celebració del 13è aniversari de “la liberación” de Manresa en diferents actes a la Seu, a l’Ajuntament i al Teatre Conservatori. Entre les autoritats, el general José Muñoz Valcárcel; l’alcalde accidental de Manresa Josep Moll; José Solano Latorre sots-cap provincial del Movimiento; Alfonso Ibáñez Ferrán, secretari local del Movimiento de Barcelona; Ernesto Sala Gelabert i el comissari de policia Alejo Sánchez de la Peña. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

EL “DÍA DE LA PROVÍNCIA”

5/5/1957: fotografies de la celebració del Día de la Provincia a la plaça Major de Manresa (aleshores anomenada Plaza de los Mártires). A més dels discursos oficials, va incloure actes folklòrics, concursos de bandes municipals i una sessió acadèmica. Entre les autoritats que hi van assistir, el president de la Diputació de Barcelona, el marquès de Castell-Florite, i el governador civil de Barcelona, Muñoz Valcárcel. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Visites d’autoritats franquistes a Manresa

Visita del general Franco (1947)

20/5/1947: fotografies de la visita del general Francisco Franco a Manresa: l’arribada al pont de Sant Francesc, on és rebut per l’alcalde Joan Prat Pons i diverses autoritats civils i militars; el pas per la Muralla de Sant Francesc, l’arribada a la baixada de la Seu -on l’espera el bisbe de Vic, Joan Perelló-, l’entrada a la Seu sota pal·li i l’assistència al tedèum. En acabat, visita a les fàbriques Bertrand i Serra i Pirelli. Posteriorment, visita l’Ajuntament, on té lloc la recepció oficial. Tot seguit, aparició al balcó, on és aclamat per una gran multitud. Abans de marxar de Manresa, Franco visita la Cova de Sant Ignasi. Després es dirigeix al monestir de Montserrat. (Arxiu Comarcal del Bages: fons Llorenç Gamisans. Fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió; fons Pérez de Rozas i altres sense identificar)

 

Visita del ministre d’Educació Joaquín Ruiz-Giménez (7-10-1952)

8/10/1952: fotografies de la visita del ministre d’Educació, Joaquin Ruiz-Giménez, a la ciutat de Manresa amb motiu del 50è aniversari de l’Escola d’Arts i Oficis i el 25è aniversari de l’Institut Lluís de Peguera. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Visites del ministre d’Obres Públiques Fernando Suárez de Tangil (1952 i 1955)

7/3/1952: visita del ministre d’obres públiques, Fernando Suárez de Tangil (comte de Vallellano), a la Cova de Manresa. L’hi acompanyen el governador civil de Barcelona, Acedo Colunga, i l’alcalde de Manresa, Joan Prat Pons. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Visita del governador civil Eudardo Baeza (1949)

31/10/1949: el governador civil de Barcelona, Eduardo Baeza Alegría, inaugura els habitatges del carrer de Lluís Argemí, al costat de la carretera del Pont de Vilomara. Promoguts per l’Ajuntament de Manresa, seran coneguts amb el nom de “les cases de xocolata”, a causa del color de les façanes. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Visites del governador civil Felipe Acedo Colunga (1951 i 1953)

30/8/1951: visita del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, amb motiu de la Festa Major de Manresa de 1951, a la qual ha estat convidat a portar el pendó principal de la processó. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

23/11/1953: el governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, a la inauguració dels nous habitatges de protecció oficial de la Caixa de Pensions al barri de la Sagrada Família de Manresa, acompanyat per l’alcalde de la ciutat, Joan Prat Pons, el bisbe auxiliar de Vic, Ramon Masnou, i altres autoritats civils i militars. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

22/11/1953: visita oficial del governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, a les instal·lacions del Club Natació Manresa. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Homenatges i condecoracions franquistes

Medalla d’or de la ciutat a José Antonio Girón de Velasco, que visita Manresa (1943)

