El 1939, tot just acabada la guerra civil, el país estava desfet. Tot penjava d’un fil i la vida quotidiana de les persones era extraordinàriament difícil.
Els documents agrupats en aquest apartat ens mostren ben gràficament fins a quin punt era complicat pretendre tornar a la normalitat d’abans de la guerra. Des de recuperar mobles i objectes personals que havien estat confiscats o robats durant el període 1936-1939, fins als intents d’aconseguir que l’Ajuntament de Madrid torni un autotanc “para el servicio de riego y de extinción de incendios“, que havia estat deixat en préstec per part de les autoritats republicanes locals.
Enmig d’aquest desgavell, les noves autoritats franquistes s’interessen per la recuperació del material topogràfic i de dibuix “utilizado por el Ejército rojo“, o bé per l’estat i localització dels aparells meteorològics de la ciutat.
Tanmateix, el més colpidor és el drama humà dels refugiats, desplaçats forçosos a causa de la guerra, i els intents de la Creu Roja internacional de trobar un nen que havia estat acollit a la finca de La Noguera, al terme de Monistrolet.
El retorn o recerca de refugiats acollits a Manresa o persones desplaçades a França
Infants que es trobaven en colònies infantils
Documents (6)
Febrer-març de 1939: carta de l’industrial Juan José de la Vega Santamaría, de la “Fábrica Cervezas San Juan” de Valladolid, a l’alcalde de Manresa, en què li demana informació sobre la seva dona i fills, que havien estat evacuats de Madrid i allotjats a la llar d’infants “La Noguera”, prop de Manresa. L’alcalde l’informa que els seus familiars i els altres refugiats a “La Noguera” van ser traslladats a Besalú abans de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
Juny-juliol de 1939: petició de Georges Graz, delegat del Comitè Internacional de la Creu Roja, a l’alcalde de Manresa per poder localitzar l’infant René Giró Franca, que havia estat a la colònia infantil “La Noguera”. L’escrit s’acompanya d’un informe manuscrit del mateix guàrdia de la torre, Severino Cuesta, que comunica no haver pogut trobar informació sobre el nen, de qui només se sap que va marxar-ne. També s’hi adjunta la resposta de l’alcalde manresà al delegat de la Creu Roja en què lamenta que les investigacions fetes fins aleshores no hagin donat cap resultat positiu. (Arxiu Comarcal del Bages)
17/03/1939: petició de l’alcalde de Manresa al comandant de la Guàrdia Civil local perquè esbrini el destí de dues nenes, Rafalinda i Erica Mann, de 12 i 5 anys, respectivament, que havien estat allotjades en una colònia infantil anomenada “Camèlia”, situada als voltants de Manresa, el 1938. (Arxiu Comarcal del Bages)
Gestions per retornar persones que es troben a França
Documents (20)
20/04/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al president de la Junta de Protección de Menores de Barcelona perquè faci les gestions possibles per retornar les tres germanes Perpètua, Carme i Gaspara Criado Ribas, que es troben refugiades a França: “les obligaron los rojos a internarse en Francia”. (Arxiu Comarcal del Bages)
24/04/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà perquè intercedeixi en l’alliberament i retorn del manresà Joan Vila Baliellas, reclòs al camp de concentració d’Argelers. (Arxiu Comarcal del Bages)
26/04/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà perquè faci les gestions possibles per tal que puguin tornar Joan Treserras Planas i José López Navarro, tancats al camp de concentració de Sant Cebrià (Arxiu Comarcal del Bages)
Abril-maig de 1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Pau perquè faciliti el retorn de la manresana Flora Garcia Ros, de 19 anys, que actualment resideix a França i és reclamada per la seva mare. S’acompanya d’una carta del cònsol, José Mª Cavanillas, amb les instruccions que ha de seguir per tornar, a través de contactes amb la Creu Roja. (Arxiu Comarcal del Bages)
