Text Introductori

A més de la Policia Municipal -sota el comandament de Francesc Gual Vilaseca- altres forces que tenien cura de l’ordre públic i de la repressió al servei del règim franquista eren l’exèrcit, la Guàrdia Civil i l’anomenada policía gubernativa.

La Guàrdia Civil disposava d’una casa cuartel al carrer de Carrió, tot i que insuficient per a les seves necessitats. Per aquest motiu, quan va substituir l’exèrcit com a màxim responsable de la vigilància de la presó de Manresa, els nous efectius d’aquest cos van haver de ser allotjats a l’edifici de l’antic col·legi de Sant Ignasi, cedit per l’Ajuntament. Fins a l’any 1954 no fou inaugurada la caserna actual, a la carretera de Cardona.

Per la seva banda, la presència de l’exèrcit a Manresa datava ja de molts anys abans i era ben vista per comerciants i industrials de la ciutat, ja que eixamplava les seves possibilitats de negoci.

L’any 1949 Manresa es constituí en seu de la 42ª Divisió, el general en cap de la qual establí la seva residència a la ciutat. D’aquesta manera, hi havia una comandància militar, situada al carrer de Barcelona, sota la direcció d’un general, a més de l’edifici de la caserna del Carme, sota el comandament d’un tinent coronel, lloc on es concentrava la major part de les tropes. Així, l’any 1951, hi havia 23 efectius a la comandància i 582 a la caserna.

Finalment, dins l’àmbit civil, cal esmentar el paper de l’anomenada justícia municipal, amb fiscals inclosos, dins d’aquesta tasca de vigilància i control de la població, que queda ben clara atès el mèrit fonamental que havien de reunir els qui aspiraven a ocupar aquests càrrecs: “adhesión al Régimen“, tot plegat “por Dios, por España y por su Caudillo Franco“.

 

Exèrcit

Fotografies (34)

10/7/1949: lliurament al batalló de la Caserna d’una bandera regalada per la ciutat de Manresa, apadrinada per Dolors Pujol.

2/8/1956: formació de la guarnició del Batalló de Caçadors de Muntanya, de la caserna del Carme, a la plaça Major (aleshores denominada Plaza de los Mártires) de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (19)

8/12/1939: programa de les festes de celebració de la Immaculada Concepció -patrona de l’Exèrcit d’Infanteria- del batalló de la caserna del Carme. (Arxiu Municipal de Manresa).

9/5/1939: notificació perquè els soldats deixin una part d’un edifici del carrer d’Àngel Guimerà ja que hi han de tornar els antics propietaris. (Arxiu Municipal de Manresa).

Agost-setembre del 1939: detalls d’un litigi entre l’empresa Bertrand i Serra i l’Ajuntament de Manresa sobre el pagament d’unes peces de cotó per a l’exèrcit. Sovint els militars feien encàrrecs a empreses o utilitzaven serveis que s’havien de pagar i que periòdicament acabaven assumint les administracions municipals o les mateixes empreses. És el cas de l’empresa tèxtil Bertrand i Serra, que va rebre un encàrrec per subministrar unes peces de cotó per al batalló. Aquesta comanda amb l’Ajuntament d’intermediari, finalment, va haver de ser acceptada per l’empresa com a donatiu. (Arxiu Municipal de Manresa).

28/9/1942: document sobre la cessió de l’antic col·legi de Sant Ignasi per allotjar forces de l’exèrcit. (Arxiu Municipal de Manresa).

24/10/1944: discurs de l’alcalde Josep Montardit en què insta els manresans a participar en una subscripció popular per fer el lliurament d’una bandera al batalló de la guarnició de la ciutat amb motiu de les festes de la Immaculada (Arxiu Municipal de Manresa).

13/1/1949: agraïment de l’alcalde al tinent coronel de la caserna del Carme per un obsequi. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol de 1949: ban de l’alcalde Joan Prat Pons en què informa de l’acte de lliurament d’una bandera al batalló de la caserna del Carme: “Vuestro Alcalde, espera y os conjura para que al impulso de vuestros sentimientos, unidos todos en un haz, rindáis junto a mí el debido homenaje a la Bandera -donación popular- y al Ejército, concurriendo a los actos anunciados en los que sois llamos los primeros, como MANRESANOS y como ESPAÑOLES“. (Arxiu Municipal de Manresa).

6/12/1951: invitació del general en cap a l’alcalde Joan Prat Pons amb motiu de les festes de la Immaculada. (Arxiu Municipal de Manresa).