11/7/1943: fotografies de l’estada del ministre de treball i Delegado Nacional de Ex- Combatientes, José Antonio Girón de Velasco, a Manresa. A la plaça d’Espanya, després de la celebració d’una missa, l’alcalde Josep Montardit li imposà la medalla d’or de la ciutat. Girón va cloure el seu discurs d’agraïment amb els crits de. “¡Arriba Cataluña! ¡Arriba España!“. Posteriorment, Girón lliurà medalles de la ciutat als excombatents manresans. Després d’una desfilada de “las fuerzas y organizaciones del Movimiento” pel Passeig, i de dinar al Casino amb els excombatents, Girón va anar a la Caixa d’Estalvis de Manresa i a l’Ajuntament. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Medalla d’or de la ciutat al general Franco (1947)

5/3/1947: l’alcalde Joan Prat Pons imposa la medalla d’or de la ciutat de Manresa al general Francisco Franco, al Palacio del Pardo de Madrid. L’alcalde va ser acompanyat pels tinents d’alcalde Pere Perera Casajuana, Àngel Badia Torrabadella i Josep Moll Vall, els regidors Pere Carreras Roca i Santiago Vidal Batalla i el cap de protocol Francesc Gual Vilaseca. El cap d’estat va rebre la delegació manresana al seu despatx vestit de militar. (Arxiu de “La Vanguardia Española”).

Fotografies de la medalla d’or de la ciutat de Manresa i del pergamí lliurats al general Franco. La llegenda de les medalles era la següent: “Al mérito relevante, en perenne gratitud“. A l’anvers hi anava l’escut de Manresa i els títols de “Muy Noble, Muy Leal y Benéfica Ciudad de Manresa“. El text del pergamí és el següent: “Al Excelentísimo Señor Don Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España y Generalísimo de sus ejércitos invictos, que tras liberar a nuestra Patria de la esclavitud roja la conduce genialmente hacia sus altos destinos. El Excelentísimo Ayuntamiento de Manresa, en sesión de 1º de julio de 1943, acordó por aclamación rogarle se dignase aceptar la primera MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD en prueba de gratitud perenne y de la adhesión más fervorosa de esta población a su amado Caudillo y a la España Una, Grande y Libre que está forjando. Manresa, 1º de julio de 1943“. La medalla no es lliuraria a Franco fins gairebé al cap de quatre anys de ser-ne aprovada la concessió. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Altres homenatges i nomenaments

13/11/1954: comiat del general Muñoz Valcárcel a l’hotel Sant Domènec, acompanyat per l’alcalde, Joan Prat Pons, i altres autoritats civils i militars (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages).

18/4/1959: l’alcalde Josep Moll (al centre) regala una làmpada -amb els escuts de l’exèrcit i de Manresa- al general José Arjona y Betefón, amb motiu del seu comiat de la caserna del Carme. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Manresans i la División Azul

18/7/1954: actes de celebració del “18 de julio“, en un any en què el més destacat va ser la benedicció del banderí de la División Azul. Podem veure fotografies de la concentració d’excombatents de la División Azul, la benedicció del banderí a l’església de Nostra Senyora de Montserrat -a càrrec de mossèn Valentí Gibert i amb Dolors Pujol de Prat fent de madrina-, i, finalment, el dinar de germanor d’excombatents i falangistes locals. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

La misèria de la postguerra

La fam i la manca d’aliments

Agost del 1943: mercat de la Muralla, en vigília de la Festa Major de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

19/5/1943: fotografies de les pageses del Mercat de la Plaça Major. (M.Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

Sense datar: fotografia de l’interior de la Carnisseria Fainé, del carrer del Born. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

L’ensenyament

L’escola franquista

Fotografies del “Grupo Escolar Generalísimo Franco”, el nom que els franquistes van posar al Grup Escolar Renaixença, que havia estat inaugurat pel president Lluís Companys el setembre de 1934. L’any 1979 tornà a recuperar el nom original. (Fons M. Abadal – Arxiu Comarcal del Bages)

