Text introductori

El govern franquista va imposar una espanyolització a tots els àmbits de la vida oficial i quotidiana. Inexorablement, això havia d’arribar també als noms dels carrers. Calia deixar ben clar qui havia guanyat la guerra i qui manava, alhora que s’esborrava sistemàticament qualsevol rastre que recordés la democràcia, les llibertats perdudes i la catalanitat. Aquesta espanyolització forçada afectava també tots els establiments comercials i industrials, institucions i entitats de tota mena. Simplement com a mostra, l’Ajuntament de Manresa va passar a ser l’Ayuntamiento Nacional de Manresa, Ràdio Manresa, Radio España de Manresa i el Grup Escolar Renaixença s’hagué de dir Grupo Escolar Generalísimo Franco.

En aquest context, una de les primeres decisions del nou Ajuntament franquista va ser  castellanitzar tots els noms dels carrers i places i  canviar-ne alguns immediatament. Per exemple:

la Muralla passà a dir-se Avenida del Caudillo
la Plaça de l’Om, Plaza del General Mola
la Plaça Major, Plaza de los Mártires de la tradicion
i el segon i tercer trams del Passeig de Pere III, Paseo de José Antonio i Paseo de García Valiño, respectivament.

En tots aquests canvis de noms, igual que els que vingueren posteriorment, s’observa constantment el sectarisme de la dictadura franquista, que mai no volgué una reconciliació a Espanya ni una veritable pau. Tan sols recordava i homenatjava noms, fets i persones del propi bàndol, el guanyador. La resta havia de caure, en el millor dels casos, en l’oblit i la postergació. La consigna era ben clara: calia fer aquests canvis per “imperativo patriótico“.

Els canvis continuaren posteriorment amb noms com Avenida Tudela (lloc de naixement de Julio Pérez  Salas, el militar que comandava les tropes franquistes que van ocupar la ciutat, el 24 de gener de 1939), Alféreces Provisionales, General Sanjurjo (que substituïa el carrer de la Llibertat), Capitán Cortés, Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros o 1ª Centuria catalana de F.E. y de las J.O.N.S. En aquesta mateixa línia, l’alcalde Prat Pons justificava que calia canviar els tradicionals noms del carrer Nou i la plaça Pedregar amb l’excusa que no tenien un “motivo religioso, patriótico ni nacional“.

 

Documents (41)

Febrer de 1939: alguns dels canvis de noms de carrers aprovats per la comissió gestora del nou Ajuntament franquista: Avenida del Caudillo, Plaza del General Mola, Tercio de Nuestra Señora de Montserrat, Paseo de José Antonio i Paseo de García Valiño. (Arxiu Comarcal del Bages)

1/4/1939: carta d’agraïment del Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat a la comissió gestora de l’Ajuntament de Manresa per batejar un dels carrers de la ciutat amb el seu nom. (Arxiu Comarcal del Bages)

3/2/1943: nota del ponent de Cultura de l’Ajuntament de Manresa dirigida al ponent de Foment, en què li demana que examini el plànol d’eixample i reforma de la ciutat, per poder tenir en compte quins carrers hi ha encara sense denominació. (Arxiu Municipal de Manresa)

18/3/1943: mossèn Valentí Santamaria, en resposta a un ofici del ponent de Cultura de l’Ajuntament, afirma que sembla que cap carrer de Manresa no porta noms “no conformes o contrarios, al espíritu de la España Nacional, por haber sido modificados a su debido tiempo“. (Arxiu Municipal de Manresa)

Setembre-octubre del 1949: carta del periòdic argentí Hispano adreçada a l’alcalde de Manresa en què demana que es posi el nom d’Argentina a un dels carrers o places de la ciutat. L’Ajuntament hi accedeix i canvia la denominació de la plaça de la Reforma per la de “Plaza de la Argentina“. El consolat argentí de Barcelona expressa la gratitud a l’alcalde. (Arxiu Municipal de Manresa)

13/10/1949: escrit de la junta permanent de l’església i escola parroquial de Sant Josep del Poble Nou, en què demana a l’alcalde que es doni el nom del fundador de l’església de Sant Josep -el capellà manresà Josep Vidal-, a la plaça que s’està urbanitzant davant l’església de Sant Josep, al Poble Nou. (Arxiu Municipal de Manresa)

17/7/1950: missiva adreçada al director del periòdic Manresa, per part de l’alcalde de Tudela, en què li confirma que un carrer de la ciutat portarà el nom de la capital del Bages, arran del “corriente de simpatía entre ambas ciudades” que es va iniciar amb la visita d’una representació municipal a l’acte de nomenament com a fill adoptiu de Manresa de Julio Pérez Salas, el militar que comandava les tropes franquistes que van ocupar la ciutat, el 24 de gener de 1939. (Arxiu Municipal de Manresa)

Juliol-desembre de 1950: el consistori manresà, en agraïment al gest de la ciutat de Tudela de batejar un dels seus carrers amb el nom de la capital bagenca, aprova concedir la denominació d’Avenida de Tudela a un carrer de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)

