19/11/1940: autorització de l’alcaldia a Ignasi Clop, president del Montepío Musical de Manresa i comarca, per fer dues audicions de sardanes. (Arxiu Municipal de Manresa)
17 de juny de 1941: sol·licitud d’Antoni Arderiu i Josep Marsinyach a l’Ajuntament de Manresa per fer dues audicions de sardanes amb motiu de les enramades. La resposta de l’alcalde hi és afirmativa, “siempre y cuando medie el cumplimiento de las normas de moralidad debidas, la observancia del horario establecido y demás pagos de subsidio al combatiente y protección de menores”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Prohibició del butlletí del CECB
Novembre de 1942: notificació del Jefe Provincial del Movimiento i del Delegado Provincial de Educación Popular de Falange a l’alcalde de Manresa, en què li comuniquen que la competència d’autoritzar la publicació del butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB) correspon al Delegado Nacional de Prensa. L’adverteixen de la més que probable denegació del permís i li suggereixen que aquest butlletí sigui substituït per un noticiari que s’insereixi al diari oficial Ciudad. L’alcalde fa arribar una còpia de la notificació al president del CECB. (Arxiu Municipal de Manresa)
Prohibició d’un acte cultural
8/5/1951: instància de Joan Vergé Oller, president del Club Natació Manresa, a l’alcalde per poder celebrar un acte de divulgació cultural-esportiu a la sala d’actes del Grupo Escolar Generalísimo Franco, amb la projecció de documentals i una conferència a càrrec de Carlos Pardos, cap d’informació internacional d’El Mundo Deportivo. L’Ajuntament suspèn l’acte. (Arxiu Municipal de Manresa)
Prohibició de la publicació de cants de caramelles
Març de 1944: petició adreçada a l’alcalde de Manresa per Francesc Simats Casellas, en nom de l’Agrupació Coral de Sant Joan de Vilatorrada, per poder interpretar les cançons de caramelles pels carrers de la ciutat el Dissabte Sant i el dia de Pasqua. Acompanya la sol·licitud la lletra de la composició “Sardana”, que obté l’autorització per ser cantada, però no pas publicada, per part de la Vicesecretaría de Educación Popular de Falange. (Arxiu Municipal de Manresa)
El control sobre les entitats
3/8/1954: el cap del servei del Cos General de Policia –a qui s’ha ordenat “un control riguroso de todas las actividades, de las Sociedades que radican en esta ciudad“- demana a l’alcalde de Manresa la relació de les entitats autoritzades, les respectives juntes directives i les reunions aprovades per tal de poder comprovar i controlar-ne les activitats, com també els canvis de juntes corresponents. (Arxiu Municipal de Manresa)
Prohibició de manifestar-se
17/9/1951: circular adreçada a l’alcalde de Manresa pel governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, en què dóna instruccions per prohibir qualsevol manifestació a la via pública o a l’aire lliure “en la que se observe uniformidad o disciplina militar, cualquiera que sean los signos externos que la revelen”. En queden exempts els grups esportius que no mostrin aquests signes militars i, “como es natural”, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, el seu Frente de Juventudes i la Sección Femenina. (Arxiu Municipal de Manresa)
Autorització a l’Orfeó Manresà
Abril de 1951: autorització del governador civil de Barcelona, Acedo Colunga, perquè els socis de l’Orfeón Manresano facin una assemblea general extraordinària. El Govern Civil l’envia a l’Ajuntament i aquest al director de l’Orfeó. (Arxiu Municipal de Manresa)
Control del cinema per als infants
Octubre de 1945: sol·licitud de Bonaventura Porti i Rovira a l’alcalde per celebrar espectacles cinematogràfics a la sala del Cercle Familiar Recreatiu. La resposta de la ponència de Governació de l’Ajuntament concedeix l’autorització demanada, “a reserva de la resolución que adopte la Junta Provincial de Espectáculos”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre 1947-gener 1948: expedient de la secció de Governació de l’Ajuntament de Manresa sobre els “antecedentes sobre el funcionamiento de un cine amateur”. Inclou la sol·licitud de permís de Joan Rota Parera a l’alcalde per poder projectar pel·lícules a casa seva per a familiars i amics, a porta tancada i sense rebre cap remuneració a canvi i el corresponent informe de la Guàrdia Urbana, que conclou que les projeccions són de caire particular i gratuïtes. (Arxiu Municipal de Manresa)