28/04/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al cònsol General d’Espanya a París perquè faci les gestions possibles perquè puguin tornar a Manresa algunes persones que actualment resideixen en diferents localitats franceses: Consuelo Lázaro Ortiz, Antonio Plaza Lázaro, Rufino Merino Lázaro, Paulina Costa Parrel, Ramon Badia Guitart i Leonor i Vicenta Pardo. (Arxiu Comarcal del Bages)
1/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol general d’Espanya a París perquè intercedeixi a favor del retorn dels manresans Josep Mur i Ramon Codina Planas, reclosos en camps de concentració francesos. (Arxiu Comarcal del Bages)
4/05/1939: prec de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Tours (França), perquè faciliti el retorn de les manresanes Maria i Margarida Blasi Farguell, que actualment estan a Buzançais, “por ser esta la voluntad del padre y de las propias interesadas”. (Arxiu Comarcal del Bages)
5/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà per tal que intercedeixi a favor del retorn del manresà Andreu Campamelés Bardají, reclòs al camp de concentració del Barcarès, que està ferit i malalt. (Arxiu Comarcal del Bages)
6/05/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Agde perquè faci les gestions possibles per alliberar del camp de concentració d’aquest municipi francès i faciliti el retorn a Manresa de Josep Adam Casanovas, Secundí Soler Balaguer i Ramon Codina Planas. (Arxiu Comarcal del Bages)
9/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Bordeus per tal que faci les gestions possibles perquè pugui tornar el manresà Marcel·lí Vila Puig, localitzat a la Dordonya. (Arxiu Comarcal del Bages)
9/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Agde perquè faci les gestions possibles per alliberar de diversos camps de concentració Isidre Soler Pintó, Manel Prat Bartomeu, Benvingut Cardona Pallerols, Pere Borrell Cordero, Josep Bonsfills, Joan Claret Fígols, Vicenç Junyent Morera i Pere Mas Puigoriol, i d’aquesta manera facilitar-ne el retorn a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
9/05/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà per tal que intercedeixi a favor del ràpid alliberament de diversos camps de concentració i el retorn a Manresa d’una vintena de persones. (Arxiu Comarcal del Bages)
9/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà per tal que faci les gestions possibles perquè pugui tornar a la ciutat Ignasi Sivila Subirana, que actualment està al camp de concentració d’Argelers. (Arxiu Comarcal del Bages)
15/05/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cònsol d’Espanya a Perpinyà per tal que intercedeixi a favor del retorn de cinc manresans que estan al camp de concentració del Barcarès. Es tracta de Pere Reig Torrent, Josep Prat Codina, Isidre Lari Vallverdú, Julià de la Peña Núñez i Manel Villaplana Vargas. (Arxiu Comarcal del Bages)
Setembre de 1939: tres documents sobre la repatriació de la nena Rosa Piñero Alcaraz: telegrama adreçat a l’alcalde i president de la Junta Local de Protección de Menores de Manresa, per sol·licitar que una persona autoritzada reculli la nena acabada de repatriar de França; certificació de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona que autoritza lliurar Rosa Piñero al portador del certificat; i carta de l’alcalde de Manresa al president de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona, en què li comunica que el comissionat que havia de recollir Rosa Piñero Alcaraz al centre del Grupo Benéfico del carrer Wad-Ras de Barcelona no la va trobar. Per aquest motiu sol·licita rebre informació del seu destí, per tal que pugui ser recollida. (Arxiu Comarcal del Bages)
11/10/1939: notificació del Grupo Benéfico de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona, que comunica a l’alcalde de Manresa el retorn a la ciutat dels infants procedents de l’estranger Fernando Almazán Aguado, Manuel Rodríguez Masot i Ramon Rodríguez Masot: “han llegado […] procedentes del extranjero que fueron evacuados por las hordas rojo-separatistas”. (Arxiu Comarcal del Bages)
Gestions relacionades amb els refugiats
Documents (16)
