La moralitat

Text introductori

El franquisme va ser una època de moltes repressions en tots els sentits i també va imposar, amb el suport actiu de l’Església, una moralitat oficial que afectava i condicionava la vida quotidiana de les persones.

Un tipus de moralitat que també restringia les iniciatives i llibertats individuals en una sèrie d’aspectes que avui dia considerem ben normals. Per exemple, ja el febrer de 1939 l’alcalde Prunés recordava a la població la prohibició, amb motiu del Carnestoltes, de disfressar-se o fer qualsevol mena de paròdia a costa de les autoritats civils, militars o eclesiàstiques.

Igualment, no era permès que nois i noies es poguessin banyar junts a la piscina municipal, després que el bisbe de Vic prohibís, amb una evident intransigència i confusió interessada de conceptes, “la asistencia y participación a todos los baños públicos bisexuales“.

Cal recordar que publicacions i pel·lícules havien de passar una doble censura: l’oficial i l’eclesiàstica, per tal que la moralitat quedés ben resguardada. En aquest sentit, no es pot oblidar que les dones eren sovint les principals víctimes d’aquests bon costums socials establerts, que les arraconaven a la llar domèstica i a un paper simplement complementari al de l’home. Per exemple, a la postguerra, era mal vist que les noies anessin al cinema i, fins i tot, se’ls inculcava que la simple contemplació de les cartelleres cinematogràfiques, o pintar-se les ungles o portar determinat tipus de sabates, ja era pecat.

Una altra mostra d’aquesta moralitat, sovint hipòcrita, fou el cas de l’escultura La Ben Plantada, de Josep Clarà, actualment situada al capdamunt del Passeig. L’estàtua va ser comprada l’any 1958. Tanmateix, no es va poder ubicar al carrer fins al cap de 19 anys, quan Franco ja havia mort. La moral catòlica del franquisme no va permetre l’exhibició d’aquella noia nua.

En efecte, enmig de la controvèrsia, el dibuixant manresà Joan Vilanova, amb un fi sentit de l’humor, havia ironitzat sobre el tema en una auca publicada amb motiu de les festes de la Llum de l’any 1959. Això motivà una carta de protesta per part del bisbe de Vic, Ramon Masnou, qui qualificà l’estàtua de “inmodesta” i es queixava del poc contingut religiós de l’auca. Aquesta pressió del bisbe acabà sent determinant en la decisió final d’arraconar la magnífica escultura durant tants anys.

Campanyes contra la blasfèmia

Documents (21)

2/03/1943: proposta de la ponència de Cultura de l’Ajuntament de Manresa per reforçar la campanya “anti-blasfema” i de “dignificación del lenguaje” que s’està duent a terme a la ciutat, amb l’edició de nous cartells, que tindran un cost aproximat de 300 pessetes: “es de todo punto necesario sostenerla [la campanya anti-blasfema] y reforzarla a fin de que los focos de blasfemos que aún subsisten, puedan ser reducidos a la mínima expresión”. El text de la ponència adverteix que “La psicología de nuestro pueblo es rica en experiencias, una muy principal, es la de que necesita de una continuidad en la advertencia y no disminuir la prosecución de las medidas profilácticas para mejorar su cultura”. La proposta rep l’autorització de l’alcalde i el secretari, dos dies després. (Arxiu Municipal de Manresa)

30/04/1943: carta del president de la Asociación de los Hombres de Acción Católica de la parròquia de Sant Pere Màrtir al president del consell de Cultura de l’Ajuntament, en què li comunica la relació d’una sèrie de joves de l’associació “que pueden desempeñar el cargo de agentes secretos para la campaña antiblasfema y demás aspectos inmorales en la vida social de nuestra querida Ciudad”. La carta s’acompanya d’una relació de catorze homes proposats per fer de “agentes de represión de la blasfemia”. (Arxiu Municipal de Manresa)

30/04/1943: carta del president de la Asociación de los Hombres de Acción Católica de la parròquia de Sant Pere Màrtir al president del consell de Cultura de l’Ajuntament, en què li comunica la relació d’una sèrie de joves de l’associació “que pueden desempeñar el cargo de agentes secretos para la campaña antiblasfema y demás aspectos inmorales en la vida social de nuestra querida Ciudad”. La carta s’acompanya d’una relació de catorze homes proposats per fer de “agentes de represión de la blasfemia”. (Arxiu Municipal de Manresa)

3/06/1943: proposta de la ponència de Cultura de l’Ajuntament de Manresa per fer un concurs popular per escollir frases adients “para combatir la blasfemia y el lenguaje soez”, les quals seran editades en cartells. Les bases del concurs –que s’adjunten a la proposta- estableixen la concessió de dos premis, consistents en llibres per valor de 75 i 50 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