juny-agost del 1943: expedient de Governació de l’Ajuntament de Manresa sobre els “acuerdos relativos a la asistencia de menores en los cinematógrafos de conformidad con la Orden de 7 de mayo de 1941 sobre la materia”. Inclou una comunicació de l’alcalde al cap de la Guàrdia Urbana, en què l’informa de les instruccions que ha fet arribar als empresaris de sales de cinema respecte a la regulació de l’accés dels menors i a la classificació de les pel·lícules com a aptes o no aptes; una sol·licitud d’Àngel Tomàs Jordana -com a representant dels empresaris de cinema manresans- de condonació d’una multa de 100 pessetes que se’ls ha imposat a les empreses de cinema per no haver seguit les instruccions indicades per la censura sobre la classificació de pel·lícules (argumenta que van rebre tard la circular de l’Ajuntament i que ja no van poder canviar els programes, però que en cap cas no hi havia voluntat d’infringir la llei); i un informe demanat per l’Ajuntament sobre el compliment de les ordenances relacionades amb l’accés dels menors al cinema (pren com a referència els cinemes de Barcelona, on normalment als programes no s’especifica la classificació de les pel·lícules. A més, quan aquestes arriben a Manresa majoritàriament ja han estat exhibides a Barcelona i, per tant, han passat per control governatiu: “además, en las actuales circunstancias ninguna empresa se atreverá a proyectar película alguna dudosa […] sin que la misma haya merecido la aprobación de la censura”). Es recomana la retirada de les multes a les empreses cinematogràfiques de Manresa, d’acord amb les al·legacions presentades. Finalment, podem veure la resolució de la ponència de Governació de l’Ajuntament: no accepta la condonació de les multes, però recorda que, malgrat que s’ometi el compliment de l’ordre de maig de 1941 a la província de Barcelona, aquesta disposició es compleix a d’altres províncies com Madrid, Bilbao o Saragossa. (Arxiu Municipal de Manresa)
Maig – juny de 1945: expedient de la secció de Governació de l’Ajuntament sobre la sol·licitud de la Societat Coral Sant Josep per instal·lar un cinema infantil. La petició adreçada a l’alcalde pel president de l’entitat, Salvador Farrés Sanmartí, demana autorització per instal·lar, a la seu de la societat, un cinema infantil “a base de programas instructivos, morales y culturales”. La resposta municipal hi és afirmativa; al mateix temps, però, adverteix l’entitat de la necessitat de “sujetarse a las prescripciones del Reglamento de Espectáculos Públicos y obtener la competente autorización del Consejo Provincial de Sanidad, al que debe elevar, para su resolución, instancia, memoria y planos, suscritos por arquitecto”. (Arxiu Municipal de Manresa)
7/1/1943: sol·licitud adreçada a l’alcalde per Elies Ferrés Codina, veí de Manresa i “persona admiradora del GLORIOSO MOVIMIENTO NACIONAL y Excombatiente”, perquè li sigui concedit un permís per obrir un establiment dedicat a la neteja de botes, a la plaça de Sant Domènec, “en uno de los huecos llamado refugio”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Març de 1943: petició adreçada a l’alcalde per Miquel Bonastre Ribas, veí de Manresa, “excombatiente y mutilado de guerra”, perquè li sigui concedit un permís per obrir un establiment al carrer d’Àngel Guimerà per vendre espardenyes. L’informe policial -que s’elaborava sempre en aquests casos- afirma sobre el peticionari: “es mutilado de guerra por la patria, se pasó a las filas nacionales, habiéndosele observado buena conducta así como sus antecedentes”. Tot és favorable, doncs, perquè se li concedeixi el permís. (Arxiu Municipal de Manresa)
Abril – juny de 1943: informe policial sobre els antecedents de Pedro García Miralles, que ha sol·licitat permís per exercir professionalment de “mozo de cuerda”. A les observacions es fa constar que havia militat a la FAI, que va servir com a voluntari a l’exèrcit republicà i que “el individuo […] es de ideas marxistas, siendo adicto a la causa roja, pero no obstante no se le conocen actos delictivos”. D’acord amb l’informe, la ponència de Governació de l’Ajuntament proposa denegar el permís, proposició que és acceptada per l’alcaldia. (Arxiu Municipal de Manresa)
3/5/1947: el director general de Turisme comunica a l’alcalde de Manresa l’autorització a Salvador Illa Quingles per exercir “la industria de la hospedería”, com a propietari de l’Hotel Santo Domingo, classificat com a hotel de segona classe i amb una capacitat màxima per a 63 persones. (Arxiu Municipal de Manresa)
Permís del Cinema Catalunya
