L’ensenyament
Text introductori
La dictadura destruí el model educatiu de la República i imposà el seu. D’un sistema lliurepensador que es basava, entre d’altres trets, en el paper actiu de l’alumnat dins l’Escola, que aplicava les més modernes teories pedagògiques de l’època, que permetia la coeducació i arrelat al medi, vam passar a un tipus d’ensenyament d’inspiració feixista.
Així, la Falange tingué un paper decisiu en el control ideològic i en el sistema de valors que el règim volia inculcar als infants ja des de l’inici de la seva escolarització. Un sistema retrògrad, de pensament, llengua i religió únics, jerarquitzat a l’estil paramilitar, en què els càstigs corporals eren quelcom d’habitual i la separació de nois i noies, convertits ara en simples agents passius, era obligatòria.
De fet, l’ensenyament franquista era un instrument més d’espanyolització per part de la dictadura i una manera més d’assegurar-se la docilitat de la població, també mitjançant himnes i homenatges diaris a la bandera nacional.
Els documents que es poden consultar en aquest apartat són ben explícits en aquest sentit: “Reposición del Santo Crucifijo” a totes les escoles, cessament immediat del règim de coeducació, canvi dels noms dels centres escolars “con el fin de que su nombre responda plenamente a los ideales del Glorioso Movimiento Nacional“…
Això passava també per la depuració dels mestres: calia fer fora aquells considerats “poco afectos a la Religión católica, a los principios de orden y a los más puros sentimientos de amor a la unidad de España“. Com a conseqüència, grans professionals de l’educació, compromesos amb la cultura i el país, van perdre injustament les seves feines o bé van ser desterrats. En el seu lloc, les autoritats franquistes hi posaren mestres vinguts des de diferents províncies espanyoles amb la finalitat de garantir que tot l’ensenyament fos realment en castellà. Era una altra manera de perseguir i intentar fer desaparèixer el català.
En aquest sentit, també s’ordenà la depuració de les biblioteques escolars. Calia eliminar els llibres de “ideas disolventes o conceptos inmorales“, com ara el marxisme i tot allò que s’interpretés que pogués qüestionar “nuestro Glorioso Ejército“, o bé la “Unidad de la Patria“, la “Religión Católica“, o el “Movimiento Nacional“.
Quedava, doncs, clar que també venien temps difícils per als nois i noies en edat escolar.