3/06/1943: proposta de la ponència de Cultura de l’Ajuntament de Manresa per fer un concurs popular per escollir frases adients “para combatir la blasfemia y el lenguaje soez”, les quals seran editades en cartells. Les bases del concurs –que s’adjunten a la proposta- estableixen la concessió de dos premis, consistents en llibres per valor de 75 i 50 pessetes. (Arxiu Municipal de Manresa)

6/06/1943: nota del Centre d’Esports Manresa, difosa per la megafonia de l’estadi del Pujolet, que insta, a petició de l’Ajuntament i la seva comissió de Cultura, a practicar esport sense utilitzar la blasfèmia ni l’insult; s’hi amenaça de sancionar aquells que no ho compleixin: “Nada más contrario al espíritu deportista que el insulto al adversario, la palabra soez y la blasfemia. Los [que] deningran nuestro deporte con su lenguaje tabernario no son deportistas, ni son españoles”. (Arxiu Municipal de Manresa)

6/06/1943: nota del Centre d’Esports Manresa, difosa per la megafonia de l’estadi del Pujolet, que insta, a petició de l’Ajuntament i la seva comissió de Cultura, a practicar esport sense utilitzar la blasfèmia ni l’insult; s’hi amenaça de sancionar aquells que no ho compleixin: “Nada más contrario al espíritu deportista que el insulto al adversario, la palabra soez y la blasfemia. Los [que] deningran nuestro deporte con su lenguaje tabernario no son deportistas, ni son españoles”. (Arxiu Municipal de Manresa)

Juny de 1943: algunes les frases participants en el concurs contra la blasfèmia i la dignificació del llenguatge. (Arxiu Municipal de Manresa)

29/06/1943: mostra de frases participants en el concurs antiblasfèmia, elaborades per membres del Frente de Juventudes. (Arxiu Municipal de Manresa)

Novembre de 1946-febrer de 1947: carta manuscrita de la junta de la Liga Espiritual Antiblasfema a l’alcalde de Manresa, en què li notifica el restabliment d’aquesta institució i li demana la concessió d’un donatiu de 150 pessetes, que el consistori tenia costum de concedir per sufragar les despeses d’un “acto de reparación” celebrat a la Seu. Segons la signant, en cas de fer-se el donatiu, “no le dejará Dios sin recompensa”. L’Ajuntament acorda concedir-los 125 pessetes “como cooperación a su loable labor piadosa y cultural”. L’alcalde i el secretari aproven la proposta pocs dies després. (Arxiu Municipal de Manresa)

Novembre de 1946-febrer de 1947: carta manuscrita de la junta de la Liga Espiritual Antiblasfema a l’alcalde de Manresa, en què li notifica el restabliment d’aquesta institució i li demana la concessió d’un donatiu de 150 pessetes, que el consistori tenia costum de concedir per sufragar les despeses d’un “acto de reparación” celebrat a la Seu. Segons la signant, en cas de fer-se el donatiu, “no le dejará Dios sin recompensa”. L’Ajuntament acorda concedir-los 125 pessetes “como cooperación a su loable labor piadosa y cultural”. L’alcalde i el secretari aproven la proposta pocs dies després. (Arxiu Municipal de Manresa)

20/12/1952: escrit de la ponència de Governació, Cultura i Esports, que proposa a l’Ajuntament de Manresa reprimir i sancionar les persones que blasfemin i diguin paraules ofensives a Déu i l’eucaristia, després de constatar que “con notoria vergüenza hemos de reconocer que España tenía el triste privilegio y, dentro de España, nuestra región catalana, de ser la parte del mundo donde se blasfema más”. L’Ajuntament, d’acord amb la ponència, aprova “para el prestigio del lenguaje, nacional y vernáculo, y para la obligada defensa de los principios cristianos [...] estimular el celo de los Agentes al Servicio de este Ayuntamiento para que reprimen, amonesten y, en su caso, denuncien para aplicación de las sanciones que corresponden, a cuantos, en cualquier lugar que sea, profieren palabras soeces y, de una manera especial, actúen sobre los que blasfemen del Santo Nombre de Dios y de la Eucaristía”. (Arxiu Municipal de Manresa).

