Text introductori

En el context explicitat a l’apartat del referèndum de la Ley de Sucesión, la dictadura franquista començà a convocar una mena d’eleccions municipals sui generis, amb la finalitat de donar una aparença democràtica envers el món exterior.

Naturalment, ben poca cosa tenien a veure amb les eleccions actuals. Així, els candidats elegibles havien estat convenientment seleccionats i s’agrupaven en “tercios” inspirats en el feixisme italià: cabezas de familia, entidades económicas, culturales y profesionales i tercio sindical (empresarios, técnicos y asimilados y obreros). No hi havia llibertat política ni sindical, ni alrtres drets equivalents.

Pel que fa a Manresa, podem observar la documentació generada arran d’algunes de les convocatòries d’eleccions municipals de l’època, sobretot les de l’any 1948. Hi podem veure, per exemple, com sortiren elegits dos futurs alcaldes: Josep Moll Vall (pel terç familiar, tot i que ja era regidor, el qual es mantindria en el càrrec entre els anys 1958 i 1964), i Ramon Soldevila Tomasa (pel terç d’empresarios, que fou alcalde durant el període 1964-1975).

 

Premsa (17)

“Manresa”, 7/10/1948: instruccions de l‘Instituto Nacional de Estadística sobre les eleccions municipals del 21 de novembre de 1948. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 13 i 16/11/1948: “Quiénes pueden ser concejales” i “Quiénes y cómo pueden votar en las próximas elecciones municipales”. Esmenta els requisits que calen per poder ser regidor. Com és obvi, no s’hi fa cap referència a la manca de llibertats i la prohibició de partits polítics i sindicats lliures, fet que impedeix parlar de democràcia. D’altra banda, l’alcalde no podia ser elegit directament pels ciutadans ni pels regidors, sinó que era nomenat pel ministre de Governació. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 16-11-1948. Manresans proclamats com a candidats a regidors en representació del terç familiar: Josep Augé Caserras, Pere Carreras Roca, Josep Cucurella Serra, Josep Moll Vall, Joan Palat Grané, Ernest Sala Gelabert i Josep Solernou Tomàs. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 18/11/1948: campanya a favor de votar a les eleccions municipals. El mateix règim ho deixa clar: “Se trata de elegir a los más capacitados administradores de la ciudad, no de llevar al Ayuntamiento a representantes de partidos o camarillas“. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 18-11-1948: ban de l’alcalde que recorda l’obligació de votar i les sancions penals que comportaria no fer-ho. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 23/11/1948: resultats de les eleccions municipals de 1948. Dels set candidats proclamats del terç familiar, van ser escollits els cinc següents: Pere Carreras Roca, Josep Moll Vall, Josep Cucurella Serra, Josep Augé Caserras i Ernest Sala Gelabert. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 27/11/1948: relació de compromissaris elegits que hauran de triar els regidors del terç sindical. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 7/12/1948: persones elegides en el terç representatiu de les entitats econòmiques, culturals i professionals: Joan Palat Grané, Joan Bartra Ribaudí, Ramon Soldevila Tomasa, Josep Culillas Urpina i Ermengol Busquets Torra. El nou Ajuntament, doncs, queda constituït pels regidors següents: Pere Carreras Roca, Josep Moll Vall, Josep Cucurella Serra, Josep Augé Caserras, Ernest Sala Gelabert, Santiago Safont Badia, Josep Solernou Tomàs, Francesc Canti Cols, Ramon Martí Fius, Francesc Santasusana Vendrell, Joan Palat Grané, Joan Bartra Ribaudí, Ramon Soldevila Tomasa, Josep Culillas Urpina i Ermengol Busquets Torra. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 23/10/1951: Normes per a les eleccions municipals de novembre de 1951, que afecten a la meitat dels regidors del consistori. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 27/11/1951: crònica de la “jornada electoral” de les “elecciones municipales para el tercio de cabezas de familia“. Els elegits són: Valentí Albertí Duran, amb 3.056 vots, i Pere Roca Sellarès, amb 2.855 vots. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 14/11/1957: carta d’un lector indignat per la poca informació sobre les eleccions municipals. El periòdic es defensa dient que el silenci “es solamente debido a la falta de información a que se nos tiene obligados y debiera emanar del centro oficial correspondiente. Cosa que no es la primera vez, ni posiblemente será la última que suceda“. (Arxiu Comarcal del Bages)