La reconstrucció d’esglésies

Documents (9)

3/04/1939: nota de l’alcalde en què autoritza retirar de l’església de la Cova de Sant Ignasi els objectes religiosos que es necessitin per poder celebrar a la Seu, les funcions religioses de la Setmana Santa. (Arxiu Comarcal del Bages).

4/10/1939: convocatòria de l’alcalde al tinent d’alcalde Francesc Torra a una reunió –amb presència del bisbe de Vic- per parlar de l’estudi de la reconstrucció o reparació de les esglésies de Manresa enderrocades durant la Guerra Civil. (Arxiu Municipal de Manresa).

28/11/1944: escrit de l’arxiprest de la Seu Valentí Gibert, en què demana a l’Ajuntament la col·laboració econòmica per reconstruir la Seu, tenint en compte que “el Estado español, atento a las múltiples necesidades de sus hijos y con el fin de impulsar la reconstrucción de los monumentos nacionales y religiosos, ha vuelto la mirada al sin número de templos profanados por la incultura y la pasión durante el torbellino de barbarie promovido en nuestras ciudades y pueblos…” i ha decidit subvencionar la Seu de Manresa, però per cobrar l’import corresponent cal que es presentin “comprobantes de obra realizada por el doble aproximadamente de la subvención, o sea, con un cincuenta por ciento a cargo de los devotos. Quiere, justamente, que el templo, hogar de los cristianos, sea costeado en parte por la aportación de los fieles que demuestren con su sacrificio su amor a la casa de Dios”. (Arxiu Municipal de Manresa).

1/12/1950: escrit del cap dels Serveis Tècnics de Falange en què demana al “Jefe local de FET y de las JONS” de Manresa, Francisco Moreno, que respongui el qüestionari adjunt sobre les obres i millores realitzades a la ciutat. També li demana una entrevista personal per parlar del tema i també de l’ordre de col·locació del “Yugo y las Flechas” a l’entrada i sortida de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).

13/01/1951: escrit de resposta de Miquel Bosch, capellà de la Parròquia de Sant Pere Màrtir de Manresa, en què, responent a la demanda realitzada en el document anterior, afirma que l’Ajuntament de Manresa va pagar pel solar de l’emplaçament del temple “destruido por los marxistas” 310.425,34 ptas i per la compra del solar on es va ubicar l’església de Crist Rei, 369.315,37 ptas. També afirma que l’Estat espanyol va subvencionar amb 200.000 ptas. la construcció del temple de Crist Rei, que l’alcalde Montardit hi va fer un donatiu de 10.000 ptas. i que l’Ajuntament presidit per Prat Pons el subvenciona amb 1.000 ptas. mensuals. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

La restauració del retaule del Sant Esperit

Documents (9)

24/08/1946: interessant carta en català (fet poc usual a l’època) i document adjunt –en castellà- de l’arquitecte i arqueòleg Alexandre Soler i March en relació a la recuperació del retaule del Sant Esperit, de Pere Serra (de l’any 1395), de la Seu de Manresa. La carta va adreçada a l’advocat Ramon Espelt Miserachs. El text adjunt –redactat pel mateix Soler i March- és perquè el signi l’alcalde i es comenci a dur a terme una campanya de sensibilització entre els manresans perquè contribueixin a la restauració plena d’aquesta obra d’art: “Es de esperar que nadie falta al publicar la lista de honor de los donantes que contribuyan a que pueda admirarse nuevamente y con el mayor esplendor la obra de arte más divulgada que honra a Manresa”. L’Ajuntament hi va aportar 15.000 ptes. En la documentació tramesa per Soler i March també hi havia la imatge del retaule del Sant Esperit que podeu veure. (Arxiu Municipal de Manresa).

Febrer del 1947: escrit del secretari general dels Amics dels Museus de Barcelona, en què comunica a l’alcalde de Manresa l’acord de l’entitat de contribuir amb 5.000 ptas. a la campanya de l’Ajuntament de Manresa de subscripció pública per dur a terme la restauració del retaule de l’Esperit Sant d’en Pere Serra a la Seu. Carta d’agraïment de l’alcalde. (Arxiu Municipal de Manresa).

Projecte de bases per la constitució i funcionament d’una Junta de Patronat per a la rehabilitació del retaule del Sant Esperit de la basílica de la Seu. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

La urbanització del solar de l’antiga església de Sant Miquel

Documents (4)

26/12/1951: instancia de diverses corporacions i entitats manresanes en què demanen a l’Alcalde de Manresa que no construeixin cap edificació en el solar que abans ocupava l’església de Sant Miquel (enderrocada durant la Guerra Civil) i que ara sembla ser que es vol utilitzar per aixecar unes vivendes i locals comercials. Ho argumenten per la importància simbòlica que l’església ha tingut i demanen que en tot cas es converteixi en via pública o s’hi construeixi el monument als iniciadors de la sèquia.

