Homenatges i condecoracions franquistes - Franquisme

Homenatges i condecoracions franquistes

Text introductori

En el marc de la glorificació propagandística de la dictadura, una altra constant fou la dels homenatges, felicitacions i lliuraments de medalles de la ciutat a personalitats del règim amb els quals calia quedar bé.

Així, dins el context de la misèria de la postguerra dels anys 40, el juny de 1943 l’alcalde Montardit creà la medalla de la ciutat i aprovà la concessió de la medalla d’or al mateix Franco. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament demanà aportacions voluntàries d’or. La medalla no li fou lliurada al dictador fins al 1947 per part del aleshores alcalde Prat Pons, qui lloà la “designación Divina” que havia permès guanyar la guerra al dictador.

Cronològicament, el juliol de 1943, el primer a rebre una medalla d’or de la ciutat fou José Antonio Girón de Velasco, ministre de Treball i Delegado Nacional de Excombatientes. Els excombatents manresans (del bàndol franquista, naturalment) també van rebre -o bé els seus familiars, en el cas d’aquells que havien mort al front- la corresponent medalla, tot i que de coure.

Els anys 50 altres càrrecs importants del règim que reberen la distinció foren el governador civil de Barcelona Felipe Acedo Colunga, el ministre d’Educació Joaquín Ruiz-Giménez i el president de les Corts Espanyoles Esteban Bilbao qui, a més, rebé el títol de fill adoptiu de la ciutat.

Altres homenatges significatius foren el del “liberador de Manresa“, el tinent coronel Julio Pérez Salas, també declarat fill adoptiu. El 1948, amb motiu del seu ascens a general, rebé un sabre d’honor de part del consistori manresà.

Finalment, en el decurs d’aquells anys es reteren també diversos homenatges a dirigents i industrials locals i autoritats eclesiàstiques i militars. Cal ressenyar el que es tributà al general José de Arjona, qui sorprengué amb un encès elogi a Catalunya i a la població catalana, en contraposició a la injusta enveja que, segons ell, despertava entre els habitants d’altres punts d’Espanya.

 

Creació i reglament de la medalla de la ciutat (1942-43)

Un dels instruments més habituals que feien servir els municipis per distingir personalitats destacades del règim eren les medalles. Manresa no va ser una excepció. L’Ajuntament va redactar un reglament i un protocol per tal d’establir-ne els criteris de concessió. Figures destacades del franquisme van rebre aquesta distinció.

 

Documents (13)

Any 1943: projectes de llegenda per a la medalla de la ciutat. La llegenda finalment triada, que aniria al revers de la medalla seria: “Al mérito relevante, en perenne gratitud“. A l’anvers hi aniria l’escut de Manresa i els títols de “Muy Noble, Muy Leal y Benéfica Ciudad de Manresa“. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juny-juliol del 1943: aprovació del reglament per a la concessió de la medalla de la ciutat. Text de la ponència de Governació, que és ratificat per la comissió permanent i pel ple. (Arxiu Municipal de Manresa).

Març-Juliol de 1943: correspondència entre l’Ajuntament i l’empresa de fabricació de medalles “Hijos de B. Castells” (Barcelona), a la qual s’encarregà un pressupost i l’encunyació definitiva de dues-centes medalles de bronze i dues d’or (una per al ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, i una altra per al Caudillo). Finalment, només se’n féu una d’or, perquè faltaren 15 grams per a la segona. L’or l’aportà el mateix Ajuntament a l’empresa. El total del pressupost de les medalles fou de 4.075 pessetes. Posteriorment, n’encarregà 75 més de bronze. (Arxiu Municipal de Manresa).

2/1/1952: instància de nou manresans que creien reunir les condicions necessàries per aspirar a la medalla de la ciutat; se’n concediren el setembre de 1943 a voluntaris excombatents. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Medalla d’or de la ciutat a José Antonio Girón de Velasco, que visita Manresa (1943)

Fotografies (8)

11/7/1943: fotografies de l’estada del ministre de treball i Delegado Nacional de Ex- Combatientes, José Antonio Girón de Velasco, a Manresa. A la plaça d’Espanya, després de la celebració d’una missa, l’alcalde Josep Montardit li imposà la medalla d’or de la ciutat. Girón va cloure el seu discurs d’agraïment amb els crits de. “¡Arriba Cataluña! ¡Arriba España!“. Posteriorment, Girón lliurà medalles de la ciutat als excombatents manresans. Després d’una desfilada de “las fuerzas y organizaciones del Movimiento” pel Passeig, i de dinar al Casino amb els excombatents, Girón va anar a la Caixa d’Estalvis de Manresa i a l’Ajuntament. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (5)