Fotografies de la “Escuela Nacional Calvo Sotelo”, situada a la carretera de Santpedor. (Fons M. Abadal – Arxiu Comarcal del Bages)

Fotografies de la “Escuela Nacional Pilar Primo de Rivera”, situada al barri del Poble Nou. (Fons M. Abadal – Arxiu Comarcal del Bages)

Fotografies de la “Escuela Nacional San Jaime”, al barri del Poble Nou. (Arxiu Comarcal del Bages)

Fotografies dels anys 50 de l’escola Pare Algué. (L’autor de les fotografies, que es conserven a l’Arxiu Comarcal del Bages, és M. Abadal).

 

Homenatge al mestre Albagés

3/4/1949: Homenatge al mestre Josep Albagés Ventura, amb motiu de la seva jubilació, a la sala d’actes del Institut Lluís de Peguera (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Sindicalisme i moviment obrer

La vaga de la Fàbrica Nova (1946)

5/10/1958: fotografies de les instal·lacions de la fàbrica Bertrand i Serra, on el 1946 va tenir lloc una de les primeres vagues de l’Estat espanyol durant el franquisme. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

La religió

Els primers actes religiosos de la postguerra

Missa de campanya típicament franquista, amb soldats armats, a la plaça de Crist Rei de Manresa, l’any 1939.

 

La construcció de l’església de Crist Rei

Fotografies de la posada de la primera pedra del temple de Crist Rei, a càrrec del bisbe de Vic, Joan Perelló, i de diferents fases de creixement del temple. (Archivo General de la Administración. Alcalá de Henares).

 

Visita de l’abat Escarré a les obres de construcció de l’església del Carme (1949)

23/2/1948: durant la festes de la Llum, l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré visita les obres de reconstrucció de l’església del Carme després d’assistir a la missa conventual de la Seu. (Fons Pérez de Rozas – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Organitzacions religioses

Any 1942: fotografia de la secció Femenina d’Acción Catòlica a la Seu de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

23/9/1945: assemblea d’Acción Católica presidida pel bisbe de Vic, Joan Perelló. (Arxiu Comarcal del Bages)

Any 1946: representació d’Els Pastorets a càrrec d’Acción Católica, a la parròquia de la Seu. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Processons i altres manifestacions religioses

Any 1941. fotografia d’una processó. Al fons, el convent de Santa Clara. (Arxiu Comarcal del Bages)

Any 1943: processó de l’Hospital. (Arxiu Comarcal del Bages)

3/4/1944: Diumenge de Rams a la Baixada de la Seu. (Arxiu Comarcal del Bages)

28/4/1946: processó i acte de reposició de la fotografia de la Mare de Déu de la Salut al santuari de Viladordis. La processó va començar amb una missa a la Cova de Sant Ignasi i va finalitzar al popular bosc de les Marcetes. (Fons Grifé – Arxiu Comarcal del Bages)

20/6/1946: celebració del dia de Corpus, amb les corresponents catifes florals a la baixada de la Seu. (Fons Masana. Arxiu Comarcal del Bages)

Maig del 1949: fotografies de la processó pels carrers de Manresa de la Mare de Déu de Joncadella, des de la basílica de la Seu, on fou beneïda, fins a la parròquia del Carme i posterior celebració, a Joncadella, de la reposició de la fotografia. (Arxiu Comarcal del Bages)

Any 1950: processó a càrrec dels alumnes de les Dominiques, al seu pas pel carrer del Bruc. (Arxiu Comarcal de Manresa)

21/2/1951: processó celebrada durant la Festa de la Llum. (Arxiu Comarcal del Bages)

1952: processó dels Armats de Manresa amb motiu del Divendres Sant. (Fons Marià Lladó. Arxiu Comarcal del Bages)

