Més informació als nostres webs “Les vagues de 1945 i 1946 a la Fàbrica Nova de Manresa” i “Les vagues de 1951 a Manresa”.

 

Text introductori

El franquisme va suprimir també tots els sindicats i associacions que defensaven els drets de la classe treballadora. La llibertat sindical, doncs, va deixar d’existir. En el seu lloc el govern va crear el succedani de l’anomenat sindicato vertical: és a dir, la Central Nacional Sindicalista (CNS) que, de manera teòrica, agrupava empresaris i obrers però, a la pràctica, sota la jerarquia de les autoritats governatives, les quals tenien sempre la darrera paraula. La Falange fou l’impulsora d’aquest sindicalisme oficial, inspirat en el model feixista de la Itàlia de Mussolini.

A través dels mitjans de comunicació, també sota control governamental -com és el cas del periòdic Manresa-, el règim pregonava les suposades virtuts d’aquest sistema: “los antiguos sindicatos, políticos más que sociales, eran de partido […] de ellos no podía surgir otra cosa que el encontramiento […] Y en mitad de esta pugna insensata, que trajo la ruina sangrienta de una guerra civil […] El Sindicalismo nacional preconizado por la Falange repudia la lucha de clases y frente a la concepción liberal o marxista del sindicato que divide, implantó el sindicato que unifica”. Segons la propaganda oficial, tan perfecte era aquest únic sindicalisme permès que, fins i tot, suprimí el concepte de treballadors (i similars) per l’eufemisme de productores.

En realitat, tota aquesta literatura volia amagar les penoses condicions de vida de la classe obrera durant la postguerra: sous baixos, famílies empobrides, condicions de treball precàries, seguretat mínima… A més, en el marc dels racionaments dels productes de primera necessitat, els talls i les restriccions elèctriques comportaven freqüents aturades a les fàbriques i indústries de tota mena. Per tant, el procés productiu quedava aturat durant hores o fins i tot dies sencers. Això significava un evident perjudici per a l’economia del país, però també per a les butxaques dels treballadors, ja que aquestes hores perdudes no les cobraven pas, amb la qual cosa els sous esdevenien encara més minsos.

El fals sindicalisme del règim no donava solucions a aquesta problemàtica real. No ens ha d’estranyar, doncs, que malgrat l’enorme repressió i el perill que comportava per a qui les protagonitzés, es produïssin protestes, manifestacions i fins i tot vagues d’una classe obrera que lluitava per millorar la seva situació. Per exemple, les que s’iniciaren a la Fàbrica Nova el 1946 i les que també tingueren lloc a les factories tèxtils de la ciutat els anys 1948 i 1951, i de les quals l’Ajuntament hagué de pagar la despesa que representà el desplaçament i allotjament dels cossos policials que vingueren a reprimir-les.

 

Documents (1)

18/05/1939: advertència de sanció adreçada a l’alcalde de Manresa per l’enginyer en cap del Servicio Agronómico Nacional, per no haver efectuat correctament la remissió de preus de mercat i consum a la institució i per haver comès errors en l’establiment dels esmentats preus, en haver fixat imports diferents als taxats i haver determinat una igualtat de valors entre preus de mercat i consum, ja que aquests últims haurien de ser majors. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Premsa (8)

“Ciudad”, 1/2/1941: balanç d’activitats de la Delegación Sindical Local, amb referències a l’augment de l’afiliació sindical oficial. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Ciudad”, 8/6/1941: informació sobre l’estructuració del nou sindicat franquista, el Sindicato Vertical. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Ciudad”, 21/6/1941: “Manresa y comarca: su vida económico-sindical en 1940”. Propaganda sobre els nous sindicats creats durant l’any 1940. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 17/10/1944: “Fin concreto de las elecciones sindicales”. Comunicació sobre els principis que han de regir les eleccions sindicals de l’any 1944: “los antiguos sindicatos, políticos más que sociales, eran de partido […] de ellos no podía surgir otra cosa que el encontramiento […] Y en mitad de esta pugna insensata, que trajo la ruina sangrienta de una guerra civil […] El Sindicalismo nacional preconizado por la Falange repudia la lucha de clases y frente a la concepción liberal o marxista del sindicato que divide, implantó el sindicato que unifica”. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 26/10/1944: “Las elecciones sindicales en Manresa”. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 14/10/1947: “Junta Local de Elecciones Sindicales”. Calendari d’eleccions sindicals a Manresa, estructurat segons els diferents sindicats. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 1/2/1949: “El Día Sindical”. Informació sobre la celebració del Día sindical a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa, 4/7/1950: “Normas a las empresas ante las próximas Elecciones Sindicales”. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 17/9/1957: “Ayer comenzaron en Manresa las elecciones de enlaces sindicales”. Entrevista a Ramon Cuitó, delegat local de Sindicats, sobre les eleccions sindicals a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

La vaga de la Fàbrica Nova (1946)

Text introductori

El 27 de gener del 1946 es va produir a Manresa una de les primeres vagues generals que van tenir lloc sota l’Espanya de Franco. L’inici d’aquesta vaga va ser a la Fàbrica Nova, la més gran de la ciutat, propietat de la família Bertrand i Serra.