18/8/1948: notificació del governador civil de Barcelona a l’alcalde de Manresa de l’autorització a Modest Padró Riera perquè posi en funcionament el cinema Cataluña, “sito en el Paseo de José Antonio, con fachada a las calles de Calvo Sotelo y Cañellas”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Permisos i prohibicions per a balls i caramelles
Gener – febrer de 1940: instància de Celestí Palau Tarragó a l’alcalde d’obrir la sala d’actes de la Cooperativa Obrera Manresana per poder-hi organitzar balls públics, “ajustados siempre en el marco de la decencia y moralidad”. Resposta favorable de l’Ajuntament. (Arxiu Municipal de Manresa)
27/9/1940: instància de la Penya Ciclista Manresana a l’alcalde per organitzar una cursa entre Manresa i Cardona. La comissió de Governació proposa l’autorització. Es poden veure les inscripcions “¡Arriba España! i ¡Viva Franco!” de la instància presentada per l’entitat. (Arxiu Municipal de Manresa)
31/10/1940: notificació de l’alcalde de Manresa a Josep Biosca Biosca en què se li comunica que té autorització per organitzar balls públics al Cafè Alhambra els dies 3, 7 i 9 de novembre; se li denega, però, per als dies 1 i 2 de novembre, amb motiu de la festa de Tots Sants. (Arxiu Municipal de Manresa)
Novembre de 1940 – maig de 1941: instància adreçada a l’alcalde per Josep Orriols Casasayas, director d’una companyia teatral, per poder assajar espectacles al seu propi domicili o a l’antic Ateneu. L’informe de l’inspector en cap de la policia sobre Orriols destaca que es tracta d’una persona de bona conducta moral, que freqüentava el Centre Carlista i que “a los tres meses de haber sido incorporado al Ejército rojo […] fue detenido por ser simpatizante de la Causa Nacional”. Proposa, doncs, que li sigui concedit el permís, sempre que “todos los que constituyan la antes expresada compañía teatral, estén afiliados al Sindicato Nacional de Espectaculos públicos, que los ensayos se celebren sin molestar al vecindario y que las obras sean aprobadas previamente por la censura”. L’alcalde aprova, per carta, la realització dels assajos a casa del demandant, d’acord les normes indicades. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre de 1940: instància adreçada a l’alcalde per Francesc Viladés Danti, propietari de la Cerveseria Universal, de la carretera de Vic, en què demana autorització per fer un ball públic al seu establiment. L’informe de l’inspector en cap destaca que es tracta d’un home “de buena conducta moral, pública y privada y profesional, sin haber pertenecido a ningún partido político ni sindical […] ni haber sido visto con armas ni prestado servicio en el ejército rojo”. Tot i això, desaconsella fer balls públics al seu establiment, “por no reunir las condiciones de capacidad suficiente” i, per tant, recomana a l’alcalde la denegació del permís. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre de 1940: instància adreçada a l’Ajuntament per Francesc Perramon Pla, secretari de la secció atlètica del Centre d’Esports Manresa, en què demana autorització per fer una cursa atlètica pels carrers de la ciutat. La resposta de l’alcalde hi és favorable. (Arxiu Municipal de Manresa)
Gener de 1941: instància de Jaume Rius Coma, membre de la comissió organitzadora del campionat de “Chapó”, que se celebra al Casino de Manresa. La Comissió “deseosa de asociarse al júbilo intenso que Manresa entera siente, al commemorar el segundo aniversario de la liberación de Manresa, por las invictas tropas, al mando de nuestro glorioso jefe de Estado Generalísimo Franco; ha acordado festejar fecha tan inolvidable con una cena íntima” on també es lliurarien els premis del campionat. L’Alcalde autoritza l’acte, sempre que comenci abans de 2/4 de 10 de la nit i que a la 1 de la matinada no resti ja ningú al Casino. (Arxiu Municipal de Manresa).
10/2/1941: notificació de l’alcalde a Wolfang Mollet per comunicar-li l’autorització a l’Agrupació Coral Manresana per realitzar els assajos de la Passió i caramelles (en castellà), al local Bar Casas del carrer del Cós. (Arxiu Municipal de Manresa)
28/2/1941: notificació de l’alcalde de Manresa a Isidre Vendrell per comunicar-li l’autorització a l’Agrupació Joventut de Salelles per assajar caramelles (en castellà) al local de la Casa Oller i a l’Escola de les Farreres. També li aprova la cantada de caramelles de Dissabte Sant. Tanmateix, “Dichos cantos tendrán que ser en castellano y sus ejemplares tendrán que ser sometidos previamente a la censura”. (Arxiu Municipal de Manresa).
