Text introductori

Un dels trets característics de la dictadura franquista va ser-ne el nacionalisme espanyol exacerbat, un dels objectius del qual era l’anorreament de qualsevol manifestació cultural i lingüística que no fos la purament castellana.

Espanyolisme i franquisme són, doncs, dos fets indissolublement lligats. I una de les seves principals visualitzacions externes fou la permanent i sistemàtica exhibició de la bandera espanyola arreu, tot aprofitant qualsevol celebració relacionada amb el règim. El general Franco, d’aquesta manera, s’apropià d’un símbol col·lectiu per als seus interessos polítics i propagandístics personals.

En el cas concret de Manresa, la documentació d’aquest apartat ens mostra les crides de l’Ajuntament a hissar la bandera espanyola en els actes amb motiu de diferents aniversaris de la “liberación de la ciudad” per part de l’exèrcit franquista, o bé l’adquisició municipal de “banderas y gallardetes“, previ encàrrec a empreses com ara Cal Jorba. Tot plegat generava unes despeses significatives en uns anys marcats per les mancances de la postguerra i les cartilles de racionament.

També és interessant d’observar tota l’organització i preparació anteriors a l’ofrena pública, per subscripció popular, d’una bandera espanyola al batalló de l’exèrcit allotjat a la caserna del Carme.

 

Documents (12)

22/1/1943: crida de l’alcalde Domènec Prunés a celebrar el fet d’hissar la bandera en els actes commemoratius de la “liberación de la ciudad” i a fer-ho simultàniament en tots els edificis oficials. Alhora, “se recuerda a todos los vecinos de esta ciudad la obligación de colocar colgaduras en sus balcones y ventanas durante el día 24 en prueba de gratitud a nuestro invicto Caudillo y al Glorioso Ejército liberador de Manresa”. (Arxiu Municipal de Manresa)

20/1/1944: ban de l’alcalde Josep Montardit semblant al document anterior. N’ha desaparegut l’obligació de penjar banderes. (Arxiu Municipal de Manresa)

27/5/1944: escrit del “Ayuntamiento nacional” de Sant Salvador de Guardiola que deixa constància de la recepció de “25 banderas con palo, 2 banderas grandes de 3 metros y 8 gallardetes” de l’Ajuntament de Manresa, que es tornaran un cop s’hagin fet servir. (Arxiu Municipal de Manresa)

24/10/1944: discurs de l’alcalde Josep Montardit en què insta els manresans a participar en una subscripció popular per fer el lliurament d’una bandera al batalló de la guarnició de la ciutat: “Unámonos a este homenaje que tan hondo ha de calar en nuestro reconocimiento de liberados para que sea la expresión libre y espontánea de la unión indisoluble del pueblo manresano y el Ejército Español“. (Arxiu Municipal de Manresa)

16/1/1946: escrit del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Monistrol de Montserrat en què acredita haver rebut de l’Ajuntament de Manresa més de 100 “banderas nacionales” i altres complements que haurà de tornar un cop hagin estat utilitzats. (Arxiu Municipal de Manresa)

20/8/1947: escrit de l’administració de correus de Manresa en què sol·licita a l’Ajuntament que doti l’oficina d’una “bandera nacional”, ja que l’anterior està molt malmesa i no es pot exhibir durant la Festa Major.

Juliol de 1949: ban de l’alcalde Joan Prat Pons en què informa de l’acte de lliurament d’una bandera al batalló de la caserna del Carme: “Vuestro Alcalde, espera y os conjura para que al impulso de vuestros sentimientos, unidos todos en un haz, rindáis junto a mí el debido homenaje a la Bandera -donación popular- y al Ejército, concurriendo a los actos anunciados en los que sois llamos los primeros, como MANRESANOS y como ESPAÑOLES“. (Arxiu Municipal de Manresa)

10/7/1949: programa dels actes de “Bendición y entrega de la bandera al Batallón” de la caserna del Carme, que havia estat costejada per subscripció pública a iniciativa de l’Ajuntament. La madrina de “la gloriosa enseña patria” va ser Dolors Pujol de Prat. (Arxiu Municipal de Manresa)

29/7/1950: proposta per adquirir “banderitas y gallardetes” per instal·lar al passeig de Pere III. L’import -només de la roba- és de 4.740 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

16/8/1950: factura d’Industrias y Almacenes Jorba S.A. per la confecció de banderes espanyoles i altres complements, per valor de 3.997,50 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

9/5/1952: pressupost d’Industrias y Almacenes Jorba S.A. per a l’Ajuntament de Manresa per a la confecció d’una bandera “nacional”, una de la Falange i una altra del Requetè. L’import total puja 2.266 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

Carta sense data de l’empresa Industrias Metalúrgico-loneras Avelino Serrano Marina, que s’ofereix per confeccionar “banderas Nacionales y del Movimiento”, ja que té “una gran partida de lanilla especial”. N’adjunta una mostra. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Premsa (1)

“Manresa”, 7/7/1949: escrit amb motiu de l’ofrena d’una bandera espanyola al batalló de la caserna del Carme: “la Bandera de España representa todo el acervo acumulado de la Historia de una nación madre de naciones, injerto providencial para salvar la civilización cristiana en las horas más difíciles del mundo”.