Juny-juliol del 1943: escrit de la delegació comarcal de Falange en què proposa a l’Ajuntament de Manresa la concessió de la medalla d’or de la ciutat al “Sr. Ministro de Trabajo y Delegado Nacional de Ex-Combatientes Camarada, JOSÉ ANTONIO GIRÓN DE VELASCO”. S’hi afirma que l’or per confeccionar la medalla està essent recollit entre els excombatents. Com es pot veure al revers del document, la proposta serà aprovada pel ple de l’Ajuntament el dia 1 de juliol.

2/7/1943: escrit de l’Ajuntament de Manresa en què comunica a José Antonio Girón de Velasco la concessió de la medalla d’or de la ciutat “en su calidad de Delegado Nacional de Ex-Combatientes y representante más calificado de los mismos, en recompensa a su heroica, meritoria y patriótica actuación en la Cruzada Liberadora de España y como gratitud perenne de esta Ciudad”.

9/7/1943: El “secretario nacional” de Falange, Sebastián Criado del Rey –en nom de José Antonio Girón- agraeix a a l’Ajuntament de Manresa la concessió de la medalla d’or de la ciutat al ministre de Treball.

5/3/1948: Certificat del Secretari de l’Ajuntament de Manresa, Germán Lorente Doñate, sobre l’acord de data 1 de juliol de 1943, de concessió de la medalla d’or de la Ciutat a José Antonio Girón de Velasco.

 

Premsa (6)

“Manresa”, 23/6/1943

“Manresa”, 10/7/1943: crida de l’alcalde Montardit a testificar a “nuestro ilustre huésped” Girón de Velasco “los sentimientos del afecto más respetuoso y cordial”.

“Manresa”, 10/7/1943: portada de la vigília de la visita de Girón de Velasco.

“Manresa”, 13/7/1943: crònica de la visita de Girón de Velasco.

“Manresa”, 13/7/1943

 

Medalla d’or de la ciutat al general Franco (1947)

Fotografies (12)

5/3/1947: l’alcalde Joan Prat Pons imposa la medalla d’or de la ciutat de Manresa al general Francisco Franco, al Palacio del Pardo de Madrid. L’alcalde va ser acompanyat pels tinents d’alcalde Pere Perera Casajuana, Àngel Badia Torrabadella i Josep Moll Vall, els regidors Pere Carreras Roca i Santiago Vidal Batalla i el cap de protocol Francesc Gual Vilaseca. El cap d’estat va rebre la delegació manresana al seu despatx vestit de militar. (Arxiu de “La Vanguardia Española”).

Fotografies de la medalla d’or de la ciutat de Manresa i del pergamí lliurats al general Franco. La llegenda de les medalles era la següent: “Al mérito relevante, en perenne gratitud“. A l’anvers hi anava l’escut de Manresa i els títols de “Muy Noble, Muy Leal y Benéfica Ciudad de Manresa“. El text del pergamí és el següent: “Al Excelentísimo Señor Don Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de España y Generalísimo de sus ejércitos invictos, que tras liberar a nuestra Patria de la esclavitud roja la conduce genialmente hacia sus altos destinos. El Excelentísimo Ayuntamiento de Manresa, en sesión de 1º de julio de 1943, acordó por aclamación rogarle se dignase aceptar la primera MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD en prueba de gratitud perenne y de la adhesión más fervorosa de esta población a su amado Caudillo y a la España Una, Grande y Libre que está forjando. Manresa, 1º de julio de 1943“. La medalla no es lliuraria a Franco fins gairebé al cap de quatre anys de ser-ne aprovada la concessió. (Fons Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (7)