Març – abril de 1941: instància adreçada a l’alcaldee pel president de la Societat Coral Sant Josep de Manresa, Àngel Tulleuda Carol, perquè autoritzi els concerts públics amb motiu de la passió de Jesucrist i per cantar caramelles, amb composicions en català. La demanda s’acompanya de les lletres de les cançons Cel Rogent i Primavera eterna, proposades per l’entitat per cantar en un acte de caramelles. (Arxiu Municipal de Manresa)
5/6/1941: demanda adreçada a l’alcalde per un grup de joves dependents de Cal Jorba i Àngel Tulleuda, president de la Societat Coral Sant Josep, per organitzar un ball de familiars i amics al local de la societat. (Arxiu Municipal de Manresa)
Juliol de 1941: instància del Centre d’Esports Manresa a l’alcalde per poder celebrar una audició de sardanes i ball al camp del Pujolet. La resposta hi és positiva, “siempre que reinen las debidas normas de moralidad, y previo pago de los arbitrios e impuestos correspondientes”. (Arxiu Municipal de Manresa)
24/7/1941: instància de Joan Morera Vila, encarregat del restaurant Bascompte (“antes ‘Perdiu’”) a l’alcalde de Manresa per poder organitzar un ball familiar a l’establiment després del sopar de revetlla de Sant Jaume. La resposta de l’alcalde hi és positiva, “siempre que […] reinen las debidas normas de moralidad, la observancia del horario establecido para comidas, y previo pago de los arbitrios e impuestos correspondientes”. A dalt la instància, s’hi pot llegir: “¡Arriba España! i ¡Viva Franco!”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre de 1941: instància de Salvador Illa Quinglés, gerent de l’Hotel Sant Domènec, que sol·licita permís a l’Ajuntament de Manresa per celebrar concerts i balls amb motiu de les festes nadalenques. L’alcaldia sol·licita més informació sobre demandant a la comandància municipal. L’informe de la Guàrdia Urbana destaca el perfil dels sol·licitants: “son personas de buena conducta moral, pública y privada; de excelente reputación comercial y solvencia; De política derechista y de orden, clasificados como afectos al Glorioso Movimiento Salvador”. Alhora, apunta el correcte condicionament del local i no es veu inconvenient perquè els sigui concedit el permís, “a excepción de la cena de las diez de la noche, que piden para el día 31 por no ser factible ni prudente alterar el horario que regulan recientes disposiciones ministeriales”. Seguint les recomanacions, l’alcalde respon a Illa amb una autorització per celebrar els actes que havia sol·licitat, aprova també el sopar de cap d’any, sempre que comenci a les nou del vespre i no acabi més tard de la una i adverteix que en tots els actes “debe guardarse el debido orden y respeto a la moralidad pública”. En una nova resposta l’alcalde concedeix nous permisos per a balls els primers dies de gener de 1942, al mateix temps que permet ampliar fins a les dues de la matinada el permís de ball per la nit de cap d’any. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre de 1941: sol·licitud de permís adreçada a l’alcalde per Magí Desveus Farga, president de l’Ateneu Cultural Manresà, per celebrar balls per Nadal i Sant Esteve. L’alcaldia sol·licita més informació de l’entitat a la comandància municipal. L’informe corresponent recorda el passat de l’Ateneu, vinculat a Esquerra Republicana i al Front d’Esquerres, “siendo clasificado, por sus dirigentes, como una filial más al servicio de aquellas propagandas derrotistas”, i que després de la liberación es van tornar a celebrar alguns balls “que dejaron mucho que desear por su crítica y murmuración general en cuestión de moralidad”. En el moment de redactar l’informe, l’Ateneu era ocupat per “personas […] dignas […], casi en su totalidad excombatientes, habiendo desplazado y alejado a los antiguos satélites que durante tantos años vinieron regentando y sometiéndolo al capricho de aquellas gentes advenedizas que llevaron a nuestra querida Patria días de luto y de dolor”. Per tot plegat, l’informe és favorable a concedir el permís, sempre que el local s’adeqüi higiènicament. Per tant, l’alcalde autoritza únicament els balls de Nadal i Sant Esteve, ja que abans de celebrar nous actes el local haurà de ser estudiat per la inspecció de sanitat i l’arquitecte municipal. (Arxiu Municipal de Manresa)