12/12/1950: escrit de la secció de Governació de l’Ajuntament de Manresa en què informa del canvi de noms d’alguns carrers, en resposta a “la mejor corrección en el nomenclátor de las calles y plazas de esta ciudad, que, por un imperativo patriótico, tradicional o simplemente instaurativo han cambiado de denominación”. (Arxiu Municipal de Manresa)

5/3/1952: els nous carrers 1 i 2 de l’eixample de Manresa són batejats com a “Capitán Cortés” i “Prudencio Comellas”, respectivament. (Arxiu Municipal de Manresa)

17/8/1953: els veïns del Tossal dels Cigalons demanen a l’Ajuntament que el “vulgarmente llamado Tossal dels Sigalons” s’anomeni “Pasaje Pujolet Izquierda”, ja que el nom de cigalons és de mal gust i “se presta con frecuencia a mal intencionadas insinuaciones, habiéndonos visto obligados en diversas ocasiones negar nuestro propio domicilio“. (Arxiu Municipal de Manresa)

1954-1956. Relacions de noves denominacions de carrers. (Arxiu Municipal de Manresa)

25/3/1954: el Tossal dels Cigalons passa a anomenar-se “Pasaje de Tudela”. (Arxiu Municipal de Manresa)

7/12/1953: instància de diversos representants d’entitats culturals de la ciutat en què demanen a l’alcalde que es posi el nom de Joaquim Sarret i Arbós a un dels carrers de la ciutat, en reconeixement a la seva tasca. Signen per l’associació d’exalumnes de l’Institut, Valentí Masachs; pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Ricard Cucurella; i pel periòdic Manresa, Pere Ausió Rovira. (Arxiu Municipal de Manresa)

24/5/1955: els veïns de Sant Pau, que afirmen que amb motiu de l’Año Mariano Universal van batejar popularment una plaça amb el nom de “Plaza de la Virgen de la Aurora“, demanen que s’hi construeixi “un templete para guardar la imagen de la Titular“. (Arxiu Municipal de Manresa)

22/6/1956: carta de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, firmada pel president de l’entitat, Joan Gallifa, en què es demana homenatjar Joan Jorba Rius i Cástor Calviño Sabucedo tot posant els seus noms al carrer Nou i la plaça del Pedregar, respectivament. (Arxiu Municipal de Manresa)

30/6/1956: proposta de la ponència de Governació de l’Ajuntament de Manresa en què expressa l’agraïment a la 1ª Centuria Catalana de F.E. Virgen de Montserrat, integrada per joves falangistes catalans que lluitaren “heroicamente” en els combats d’Espinosa de los Monteros; per aquest motiu proposa que el carrer núm. 257 de l’eixample passi a anomenar-se “1ª Centuria Catalana de F.E. Virgen de Montserrat” i el carrer núm. 239 es digui “Héroes Manresanos de Espinosa de los Monteros”. (Arxiu Municipal de Manresa)

28/7/1956: acord de substitució dels noms del carrer Nou i la plaça del Pedregar, pels de Joan Jorba Rius i Cástor Calviño Sabucedo, respectivament, d’acord amb la petició de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa)

31/7/1956: nou nomenclàtor dels carrers de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)

5/10/1956: carta d’agraïment de Mariano Calviño adreçada a l’alcalde Joan Prat Pons per haver batejat la plaça del Pedregar amb el nom del seu pare, Cástor Calviño Sabucedo. (Arxiu Municipal de Manresa)

22/10/1956: carta adreçada al ministeri de Governació, firmada per l’alcalde Joan Prat, en què s’exposen els motius per a la substitució dels noms del carrer Nou i la plaça del Pedregar. També s’hi afirma que “las denominaciones de calle Nueva y Plaza del Pedregar no responden a ningún motivo religioso, patriótico ni nacional”; en canvi, no conté cap referència a l’element tradicional i popular del qual procedeixen ambdues denominacions. (Arxiu Municipal de Manresa)

17/1/1958: proposta de la ponència de Governació de donar el nom de “Pasaje de la Merced” a un carrer “como homenaje a la Patrona (la Virgen de la Merced) de los ex-cautivos por Dios y por España“. (Arxiu Municipal de Manresa)

13/2/1959: la secció local de la Falange de Manresa demana per segona vegada a l’Ajuntament que es posin els noms “Falange Española” i “Comunión Tradicionalista” a dos carrers de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)

29/12/1959: escrit del jefe local del Movimiento, Pere Carreras Roca, adreçat a l’alcalde de Manresa, Josep Moll Vall, en què li demana que es posi el nom de “Alféreces Provisionales” a un dels nous carrers, fet que coincidirà amb la data del “XXI aniversario de la Liberación de la ciudad” i amb una concentració provincial de l’Hermandad de Alféreces Provisionales. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Premsa (3)

“Manresa”, 29/10/1954: “Correcciones en el nomenclator de la ciudad”. Els canvis s’han fet “por motivos patrióticos, tradicionales o simplemente instaurativos”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 4/8/1956: nova nomenclatura d’alguns carrers. (Arxiu Comarcal del Bages).