25/6/1943: notificació de l’Ajuntament al “Jefe de la Casa Civil de S.E. el Jefe del Estado y Generalísimo” de la concessió de la medalla d’or per part de la ciutat a Francisco Franco: “como expresión de los sentimientos de imperecedera gratitud, a la par, que de fervorosa e inquebrantable adhesión de la Ciudad de Manresa hacia el Ecmo. Sr. Don Francisco Franco Bahamonde, Caudillo Víctor de los Ejércitos Nacionales Liberadores, Jefe del Estado y Generalísimo, en quien con exaltado amor patrio se encarnan y compendian las más altas virtudes de la raza hispana, sea ofrecida a S.E. la primera Medalla de Oro de la Ciudad”. El 16 de juny de 1943 la comissió municipal permanent de l’Ajuntament de Manresa, presidida per l’alcalde Josep Montardit, havia decidit concedir al “Invicto Caudillo de España Generalísimo Franco” la primera medalla d’or de la ciutat. El Ple municipal de l’1 de juliol va ratificar aquest acord. (Arxiu Municipal de Manresa).

7/3/1947: discurs pronunciat el 5 de març de 1947 per l’alcalde Joan Prat Pons al Palacio del Pardo de Madrid, davant de “S.E. el Generalísimo”, en oferir-li la primera medalla d’or la ciutat de Manresa. Aquests són alguns dels fragments: “Cuando unidades de las heroicas Brigadas Navarras rompieron las cadenas de nuestra esclavitud, cuando los víctores a la España libre brotaron de nuestros pechos, cuando la gloriosa bandera de la patria reflejaba sus colores en las aguas de nuestros ríos Cardoner y Llobregat, el estremecimiento de gozo por la libertad, clavó a flor de labio como un rojo clavel, unos nombres queridos, España y Franco… … Por innata elegancia espiritual de nuestra estirpe, del pueblo con pulso y corazón, el amor a España quedó engarzado en filigrana de reconocimiento con Vos, Caudillo Víctor, libertador de las tierras que ardían como fantásticas hogueras de San Juan, su deseo y apetencia de libertad católica y digna… … Venimos, Excelentísimo Señor, como peregrinos, desde la Ciudad ignaciana, para rendiros el homenaje de un pueblo agradecido, que sabe cultivar la virtud señera de no olvidar al Libertador. Y para deciros, en esta hora magna de responsabilidad, de apetencias y de actitudes recias: ¡General, los que estamos aquí y los que quedaron allá, somos los del primer día. Mandad y seréis obedecido!”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Expedient dels costos que va costar el viatge i l’estada a Madrid dels mandataris municipals que hi van anar per lliurar la medalla d’or de la ciutat de Manresa al general Franco.

S’hi troben desglossats els costos de la betzina, dels allotjaments als hotels (1 nit al Gran Hotel de Zaragoza i 3 dies a l’Hotel Palace de Madrid), àpats, taxis, reportatges gràfics i, fins i tot, l’ assistència al teatre, el tabac i les propines. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (8)

“Manresa”, 17/6/1943: reproducció de l’acord de la comissió permanent de l’Ajuntament de concedir la primera medalla d’or de la ciutat al general Franco. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 19/6/1943: anunci de la concessió de la primera medalla d’or al general Franco: “Decimos ‘concede’ y mejor sería afirmar que será un alto honor para la ciudad que él se digne aceptarla. Con decir que a él se lo debemos TODO, incluyendo en este TODO la vida de la Patria, nuestros más caros ideales y nuestras mismas existencias, no hay que añadir más“. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 26/6/1943 i 6/7/1943: l’alcalde Joan Montardit, amb motiu de la concessió de la medalla d’or al general Franco, s’adreça als manresans que tinguin or per demanar-los que en lliurin a l’Ajuntament per tal de poder confeccionar la medalla, “en testimonio de la eterna gratitud que Manresa debe al Caudillo providencial que liberó a España de la tiranía roja y hoy la conduce hacia su esplendoroso destino“. Diversos manresans van respondre a la crida de l’alcalde. Al cap de pocs dies es feia saber que no calien més aportacions perquè ja s’havia aconseguit l’or necessari. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 1/3/1947: notícia del viatge del consistori de Manresa a Madrid per lliurar la medalla d’or al general Franco. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 6/3/1947: edició de l’endemà del lliurament de la medalla d’or al general Franco, al Palacio del Pardo. Diversos manresans van aportar-hi l’or necessari: “Hombres, mujeres, jóvenes y señoritas, ofrecieron con emoción y lágrimas, muchas veces, alhajas y joyas salvadas ¡Dios sabe como! de la rapiña de la horda“. El Caudillo va animar els delegats del municipi “a que continuasen trabajando por el bien y el engrandecimiento de la Patria, tarea en la que siempre se distinguió Manresa, una de las más laboriosas ciudades de España”. Segons el diari, “El día de ayer constituirá en adelante una fecha memorable en la historia de nuestra ciudad, que tuvo el honor de ser recibida, en la persona de sus representantes, por el Caudillo invicto que la liberó y pudo así testimoniar directamente al Generalísimo su agradecimiento imperecedero y su adhesión fervorosa, de ayer, de hoy y de siempre“. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Medalla d’or de la ciutat al governador civil Acedo Colunga (1952)