27/12/1941: instància adreçada a l’alcalde per Magí Desveus Farga, en nom de l’Ateneu Cultural Manresà; s’hi demana permís per continuar fent balls durant els dies 28 i 31 de desembre de 1941 i els primers dies de gener de 1942. (Arxiu Municipal de Manresa)
Desembre de 1941: instància de Josep Vilarrasa Enric, propietari del Restaurant Bascompta “(ANTES PERDIU)”, a l’alcalde de Manresa per celebrar la revetlla de cap d’any al seu establiment amb un sopar-ball que començaria a les deu del vespre. En la seva resposta, l’alcalde concedeix el permís si el sopar comença a les 9 del vespre i no acaba el ball més tard de les dues de la matinada. (Arxiu Municipal de Manresa)
22/1/1942: instància adreçada a l’alcalde per Francesc Viladés Danti, propietari de la Cerveseria Universal, per fer al seu local un sopar íntim de celebració de “la liberación de Manresa por el Glorioso Ejército Español”. (Arxiu Municipal de Manresa)
16/2/1942: notificació del Governador Civil de Barcelona a l’alcalde de Manresa en què li comunica l’autorització a Lluís Careta Herrero, representant de l’Agrupació Coral Manresana, per interpretar i assajar les caramelles i la Passió, “bien entendido que dicha Agrupación Coral deberá remitir previamente el texto de la ‘Sacra Pasión’ para su examen y aprobación”. (Arxiu Municipal de Manresa)
13/3/1942: notificació del Governador Civil de Barcelona a l’alcalde de Manresa en què li comunica l’autorització als alumnes del capellà Lluís Maria Bigas Molet, director de l’escola parroquial de Sant Josep del Poble Nou, de cantar la caramella Simparia al seu barri. (Arxiu Municipal de Manresa)
24/3/1942: instància adreçada a l’alcalde per Pere Amat, capellà de Sant Joan de Vilatorrada i consiliari dels aspirants d’Acción Católica, en què demana poder cantar caramelles. S’adjunten amb la petició les lletres de les cançons proposades per cantar. Carta de l’alcalde de Sant Martí de Torroella al de Manresa en el mateix sentit. (Arxiu Municipal de Manresa)
25/3/1942: instància adreçada a l’alcalde per Ignasi Suñé, president de la Unión Local de la Associación de los Jóvenes de Acción Católica; demana permís perquè l’Agrupació Coral i el Cor infantil puguin sortir a cantar caramelles. (Arxiu Municipal de Manresa)
31/3/1942: còpia de l’autorització de l’alcalde de Manresa a quatre corals per sortir a cantar pels carrers de la ciutat les tradicionals caramelles, la nit de Dijous Sant,. També permet a nou corals sortir a cantar caramelles pels carrers de Manresa el Dissabte Sant. (Arxiu Municipal de Manresa).
Setmana Santa de 1942: Lletres de les cançons Pasqua Florida, Cançó de Breçol [sic], Festa de flors i Pasqua Florida. (Arxiu Municipal de Manresa).
15/7/1942: instància adreçada a l’alcalde per Miquel Prat Casanovas, propietari del Cafè Mercantil, en què demana permís per celebrar el 18 de juliol, “fecha del Glorioso Alzamiento Nacional y Fiesta de Exaltación del Trabajo y recordando que durante el dominio marxista en esta ciudad tuve clausurado el café”, amb un ball nocturn a la via pública. (Arxiu Municipal de Manresa)
Juliol de 1942: petició manuscrita adreçada a l’alcalde per Antoni Costa Subirana, titular dela Granja Costa, en què demana autorització per celebrar un ball d’aniversari. La nota acaba així: “Dios que a [sic] salvado a España. Arriba España Franco Franco”. L’alcalde autoritza el ball íntim, entre les entre les set i les nou, amb el corresponent pagament d’impostos. (Arxiu Municipal de Manresa)
Juliol de 1942: autorització d’Àngel Badia, delegat local de Falange, a la que després seria la famosa soprano Margarida Elias Casals, a participar en una vetllada artística al Casino de Manresa. Petició a l’alcalde de celebració del mateix acte, per part de Radio España de Manresa. La sol·licitud és autoritzada. (Arxiu Municipal de Manresa)
22/8/1942: autorització del delegat local de Falange, Valeri Caldas, a Miquel Prat Casanovas per celebrar al seu local un ball familiar amb motiu d’un casament. El permís no eximeix de l’obligació de demanar consentiment a l’Ajuntament. (Arxiu Municipal de Manresa)
Vídeos de testimonis
Taula de continguts
Buscar a tot memoria.cat
El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)