El franquisme va ser una llarga dictadura, personalitzada en la figura del general Francisco Franco, qui va acaparar tots els poders de l’Estat fins a la seva defunció, el 1975.

Aquesta dictadura es va imposar per la força després d’un cop d’estat militar contra el govern legítim de la II República, i que va provocar una tràgica guerra civil (1936-1939), una de les conseqüències de la qual va ser la mort de centenars de milers de persones.

Una de les característiques d’aquests gairebé quaranta anys de dictadura va ser la sistemàtica repressió que les autoritats franquistes van exercir ja des d’un primer moment i que van continuar un cop acabada la guerra. Això explica la fugida cap a l’exili de centenars de milers de persones davant l’avenç de les tropes rebels.

Així, per exemple, una trentena de manresans van ser afusellats al Camp de la Bota i molts d’altres van ser empresonats o bé depurats i despatxats de llurs feines durant la immediata postguerra, caracteritzada també per la misèria que colpí la població civil davant la manca de queviures i subministraments, entre ells les primeres matèries més bàsiques.

En definitiva, el franquisme, sobretot al llarg del període 1939-1959, es caracteritzà per la por, la repressió política i social, el control ideològic i moral de la població, la pobresa i la manca de les llibertats i drets humans més elementals, tant individuals com col·lectius. Això permetia al govern, entre altres coses, perseguir la llengua i la cultura catalanes i anorrear els drets sindicals i laborals de la classe treballadora.

Es tracta, doncs, d’un període fosc per a una majoria de ciutadans i ciutadanes, que no es podien expressar lliurement, alhora que permetia la fortuna d’alguns dels que col·laboraren activament amb el règim.