Documents (3)

Abril-maig de 1952: expedient de la ponència de Governació en què s’acorda concedir la medalla de la ciutat en la categoria d’or a Felipe Acedo Colunga, governador civil de la província. El motiu al·legat és “iniciar personalmente la erección de un monumento alegórico [al municipi del Bruc] a los héroes de las Batallas del Bruch y de implícito homenaje a la Ciudad de Manresa, que con su comportamiento patriótico provocó aquellas heroicas y victoriosas gestas de tanto relieve para la liberación de la Patria del invasor francés“. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Medalla d’or al ministre d’Educació Joaquín Ruiz Giménez (1952)

Premsa (2)

“Manresa”, 13/6/1952: lliurament de la medalla d’or de la ciutat al ministre de “Educación Nacional“, Joaquín Ruiz Giménez. En rebre la distinció, afirmà: “Puedo deciros que Manresa es una ciudad ejemplar y que tuve una enorme satisfacción cuando vi que toda Manresa, aun en sus aspectos más dispares, parece girar alrededor de los centros docentes“. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Medalla de bronze de la ciutat als ex-combatents de la “Centuria Audina” (1955)

Documents (9)

12/7/1955: proposta de la ponència de Governació de l’Ajuntament de Manresa de lliurar la medalla de bronze de la ciutat als excombatents de la “Centuria Audina” (nom del primer soldat manresà mort a la División Azul), decisió presa com a continuació de la proposta de 16 de juny de 1943, en què es va concedir la medalla de la ciutat als excombatents, i de la qual havia quedat exclòs aquest grup. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol de 1955: llista dels excombatents manresans que composen la “Centuria Fulgencio Antonio Audina”. Els noms assenyalats amb una marca vermella ja havien estat condecorats el 1943. (Arxiu Municipal de Manresa).

14/7/1955: notificació de l’alcalde en què comunica l’acord pres per l’Ajuntament de Manresa d’atorgar la medalla de la ciutat en la categoria de bronze als components de la “Centuria Audina, Ex-combatientes de la Cruzada Liberadora y de la División Azul”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Març-abril de 1960: Nota de la “Delegación de Ex-combatientes“, de Falange, en què fa constar el retorn de la medalla que va ser lliurada a Natalio Delgado, “toda vez que este individuo no es Excombatiente“, i acord municipal d’eliminar-lo de la llista. Vegeu la medalla retornada. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Medalla d’or al president de les Corts Espanyoles Esteban Bilbao (1957)

Documents (11)

16/1/1957: la Comissió Municipal permanent dóna el vistiplau perquè una ponència de Governació instrueixi un expedient contradictori, per decidir si Esteban Bilbao és mereixedor de la medalla d’or de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

29/1/1957: expedient contradictori realitzat per la ponència de Governació de l’Ajuntament de Manresa, en què es proposa concedir la medalla d’or de la ciutat al “Presidente del Consejo del Reino y de las Cortes Españolas”. Entre d’altres arguments, la ponència destaca “su gran amor a Manresa, honrándola con su presencia física en diversas ocasiones presidiendo actos patrióticos y religiosos, tales como el centenario de la aprobación del Libro de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio de Loyola, el VI Centenario de la aparición de la Misteriosa Luz, efemérides propiamente manresanas y últimamente, en representación de S.E. el Jefe de Estado, presidiendo los solemnes actos commemorativos del IV centenario de la muerte de San Ignacio de Loyola, dejando feliz constancia del acendrado cariño para con esta ciudad ignaciana por excelencia, que le hacen acreedor de la más adecuada correspondencia de afecto y distinción“. (Arxiu Municipal de Manresa). (Arxiu Municipal de Manresa).