20/12/1952: escrit de la ponència de Governació, Cultura i Esports, que proposa a l’Ajuntament de Manresa reprimir i sancionar les persones que blasfemin i diguin paraules ofensives a Déu i l’eucaristia, després de constatar que “con notoria vergüenza hemos de reconocer que España tenía el triste privilegio y, dentro de España, nuestra región catalana, de ser la parte del mundo donde se blasfema más”. L’Ajuntament, d’acord amb la ponència, aprova “para el prestigio del lenguaje, nacional y vernáculo, y para la obligada defensa de los principios cristianos […] estimular el celo de los Agentes al Servicio de este Ayuntamiento para que reprimen, amonesten y, en su caso, denuncien para aplicación de las sanciones que corresponden, a cuantos, en cualquier lugar que sea, profieren palabras soeces y, de una manera especial, actúen sobre los que blasfemen del Santo Nombre de Dios y de la Eucaristía”. (Arxiu Municipal de Manresa).

21/01/1955: circular del Govern Civil de la província de Barcelona dirigida a l’alcalde de Manresa per demanar-li que posi el màxim afany a perseguir i sancionar la blasfèmia, “lamentable y grosera costumbre que hiere vivamente los tradicionales sentimientos católicos del pueblo español, y constituye un oprobio para todos cuando la misma se pronuncia ante extranjeros por ser un signo de falta de educación aún para aquellos que no lo consideran como una irreverencia”. S’hi adjunta còpia d’aquest mateix text. (Arxiu Municipal de Manresa)

Premsa (5)

“Manresa”, 9/6/1942: “Hay que hablar bien”. Difusió de multes imposades a quatre persones “por pronunciar frases de mal gusto”. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 9/6/1942: “Hay que hablar bien”. Difusió de multes imposades a quatre persones “por pronunciar frases de mal gusto”. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 13/6/1942: ban de l’alcalde Domènec Prunés contra la blasfèmia i la difamació; s’hi recorda la vigència de la legislació que persegueix aquestes pràctiques i les sancions per a aquells que la incompleixin. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 18/2/1943: convocatòria de reunió, al departament de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, per seguir la campanya contra la blasfèmia. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 18/9/1943: “Campaña Pro Dignificación del Lenguaje” i contra de la blasfèmia. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 18/9/1943: “Campaña Pro Dignificación del Lenguaje” i contra de la blasfèmia. (Arxiu Comarcal del Bages)

Altres

Documents (11)

18/02/1939: comunicació pública de l’alcalde de Manresa Domènec Prunés que recorda a la població, en motiu de les festes de Carnestoltes, la prohibició de disfressar-se o fer paròdia de sacerdots, ordres religiosos, militars, alts funcionaris, milícia o qualsevol condecoració de l’estat. (Arxiu Comarcal del Bages).

13/7/1942: carta de la delegació comarcal del Frente de Juventudes de Manresa; proposa a l’Ajuntament que prengui una sèrie de mesures contra la “degeneració” dels joves a qui “el veneno poco a poco va apoderándose de ellos y convirtiéndoles en invididuos materialistas, soeces y degenerados“. S’hi acompanya una proposta de règim sancionador, que inclou la creació d’unitats disciplinàries i la sanció als pares i als locals socials que no col·laborin en el compliment de les normes. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol – setembre de 1957: expedient de l’Ajuntament de Manresa, referit a una carta de més de seixanta representants dels Joves d’Acció Catòlica de diferents parròquies de Manresa en què -després que el bisbe de Vic prohibís "la asistencia y participación a todos los baños públicos bisexuales"- sol·liciten a l’alcalde que habiliti uns horaris per a ús exclusiu dels nois a la Piscina municipal d’acord amb els principis morals religiosos: “creemos no excedernos si solicitamos como ciudadanos católicos de la Católica España lo que en cualquier país indiferente puede solicitar una minoría religiosa: que la Autoridad nos permita prácticamente ser jóvenes deportistas y cristianos que cumplen los mandamientos de la Iglesia. Sabemos que, con muy buen acuerdo se han concedido horas exclusivas para las muchachas y creemos que es justo que se nos concedan también para los muchachos”. La resposta de l’alcalde de Manresa és positiva i els concedeix l’horari d’ús exclusiu per a nois de dimarts i dijous de cada setmana de 6 a 11 hores. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol – setembre de 1957: expedient de l’Ajuntament de Manresa, referit a una carta de més de seixanta representants dels Joves d’Acció Catòlica de diferents parròquies de Manresa en què -després que el bisbe de Vic prohibís “la asistencia y participación a todos los baños públicos bisexuales”- sol·liciten a l’alcalde que habiliti uns horaris per a ús exclusiu dels nois a la Piscina municipal d’acord amb els principis morals religiosos: “creemos no excedernos si solicitamos como ciudadanos católicos de la Católica España lo que en cualquier país indiferente puede solicitar una minoría religiosa: que la Autoridad nos permita prácticamente ser jóvenes deportistas y cristianos que cumplen los mandamientos de la Iglesia. Sabemos que, con muy buen acuerdo se han concedido horas exclusivas para las muchachas y creemos que es justo que se nos concedan también para los muchachos”. La resposta de l’alcalde de Manresa és positiva i els concedeix l’horari d’ús exclusiu per a nois de dimarts i dijous de cada setmana de 6 a 11 hores. (Arxiu Municipal de Manresa).