La major part de la plantilla de la factoria era formada per dones, que van ser les protagonistes de la protesta. En el context del que hem explicat a l’apartat anterior, i després d’una vaga de braços caiguts, les obreres van aconseguir que l’empresa no els descomptés del sou les hores que no havien pogut treballar a causa de les aturades elèctriques, a més d’un augment de 45 pessetes al mes.

Tanmateix, quan el dissabte dia 25 van cobrar la setmanada es van adonar que no els havien pagat el jornal corresponent al 24 de gener. Cal recordar que les tropes franquistes havien entrat a Manresa aquell mateix dia de l’any 1939. Per aquest motiu cada 24 de gener se celebrava la Fiesta de la Liberación i era festiu a la ciutat. Les obreres van reclamar cobrar també aquest dia de festa. En negar-s’hi l’empresa, van decidir declarar-se en vaga a partir del dilluns dia 27.

Van venir a Manresa nombroses forces d’ordre públic procedents de Barcelona, però les obreres i els obrers en vaga, atesa la seva precària situació -que feia tants anys que es prolongava-, no es van deixar intimidar. El dia 30 el governador civil va venir a Manresa i va amenaçar amb una forta repressió, alhora que es produïen detencions preventives d’antics líders obrers que no tenien res a veure amb la protesta. El mateix dia hi hagué una manifestació de suport a la vaga, que s’havia estès a d’altres indústries de la ciutat, que fou dispersada violentament per la policia quan va arribar a la plaça Major.

Malgrat la forta censura dels mitjans de comunicació, tot el procés es pot seguir fidelment, gràcies a una font primària de gran valor i que reproduïm en part: el dietari de Laura Sanmiquel, treballadora administrativa a la Fàbrica Nova. Finalment, les obreres aconseguiren no solament cobrar el jornal del dia 24, sinó també un augment de 75 pessetes al mes, a banda de millores en el racionament dels productes de primera necessitat.

Tanmateix, al cap d’unes quantes setmanes, quan tot estava ben calmat i controlat per part de les autoritats, algunes treballadores van ser acomiadades com a represàlia. L’any següent, el 1947, el general Franco visità Manresa. Un dels indrets de la ciutat on anà fou a la mateixa Fàbrica Nova. Segons alguns testimonis, en el decurs de la seva visita deixà clar que fets com els d’aquella vaga no es podien tornar a repetir.

 

Fotografies (8)

5/10/1958: fotografies de les instal·lacions de la fàbrica Bertrand i Serra, on el 1946 va tenir lloc una de les primeres vagues de l’Estat espanyol durant el franquisme. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (10)

Despeses de les forces armades

Març de 1946: informe de l’Ajuntament de Manresa sobre les despeses ocasionades pel desplaçament a Manresa de les forces d’ordre públic i per altres conceptes derivats de la vaga de la Fàbrica Nova del mes de gener. La part més important de les despeses recau en els menjars, les estades a l’hotel dels diferents comandaments i autoritats i els desplaçaments que van efectuar. L’alcaldia també va obsequiar les forces d’ordre amb motiu de la Fiesta del Ángel Custodio. Per tot plegat, la factura total va pujar 18.577,97 pessetes. S’hi adjunta l’informe detallat de les despeses. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Dietari de Laura Sanmiquel

Dietari de Laura Sanmiquel, treballadora de la Fàbrica Nova, sobre la vaga de gener de 1946, una de les primeres del franquisme. (Font: Laura Sanmiquel)

Reproducció del dietari de Laura Sanmiquel (font: Laura Sanmiquel)

Transcripció del dietari de Laura Sanmiquel (font: Laura Sanmiquel)

Al seu dietari, Laura Sanmiquel anota que durant la tercera setmana de vaga els obrers han treballat 40 hores i s’han mostrat conformes amb la quantitat abonada. Per contra, durant la quarta setmana han treballat tots els dies excepte dijous -amb motiu del dia de la Liberación-, que és una jornada recuperable i, per tant, no es paga. El dietari destaca la incidència del divendres 25, en què a l’hora de pagar alguns operaris han aturat les màquines i s’han negat a cobrar. Molts ja no treballaran més, com és el cas de les teixidores. El dissabte 26, al torn de matí ha engegat tothom fins a 2/4 de 9. A continuació han anat aturant-se totes les seccions i només algunes, com la dels acabats, han treballat una estona. Les obreres del torn de tarda resten dins la fàbrica, sense engegar.