11/2/1957: un cop instruït l’expedient contradictori i no havent-hi motius que s’hi oposin, la ponència de governació acorda per unanimitat lliurar la medalla d’or de la ciutat a Esteban Bilbao y Eguía, “distinción que lleva anejo el nombramiento de Hijo Adoptivo de la Ciuad y Miembro Honorario de la Corporación Municipal“. (Arxiu Municipal de Manresa).

22/5/1957: carta del secretari de la presidència de les Cortes Españolas a l’alcalde de Manresa, en la qual celebra que s’hagi aclarit un malentès que havien tingut amb les informacions anteriors. (Arxiu Municipal de Manresa).

31/5/1957: L’Ajuntament de Manresa comunica a Esteban Bilbao la decisió presa de concedir-li la medalla d’or de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

1/6/1957: carta de l’alcalde a Crescencio Gardeazábal, secretari de les Cortes Españolas, en què li demana que fixi la data per al lliurament de la medalla a Esteban Bilbao. (Arxiu Municipal de Manresa).

4/6/1957: Carta d’agraïment del president de las Cortes Españolas, Esteban Bilbao, a l’acalde de Manresa per la concessió de la medalla d’or de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

27/06/1957: discurs pronunciat per l’alcalde Joan Prat Pons durant l’acte de lliurament de la medalla d’or de la ciutat a Esteban Bilbao y Eguía. Entre d’altres coses, hi afirma: “Nuestro reconocimiento, Excelentísimo Señor, no es sólo a la personalidad cimera de vuestra alta representación, dentro los destinos de la Patria recobrada, es también un homenaje de admiración y simpatía al antiguo y perseverante luchador por España y por la Tradición, altos valores de los que habéis sido siempre defensor, con espíritu arrebatador y sin desmayos en las épocas cruciales de nuestra historia, frente a frente del liberalismo extranjerizado y demoledor, que ha culminado con este esfuerzo del Caudillo Franco, con el soporte de hombres privilegiados como V.E.“. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (4)

“Manresa”, 27/6/1957. (Arxiu Comarcal del Bages).

La notícia de la concessió de la medalla d’or i del títol adoptiu de la ciutat a Esteban Bilbao, als diaris “El Correo Catalán”, “La Vanguardia” i “Manresa”. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Medalla d’or de la ciutat i nomenament de fill adoptiu al General Despujol (1957)

Documents (4)

Antecedents recollits per l’Ajuntament sobre els mèrits del general Ignasi Despujol i de Sabater. Durant la dictadura de Primo de Rivera havia estat nomenat fill predilecte de la ciutat i s’havia encarregat el seu retrat per a col·locar-lo a la Galeria de Manresans il·lustres. Tanmateix, un dels primers acords de l’Ajuntament republicà va ser anul·lar aquesta disposició. (Arxiu Municipal de Manresa).

29/12/1954: Acta de la comissió municipal permanent en què es recull l’acord d’aquesta corporació perquè es paguin les 12.000 pessetes que han costat els quadres a l’oli de dos manresans il·lustres, el general Ignasi Despujol i Lluís Argemí, que han de ser penjats a la Galeria de Manresans Il·lustres. (Arxiu Municipal de Manresa).

13/11/1957: La comissió municipal permanent acorda lliurar la medalla de la ciutat en la categoria d’or al general Despujol, que porta aparellat el títol de fill il·lustre de Manresa. Despujol havia rebut el títol de fill il·lustre durant la dictadura de Primo de Rivera, quan encara no existia la medalla de la ciutat. Era l’única persona que ostentava aquest títol i no tenia medalla. D’aquesta manera la comissió municipal permanent en justificà la concessió. (Arxiu Municipal de Manresa).

La notícia de la concessió de la medalla d’or i del títol adoptiu de la ciutat a Esteban Bilbao, als diaris “El Correo Catalán”, “La Vanguardia” i “Manresa”. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Medalla de la ciutat al banderí d’ex-combatents de la “División Azul” (1958)

Documents (7)

14/4/1958: carta de la jefatura local de Falange a l’alcalde en què li comunica que el consejo local de F.E.T. y de las J.O.N.S. va acordar demanar a l’alcaldia la concessió de la medalla d’or de la ciutat per als “banderines de Ex-Combatientes de nuestra Cruzada, de la División Azul y de Ex-Cautivos, en prueba de gratitud y reconocimiento de la Ciudad”.