La Ben Plantada

Documents (4)

Vinyetes de l’Auca de la Llum de Manresa, de Joan Vilanova i Roset, referides a l'ubicació de l’estàtua La Ben Plantada, de Josep Clarà, a Manresa. L’estàtua havia estat comprada l’any 1958, però haurien de passar 19 anys, quan Franco ja havia mort, abans no es pogués emplaçar al carrer. La moral catòlica del franquisme no va permetre l’exhibició d’aquella noia nua. Les vinyetes de Joan Vilanova -que denunciava aquest fet- van provocar una carta de rebuig per part del bisbe de Vic, de data 14/02/1959, que es mostrà especialment dolgut. El bisbe expressa en el seu escrit (adreçat als administradors de la Festa de la Llum) “la extrañeza y la profunda pena que me ha causado, en su conjunto, la inclusión de la “Auca de la Llum” en este programa religioso, destinado a los fieles y al gran público”, es mostra molest amb el tarannà poc religiós del text i demostra estar especialment irritat amb aquestes dues vinyetes de l'auca, la 73 i la 74 74, que fan referència a l’estàtua de la Ben Plantada: “ofende aquella estatua inmodesta que, después de haber sido expuesta al público y haber sido vista por todo Manresa, se presenta ahora en este cuadro 74, misteriosamente e intencionadamente cubierta, añadiéndose al estribillo un interrogante, que si tiene alguna gracia picaresca, no tiene en cambio mucho sabor de vida cristiana, de corrección ni, creo yo, de buen manresanismo”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Vinyetes de l’Auca de la Llum de Manresa, de Joan Vilanova i Roset, referides a l’ubicació de l’estàtua La Ben Plantada, de Josep Clarà, a Manresa. L’estàtua havia estat comprada l’any 1958, però haurien de passar 19 anys, quan Franco ja havia mort, abans no es pogués emplaçar al carrer. La moral catòlica del franquisme no va permetre l’exhibició d’aquella noia nua. Les vinyetes de Joan Vilanova -que denunciava aquest fet- van provocar una carta de rebuig per part del bisbe de Vic, de data 14/02/1959, que es mostrà especialment dolgut.

El bisbe expressa en el seu escrit (adreçat als administradors de la Festa de la Llum) “la extrañeza y la profunda pena que me ha causado, en su conjunto, la inclusión de la “Auca de la Llum” en este programa religioso, destinado a los fieles y al gran público”, es mostra molest amb el tarannà poc religiós del text i demostra estar especialment irritat amb aquestes dues vinyetes de l’auca, la 73 i la 74 74, que fan referència a l’estàtua de la Ben Plantada: “ofende aquella estatua inmodesta que, después de haber sido expuesta al público y haber sido vista por todo Manresa, se presenta ahora en este cuadro 74, misteriosamente e intencionadamente cubierta, añadiéndose al estribillo un interrogante, que si tiene alguna gracia picaresca, no tiene en cambio mucho sabor de vida cristiana, de corrección ni, creo yo, de buen manresanismo”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Premsa (4)

“Manresa”, 14/2/1942: “Se mantiene la prohibición de celebrar las fiestas de Carnaval”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 20/2/1952: anunci de l’alcalde de Manresa de la prohibició de celebrar el Carnaval de 1952 i, fins i tot, de la necessitat d’autorització de les sales privades per a organitzar actes relacionats, que s’hauran d’identificar com a “bailes de trajes regionales”: “las personas que acudan a dichos bailes están obligadas a usar, al ir o regresar de los mismos, carruajes, automóviles, etc., cubiertos, no pudiendo transitar por las calles exhibiendo dichos trajes regionales”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 20/2/1952: anunci de l’alcalde de Manresa de la prohibició de celebrar el Carnaval de 1952 i, fins i tot, de la necessitat d’autorització de les sales privades per a organitzar actes relacionats, que s’hauran d’identificar com a “bailes de trajes regionales”: “las personas que acudan a dichos bailes están obligadas a usar, al ir o regresar de los mismos, carruajes, automóviles, etc., cubiertos, no pudiendo transitar por las calles exhibiendo dichos trajes regionales”. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 5/2/1955: mostra de la doble censura, oficial i eclesiàstica, que havien de passar totes les pel·lícules exhibides. (Arxiu Comarcal del Bages).

Portal de memòria
i història de Manresa

El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)

La moralitat

Text introductori