(Sense data): processó davant de Casa Caritat. (Arxiu Comarcal del Bages)

10/5/1959: desfilada de carrosses amb motiu de la Festa de Santa Joaquima de Verduna. (Fons Lladó. Arxiu Comarcal del Bages)

 

Les festes d’entronització de la Verge de Montserrat (1947)

27/4/1947: representants de la comarca del Bages a les festes d’entronització de la Verge de Montserrat. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Celebracions ignasianes (1948 i 1956)

IV Centenari de l’aprovació pontifícia del Llibre d’Exercicis Espirituals (1948)

17/5/1948: celebració del IV Centenari de l’Aprovació Pontifícia del Llibre d’Exercicis Espirituals de Sant Ignasi (a la Seu, a la Cova i al Teatre Kursaal), XXV aniversari de la Obra d’Exercicis Parroquials (OEP) a Catalunya i col·locació de la primera pedra de l’església del Rapte.

 

IV Centenari de la mort de Sant Ignasi (1956)

20/5/1956: clausura del IV Centenari de la mort de Sant Ignasi. Instantànies dels diferents actes celebrats a la Cova de Sant Ignasi, l’Ajuntament, la basílica de la Seu i el Teatre Kursaal. La primera fotografia correspon a la inauguració del camí que va des del pont de Sant Francesc fins a la Cova, pel Passeig del Riu. Entre les nombroses autoritats civils, militars i religioses dels diferents actes, cal destacar el cardenal arquebisbe de Tarragona, Manuel Arce Ochotorena; el president de les Corts espanyoles, Esteban Bilbao Eguía; el ministre d’Afers Exteriors, Alberto Martín Artajo, i el ministre de Justícia, Raimundo Fernández-Cuesta. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Homenatge al rector Miquel Pla (1949)

13/11/1949: homenatge al rector de la parròquia del Carme de Manresa, Miquel Pla, en el seu 25è aniversari com a capellà de la parròquia. (Fons Marià Lladó. Arxiu Comarcal del Bages)

 

Visita del cardenal Spellman (1950)

 

La visita de la Verge de Fàtima (1950)

Maig de 1950: fotografies de la visita de la marededéu de Fàtima a Manresa. Milers de fidels van sortir a rebre-la pels carrers de la ciutat. (Fons Grifé, Gamisans, Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

Ràdio-missatge del Sant Pare (1951)

11/3/1951: fotografies de la plaça Major de Manresa amb motiu la retransmissió radiofònica d’un discurs del papa Pius XII. Prèviament, el Delegado Nacional de Sindicatos havia fer una al·loució. Al fons, a la dreta, es pot veure una pancarta amb la inscripció: “Frente a un mundo atormentado España vive en la paz de Franco y Pío XII”. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

L’enterrament de Josefina Vilaseca (1952)

24/12/1952: Josefina Vilaseca en un llit de la Clínica Sant Josep de Manresa, la vigília de la seva mort. Hi havia estat ingressada el dia 4 de desembre. (Fons Enric Villaplana. Arxiu Comarcal del Bages)

27/12/1952: fotografies de la capella ardent de la nena Josefina Vilaseca a la Clínica Sant Josep de Manresa. (Fons Enric Villaplana. Arxiu Comarcal del Bages)

 

Benedicció del monument a Maria Immaculada a la Clínica (1954)

5/12/1954: benedicció del monument a Maria Immaculada, erigit per les Religioses Filles de Sant Josep als jardins de la Clínica de Sant Josep, per perpetuar les festes jubilars de l’Any Marià. Beneït per l’arxiprest Valentí Gibert i apadrinat per l’alcalde Prat Pons i la seva esposa, Dolors Pujol.

 

Manresa i el bisbat de Vic

(Sense data): fotografia de l’alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, besant l’anell del bisbe de Vic, Ramon Masnou Boixeda. (Arxiu Comarcal del Bages)