6/6/1958: proposta de la ponència de Governació de l’Ajuntament de Manresa d’acordar lliurar la medalla de la ciutat, en la categoria d’or, al “Banderín de la Delegación Local de Ex-combatientes de la División Azul“. Segons la ponència no cal incoar cap expedient, ja que “la consideración especialísima y concreta de la colectividad de ex-combatientes de la División Azul, exime de toda otra prueba que la propia que entraña la condición de ex-combatientes de la División Azul“.

20/6/1958: notificacions de la comissió municipal permanent al secretari local de Falange de l’acord pres de lliurar la medalla de la ciutat, en la categoria d’or, al “Banderín de la Delegación Local de Ex-combatientes“, al “Banderín de la Delegación Local de Ex-combatientes de la Division Azul” i al “Banderín de la Delegación Local de Ex-cautivos“.

7/7/1958: carta del delegado comarcal d’excombatents a l’alcalde, en agraïment per la concessió de la medalla d’or al “Banderín local de ex-combatientes”.

12/7/1958: carta del delegado comarcal de la Delegación de Ex-cautivos a l’alcalde de Manresa, en agraïment per la concessió de la medalla de la ciutat.

 

Homenatges a Julio Pérez Salas, “liberador” de Manresa

Nomenament com a fill adoptiu de la ciutat (1940)

Documents (5)

Gener de 1940: expedient de nomenament com a fill adoptiu de Manresa del tinent coronel Julio Pérez Salas, “que liberó esta ciudad al frente de la columna de su mando“. Segons la comissió gestora de l’Ajuntament, “El día 24 de Enero de 1939, III Año Triunfal, quedará esculpido con letras de oro en el libro de la Historia de Manresa.- El Iltre. Sr. Teniente Coronel Don Julio Pérez Salas, al frente de la Columna de su digno mando, liberaba a la ciudad del dominio rojo-separatista.- Manresa volvió a ser, por obra del Glorioso Ejército Nacional, lo que fue siempre, antes de que el terror marxista imperara en ella: la ciudad española y católica que dio por los ideales tradicionalistas de Religión y Patria lo mejor su espíritu y de sus esfuerzos“. (Arxiu Municipal de Manresa)

16/1/1940: acta de la comissió gestora de l’Ajuntament en què consta el nomenament. (Arxiu Municipal de Manresa)

7/2/1940: carta de Julio Pérez Salas a l’alcalde de Manresa, en agraïment per haver estat nomenat fill adoptiu de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Lliurament d’una placa de la Creu Roja (1943)

Documents (1)

14/1/1943: carta del president delegat de la Creu Roja a l’alcalde en què li notifica que el “Jefe Supremo de esta Cruz Roja” ha decidit concedir la placa de 2ª classe de la institució a Julio Pérez Salas, “liberador de esta ciudad”. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Premsa (1)

“Manresa”, 21/2/1943: anunci del lliurament de la placa al “pundonoroso militar” Julio Pérez Salas. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Assistència a l’acte de nomenament de fill adoptiu de Tudela (1946)

Documents (3)

13/7/1946: carta de l’alcalde de Tudela al seu homòleg manresà, a qui convida a l’acte de nomenament com a fill adoptiu de Tudela del coronel Julio Pérez Salas. S’hi recorda que el coronel ja és fill adoptiu de Manresa, “en reconocimiento a la liberación de la noble Ciudad de Manresa del dominio marxista“. (Arxiu Municipal de Manresa)

26/7/1946: resposta a la invitació de l’Ajuntament de Tudela en què es confirma l’assistència de representants del consistori a l’homenatge que se li retrà. (Arxiu Municipal de Manresa)

30/7/1946: còpia de la carta d’agraïment de l’alcalde de Manresa a l’Ajuntament de Tudela per la invitació als actes de nomenament del “pundonoroso Coronel de Caballería Excmo. Sr. Don Julio Pérez Salas” com a fill adoptiu de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Lliurament del sabre d’honor (1948)

Documents (21)

Març de 1948: escrit de l’Ajuntament de Manresa en què comunica a diferents entitats la notícia de l’ascens a general de Julio Pérez Salas, fet que ha motivat que l’Ajuntament hagi acordat felicitar-lo amb un homenatge i el lliurament d’un sabre d’honor, “que perpetúe el agradecimiento de Manresa a su liberador“. Per tot plegat els demana la col·laboració.. (Arxiu Municipal de Manresa).