Entre les entitats signants hi ha el Centre Excursionista de la Comarca de Bages, l’Orfeó Manresà, el Cercle Artístic de Manresa, el Gremi de Sant Lluc, el Lingua Club, el Cercle Familiar Recreatiu, l’Ateneu Cultural Manresà, la Cambra Oficial de la Propietat Urbana, el Col·legi Oficial de Metges, el Col·legi d’Advocats, el Col·legi de Procuradors i la Caixa d’Estalvis de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).

9/01/, 6/08 i 15/10/1952: tres resums de les sessions municipals en què es tracta el tema de la urbanització del solar del carrer de Sant Miquel. En el darrer, s’acorda que l’arquitecte municipal informi sobre la possibilitat i conveniència del canvi de criteri urbanístic i l’embelliment del solar. (Arxiu Municipal de Manresa).

3/03/1958: escrit del Jutjat d’Instrucció de Manresa a l’alcalde en què li demana si és cert que les entitats abans esmentades li van presentar una instància redactada per Antoni Gaya Padrós què demanava la revisió del contracte pel qual Benet Guitart Algué va adquirir per 50.000 ptes. l’antic solar de l’església de Sant Miquel. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

La construcció de l’església de Crist Rei

Fotografies (18)

Imatges de la posada de la primera pedra del temple de Crist Rei, a càrrec del bisbe de Vic, Joan Perelló, i de diferents fases de creixement del temple. (Archivo General de la Administración. Alcalá de Henares).

 

Premsa (7)

“Manresa”, 15/10/1942: obres prèvies a la construcció del temple de Crist Rei, que havia de substituir a l’església de Sant Pere Màrtir “que las hordas rojas derribaron durante nuestra guerra de liberación”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 22/10/1942: informació sobre la benedicció del solar i de la col·locació de la primera pedra del temple de Crist Rei, a càrrec del bisbe de Vic (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 24/10/1942: pàgina sencera del diari dedicada a la nova església de Crist Rei, obra d’Alexandre Soler i March. Segons podem llegir, el bisbe de Vic havia afirmat que havia de ser un “monumento expiatorio de las profanaciones y sacrilegios cometidos en la destrucción de las parroquiales y demàs Iglesias”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 27/10/1942: repartiment extraordinari de “patatas y boniatos, a razón de dos quilos por persona y medio quilo de alubias, también por persona”, amb motiu de la col·locació de la primera pedra del temple de Crist Rei. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 8/2/1947: ‘Nuestros nacientes templos‘. Article que reclama finalitzar la construcció de Crist Rei i el Carme. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 2/11/1957: crònica de la benedicció i consagració de l’església de Crist Rei, a càrrec del bisbe de Vic, Ramon Masnou. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Visita de l’abat Escarré a les obres de construcció de l’església del Carme (1948)

Fotografies (9)

23/2/1948: durant la festes de la Llum, l’abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré visita les obres de reconstrucció de l’església del Carme després d’assistir a la missa conventual de la Seu. (Fons Pérez de Rozas – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Altres

Documents (11)

23/02/1939: Carta manuscrita del Frare Jaume de Corella a l’Alcalde de Manresa en què li demana que com a representant de la comunitat dels Caputxins d’aquesta ciutat, els hi sigui retornat el solar en què es trobava el seu antic convent derruït. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/03/1939: escrit de l’alcalde de Manresa al Comandant militar de la ciutat, en què li demana que autoritzi a la germana carmelita Pilar Soma per què, en representació de la Comunitat de les Carmelites de la Caritat, puguin prendre possessió de local que els pertany i que havien estat desallotjades durant els anys de “dominio rojo”. (Arxiu Comarcal del Bages).

Agost-setembre del 1939: escrit del governador civil a l’Alcalde de Manresa en què li demana que desallotgi el més urgent possible l’edifici de la Companyia de Jesús. Resposta de l’alcalde en què li informa que el desallotjament ja ha començat (Arxiu Comarcal del Bages).

23/09/1939: escrit de l’Alcaldia de Manresa al “Comisario del Servicio de Recuperación del Patrimonio Artístico Nacional” del Palau de la Virreina de Barcelona, en què li fa arribar una llista d’importantíssimes obres d’art que van desaparèixer de les esglésies de Manresa durant “los últimos tiempos de dominación marxista” per ordre de la Generalitat republicana, i que ara, assabentats per la premsa que n’han arribat algunes de l’estranger, demana que s’identifiquin i es faci els possibles per retornar les que siguin de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

14/02/1943: acta sobre la recuperació d’un armonium, propietat de la “Real Cofradia de la Purísima” “perdido desde la revolución marxista”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juny de 1950: programa dels actes de la reposició de la imatge del Sagrat Cor de Jesús a la cúspide del convent de les Saleses. Hi havia previst un servei d’altaveus a la baixada dels Drets i a al Parc de la Seu per poder presenciar l’entronització. (Arxiu Municipal de Manresa).