1949-1958: relació d’obsequis concedits per l’alcaldia al cos d’infanteria establert a Manresa amb motiu de la festa de la Puríssima, patrona de l’Exèrcit d’Infanteria, i el consegüent cost econòmic. Era habitual que l’alcaldia fes obsequis tant als caps i càrrecs, com a la resta de la guarnició. Els regals consistien en capses d’havans, de cava i cigarrets. En aquests documents -de diferents anys- podreu observar una relació detallada dels productes comprats i del seu valor. Algunes institucions, com Tabacalera, de vegades hi col·laboraven. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (6)

“Manresa”, 9/5/1942: anunci per allistar-se a la Legión. Talla mínima per allistar-se: 1’60 m. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 4/7/1942: rebaixen en 20 centímetres l’alçada mínima per allistar-se a la Legión. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 22/2/1947: sol·licitud d’ofertes per a aliments del Batalló de Caçadors de la caserna. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 16/7/1949: homenatge de Manresa al “Ejército nacional, salvaguarda y sostén de la Madre Patria” i ofrena d’una bandera espanyola al batalló de la caserna. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 4/12/1954: presa de possessió de la Comandància Militar de Manresa del general Domingo Domínguez Santamaría. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 27/1/1959: la ciutat de Manresa “honra” la memòria del general Moscardó. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Guàrdia Civil

Fotografies (1)

24/1/1951: desfilada de la Guàrdia Civil a la plaça Major durant l’aniversari de la “liberación”. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (5)

Any 1939: documents sobre les dificultats per trobar allotjament per al cos de la Guàrdia Civil durant la immediata postguerra, i els esforços que fa l’alcalde de Manresa per poder-ne satisfer les demandes. (Arxiu Municipal de Manresa).

4/10/1939: escrit de la companyia d’electricitat Anònima que demana qui es farà càrrec de les factures del fluid elèctric consumit per la Guàrdia Civil i la Policia Governativa. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (1)

“Manresa”, 7/1/1943: arribada d’un contingent de la Guàrdia Civil al col·legi Sant Ignasi, en substitució de tropes de l’exèrcit. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Policia i Guàrdia Urbana

Fotografies (4)

1/3/1951: fotografies de la festivitat de l’Àngel de la Guardia, patró de la policia. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (7)

13-7-1940: comunicació del nomenament del cap de Policia Vicente Lagarda Miralles com a cap de la Guàrdia Urbana. (Arxiu Municipal de Manresa).

Maig de 1942: Falange i la Guàrdia Civil feliciten al cap de la Guàrdia Urbana pel seu nou càrrec. (Arxiu Municipal de Manresa).

Desembre de 1950: Saluda del delegat de l’associació de veterans de guerra de Cuba i Filipines al cap de la Guàrdia Urbana i resposta per part d’aquest. (Arxiu Municipal de Manresa).

Gener de 1951: Saluda del capità de la 4ª companyia de la Guàrdia Civil, Marcelino Trigo, adreçat al cap de la Guàrdia Urbana per notificar-li el seu nomenament; resposta d’aquest últim. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Premsa (1)

“Manresa”, 20/2/1956: Secció motoritzada de 1956 de la Guàrdia Urbana. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Jutges i fiscals

Fotografies (5)

10/7/1954: inauguració de la nova sala de l’Audiència als Jutjats de Manresa. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (16)

13/7/1939: l’alcalde de Manresa proposa diferents persones afectes al règim per ocupar el càrrec de fiscal; especifica que són “adictas al Glorioso Movimiento Nacional“. (Arxiu Municipal de Manresa).

Any 1939: el Jutjat de Primera Instància i Instrucció demana a l’alcalde de Manresa un informe i una proposta de persones per ocupar el càrrec de jutges civils. El darrer paràgraf de la carta és molt significatiu: “Apelo a su honradez, adhesión y entusiasmo por la Santa Causa para que ponga en el servicio que le suplico, el mayor celo, para que ostente este cargo la persona de mayor relieve, más honorable y más afecta [la paraula hi apareix subratllada] al Régimen antes, durante y después del Glorioso Movimiento Nacional, a fin de que la Admistración de Justicia sea real y efectiva por Dios, por España y por su Caudillo Franco“. (Arxiu Municipal de Manresa).

27/8/1940: Saluda del jutge instructor provincial de Responsabilitats Polítiques núm. 3 de Barcelona, Eduardo Alonso San Román, al Cap de la Guàrdia Urbana. (Arxiu Municipal de Manresa).

Saludes de jutges militars al cap de la Guàrdia Urbana de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa).

Saludes de diferents caps militars i consegüents respostes de les autoritats municipals. (Arxiu Municipal de Manresa).