Març de 1948: Instruccions reservades destinades a mobilitzar la societat manresana arran de l’homenatge al coronel Pérez Salas, “liberador” de Manresa, al qual es lliurà un sabre d’honor amb motiu d’haver estat ascendit a general. En un to informal i fins i tot jocós, s’hi expressa la necessitat de mobilitzar tant el món associatiu, com els empleats públics i “todas las [entitades] que cobran”, ja que si no “seremos cuatro y el cabo, y entonces allá cada cual con su consecuencia“. A causa del seu caràcter confidencial, el document exposa sense embuts la realitat d’una societat desmobilitzada, que compara amb un “rebaño” que “se mueve y se concentra donde se le manda que se concentre” i en què cal “mover los hilos, los resortes y las trucas” tot recorrent a clientelismes i fidelitats interessades. (Arxiu Municipal de Manresa).

16/3/1948: còpia de la carta de l’alcalde de Manresa al periodista Valeri Caldas, en què el convoca a una reunió per preparar l’homenatge a Julio Pérez Salas. Aquesta mateixa carta es va enviar a diverses entitats de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

17/3/1948: Saluda de l’alcalde Joan Prat Pons en què convida a assistir a l’acte d’homenatge al “libertador de esta ciudad“, Julio Pérez Salas, amb motiu d’haver estat ascendit a general de cavalleria. La ciutat li oferirà un sabre d’honor. (Arxiu Municipal de Manresa).

17/3/1948: nota de l’alcalde en què fa constar que ha rebut cent pessetes de l’arxipreste de la Seu, Valentí Gibert Mensa, en concepte de donatiu per contribuir al pagament del sabre d’honor que es regalarà a Julio Pérez Salas, “con motivo de su merecido ascenso a General“. (Arxiu Municipal de Manresa).

17/3/1948: comunicat del director de l’Instituto Nacional de Enseñanza Media (actual IES Lluís de Peguera) adreçat a l’alcalde de Manresa en què s’adhereix als actes d’homenatge a Julio Pérez Salas. (Arxiu Municipal de Manresa).

17/3/1948: carta de Lluís Argemí de Martí a l’alcalde Joan Prat Pons; hi fa constar l’adhesió a l’homenatge a Julio Pérez Salas i s’ofereix també a contribuir a la despesa per comprar el sabre d’honor. (Arxiu Municipal de Manresa).

Març de 1948: comunicat sobre l’homenatge a Julio Pérez Salas i el lliurament d’un sabre d’honor. També informa que es farà un sopar d’homenatge i que ja s’hi pot fer la reserva. (Arxiu Municipal de Manresa).

Març de 1948: escrit de l’Ajuntament de Manresa que informa que tothom qui vulgui assistir al sopar d’homenatge ho comuniqui com més aviat millor a l’organització. També assabenta del mecanisme per participar en la subscripció destinada a sufragar el sabre d’honor. (Arxiu Municipal de Manresa).

Abril de 1948: expedient de l’homenatge a Julio Pérez Salas amb motiu del seu ascens al generalat, la corresponent compra del sabre d’honor i la celebració del sopar. Hi podem veure la relació de les persones i entitats que van fer un donatiu per comprar el sabre (amb els imports corresponents) i la llista dels assistents a l’àpat d’homenatge. Segons se’n desprèn, el sabre va costar 4.000 pessetes, de les quals els manresans n’aportaren 3.185. El sopar costà 6.611’50 pessetes. Sumat a d’altres despeses, l’import va pujar a 7.406’10 pessetes. El dèficit total va ser de 2.821,10 pessetes. Tanmateix, amb les aportacions de l’Ajuntament, la Cambra de Comerç i la Caixa d’Estalvis de Manresa (en total, 3.400 pessetes) va quedar un romanent de 678,90 pessetes que van ser lliurades a l’Hospital de Sant Andreu. Com es pot veure, al general, a més de pagar-li el sopar a ell i a quatre familiars, se li va abonar el cost de cinquanta litres de betzina per als respectius vehicles. (Arxiu Municipal de Manresa).

28/6/1948: acord de l’Ajuntament de Manresa de subvencionar amb 1.500 pessetes, l’homenatge a Julio Pérez Salas i, més concretament, la compra del sabre d’honor. (Arxiu Municipal de Manresa).