El dilluns 28 de gener, davant la persistència de la protesta, han rebut la visita de l’alcalde de Manresa. El batlle s’ha reunit amb una delegació de les treballadores i els ha proposat que tornin a treballar. La proposta no els ha convençut perquè no han obtingut garanties de compensació. L’endemà, dimarts 29, una delegació de dones s’ha reunit al Sindicat amb una comissió de treballadors de diferents fàbriques. A la tarda ha arribat el governador civil, que ha marxat a 2/4 de 2 de la matinada del dimecres.

El dimecres 30 de gener ha continuat l’aturada, però en calma. A la 1 del migdia ha arribat la Guàrdia Civil i no ha deixat sortir els treballadors del primer torn. Aquests s’han ajuntat al pati amb els operaris del segon torn, esperant poder sortir. En vistes que la situació no millora, la Guàrdia Civil ha cridat la policia, fet que ha contribuït a augmentar la tensió: “Moltes dones els ha vingut atacs de nervis, i el despatx aviat ha semblat un manicomi, se’ls han emportat amb el cotxe i el camió”. A un quart de vuit del vespre el torn de nit ha decidit començar la jornada, de manera que han pogut marxar els operaris del torn del matí. El dijous 31 de gener, a les 4 del matí, ha començat la jornada amb algunes baixes. A 2/4 de 9 del matí força personal ha sortit de la fàbrica i no ha tornat a entrar-hi, de manera que molt poques persones han continuat treballant durant el torn de matí.

A les 11 es presenta a la fàbrica la Guàrdia Civil, que no intervé. A la tarda es repeteix la situació: poques treballadores han començat el torn i ben aviat han marxat per por que les companyes les acusin “d’esquiroles”. Finalment, quan falten deu minuts per a les 6 de la tarda, molt personal torna a la fàbrica disposat a treballar, perquè s’ha fet públic un ban segons el qual s’han aconseguit els augments demanats i, per tant, cal que tothom torni a la feina: “I d’aquesta manera tan fàcil s’ha acabat tot el desbarajuste de la huelga”.

 

Premsa (2)

“Manresa”, 2/2/1946: “El trabajo ha recobrado el ritmo y eficacia normales, interrumpidos parcialmente durante dos días anteriores”. Informació breu sobre la vaga de gener de 1946 a la Fàbrica Nova i la posterior tornada a la feina. Lògicament el text eludeix parlar de vaga sinó de “fricción entre los elementos patronales y obreros…“, la qual “ha sido superada armónicamente con general beneplácito“, cosa que “ha satisfecho a Manresa entera“. L’escrit acaba referint-se a la necessitat de “colaborar a la paz española, único camino firme de nuestra prosperidad nacional“. (Arxiu Comarcal del Bages)

Altres vagues

Documents (10)

Febrer de 1948: expedient de l’Ajuntament de Manresa sobre les despeses ocasionades pel desplaçament a la ciutat de les forces d’ordre públic i per altres conceptes derivats d’un conflicte tèxtil. Hi figuren menjars i estades d’hotel de comandaments i funcionaris, a més d’alguns obsequis lliurats amb motiu de la Fiesta del Ángel Custodio, patró dels cossos de policia. En total, l’informe quantifica en 6.731,10 pessetes els serveis prestats. S’hi adjunta la relació detallada d’aquestes despeses. (Arxiu Municipal de Manresa)

Maig de 1951: informe de l’inspector en cap de policia de Manresa sobre la despesa ocasionada per la mobilització dels cossos d’ordre públic amb motiu dels conflictes tèxtils de maig de 1951. En total, pugen 16.821,20 pessetes, sobretot com a conseqüència de menjars i estades d’hotel. A més, l’alcaldia, en agraïment “al excelente comportamiento de las fuerzas de orden público, tuvo bien hacerse cargo de los gastos que ocasionó la Fiesta del Ángel Custodio, celebrada poco antes de ocurrir el conflicto de referencia, considerando que se les debía esta prueba de atención por sus desvelos en el servicio encomendado”. El mateix document, finalment, deixa sense efecte la xifra inicial, a la qual cal sumar 3.836 pessetes corresponents a la Fiesta del Ángel Custodio. (Arxiu Municipal de Manresa)