22/3/1948: escrit del superior del Sanatori de Sant Joan de Déu de Manresa, Serafín Fonseca, adreçat a l’alcalde de Manresa, en què lamenta no haver pogut assistir a l’acte “para mí tan simpático” del lliurament del sabre d’honor al general Julio Pérez Salas, per trobar-se de viatge. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (5)

“Manresa”, 20/3/1948: informacions sobre l’homenatge a Julio Pérez Salas. En el seu discurs pronunciat davant del general, l’alcalde Prat Pons afirmava: “Cuando la negra noche del comunismo invadía de siniestras perspectivas esta ciudad querida… ¡Recordar un momento conmigo, señores!, cuando la desgana del vivir esclavos nos hacía sentir más deseos de vivir dignamente; cuando el raudo vuelo de las águilas de acero, el ronco tronar de los cañones, las informaciones radiofónicas y el desorden de la precipitada retirada de las fuerzas rojas, era sintomático, todo, todo ello presagiaba el fausto anuncio de la liberación, que se consumó, gracias a Dios, en aquel memorable 24 de enero de 1939… … El hecho cierto, tangible, de nuestra cruenta liberación, de nuestra plena reincorporación a la España libre, por su categoría histórica, nos impone el deber de recordar y recordar con agradecimiento”. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Altres homenatges i nomenaments

Fotografies (4)

13/11/1954: comiat del general Muñoz Valcárcel a l’hotel Sant Domènec, acompanyat per l’alcalde, Joan Prat Pons, i altres autoritats civils i militars (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages).

18/4/1959: l’alcalde Josep Moll (al centre) regala una làmpada -amb els escuts de l’exèrcit i de Manresa- al general José Arjona y Betefón, amb motiu del seu comiat de la caserna del Carme. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Documents (15)

Nomenament del bisbe Joan Perelló com a fill adoptiu de Manresa

Gener del 1952: acord de l’Ajuntament de Manresa de nomenar fill adoptiu de la ciutat el bisbe de Vic, Joan Perelló Pou, amb motiu dels seus 25 anys al bisbat. Carta del bisbe en què agraeix el nomenament. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Homenatge a l’alcalde Domènec Prunés

(Document sense data): nota de la comissió d’homenatge a l’alcalde Domènec Prunés, en què es demana “la aportación del vecindario” per oferir-li “un bastón de mando“. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Homenatge a Ricardo Suárez

Maig de 1948: portada de l’expedient d’homenatge a Ricardo Suárez Roselló, tinent coronel de la Caserna del Carme. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Homenatge a Alejo Sánchez

30/7/1952: integrants de la taula del sopar d’homenatge al comissari de policia Alejo Sánchez de la Peña, amb motiu d’haver-se d’absentar Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Homenatge a Joan Gallifa

Novembre de 1954: homenatge a Joan Gallifa Soler, president de la Cambra de Comerç i Indústria. Factures dels detalls regalats: una “Encomienda de Mérito Civil”, condecoració en or sufragada pels components de l’Ajuntament, i una miniatura “Alfonso X el Sabio”, sufragada per la Caixa d’Estalvis i la Cambra de Comerç. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Homenatge a Joaquim Borràs

Juliol de 1955: homenatge a Joaquim Borràs Ferrer. Llista nominal de persones que assistiran al sopar i relació dels donatius aportats pels convidats. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Obsequi als excombatents de les guerres de Cuba i Filipines

Anys 1956 i 1957: relació d’excombatents manresans que havien participat en les guerres de Cuba i Filipines i contingut dels lots que l’Ajuntament els oferí amb motiu de la Fiesta de la Liberación. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (1)

“Manresa”, 26/4/1959: crònica de l’homenatge al general José de Arjona, amb motiu del seu comiat de la caserna del Carme. En el discurs que féu, pronuncià aquests sorprenents frases: “Pocos son los españoles que aprecian de verdad a Cataluña. ¿Por qué? Porque no la conocen. De ella se sabe que es industriosa, que es rica, que es potente; y por ello os envidian. Debería obligarse a todos los de mediana cultura y posicion económica a que viajasen por Cataluña. Que recorriesen aunque sólo fuese la cuenca del Llobregat y la comarca del Bages para que se dieran cuenta de la potencia industrial de ella y por ende del sudor de sus ciudadanos para elevarnos el platillo de la balanza comercial de España“. (Arxiu Comarcal del Bages).

Taula de continguts
Buscar a tot memoria.cat

El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)