18/02/1939: petició de l’alcalde de Manresa al cap de l’Estació del Nord per tal que lliuri un bitllet gratuït per facilitar el retorn a Gijón de tres persones que es van refugiar a Manresa i no disposen de recursos econòmics. (Arxiu Comarcal del Bages)
4/03/1939: carta adreçada per l’alcalde de Manresa al seu homèleg de Villanueva de Gállego (Saragossa), per tal que algun representant del municipi o un parent reculli Mariano i Carmen Sánchez Bernal, dos infants orfes amb família en aquest poble, que van arribar a Manresa com a refugiats. Demana també a l’administrador de Casa Caritat que admeti aquests infants i se’n faci càrrec mentre es gestiona la tornada al seu poble d’origen. (Arxiu Comarcal del Bages)
8/3/1939: carta de l’alcalde de Manresa al seu homòleg de Prats de Lluçanès en què li demana que segueixin acollint refugiats de Madrid, ja que la capital encara no ha estat “alliberada” i Manresa no disposa de prou espai, “teniendo en cuenta la cantidad extraordinaria de tropa alojada, abonando los gastos que la manutención de dichos refugiados ha ocasionado a este Municipio”. (Arxiu Comarcal del Bages)
27/03/1939: sol·licitud de l’alcalde de Manresa al president de la Junta de Protección de Menores de Barcelona per tal que li faciliti informació sobre l’infant Juli Artiga Tantiñà, reclamat per la seva mare, a qui que creu haver identificat en una revista com un dels nens enviats a l’estranger i recentment retornats a Barcelona, on són custodiats per la citada institució de protecció de menors. (Arxiu Comarcal del Bages)
5/04/1939: demanda de l’alcalde de Manresa al president de la Junta de Protección de Menores de Barcelona, per tal que en alguna futura partida de retorn a Astúries d’infants orfes inclogui els germans Pablo, Araceli i Alejandrina Tunón Tunón, procedents de Mieres, que són reclamats pels seus pares. Dos d’aquests menors s’allotgen a Casa Caritat i un altre a casa d’un veí, també de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
8/04/1939: demanda de l’alcalde al president de la Junta de Protección de Menores de Barcelona per tal esbrini on es troba la menor Dea Prat Belmonte, de cinc anys, reclamada per la seva mare i que havia passat per la colònia infantil “Apel·les Mestres”, propera a Sant Hilari Sacalm, i que després possiblement fou evacuada a França. (Arxiu Comarcal del Bages)
Abril de 1939: telegrama de l’Ajuntament de Granada adreçat a l’Ajuntament de Manresa per demanar informació sobre la situació dels infants María, Manuel i José Pastor Puig, reclamats des de Granada per la seva àvia. Notificació de l’Ajuntament manresà a l’alcalde de Granada per comunicar-li el bon estat de salut dels menors i la disposició a ser recollits per una persona autoritzada. (Arxiu Comarcal del Bages)
22/04/1939: notificació de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona a l’alcalde de Manresa per comunicar-li la petició de reclam per part de la Junta Provincial de Protección de Menores de Biscaia de la menor Josefa González Lombide, que es troba a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
Abril-maig de 1939: circular que informa sobre els procediments que cal seguir quant als nens procedents de Madrid acollits per familiars. Els infants han de constar en una relació i cal informar de llurs domicilis a la Inspección de Evacuación de Barcelona; en quedaran exempts els acollits per Auxilio Social. Vegeu també una notificació pública d’alcaldia, per tal que tothom qui tingui custòdia de nens procedents de Madrid n’informi la secretaria de l’Ajuntament; en cas de no fer-ho, podran ser sancionats. (Arxiu Comarcal del Bages)
11/08/1939: petició de l’alcalde de Manresa al president de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona de gestionar el trasllat a Madrid de les germanes Severiana i Mercedes Moreno González, que estan allotjades com a refugiades a la Casa Caritat i han estat reclamades pel seu pare. (Arxiu Comarcal del Bages)
17/08/1939: petició de l’alcalde de Manresa al president de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona perquè faciliti el retorn de la menor Remei Resina Reina, de deu anys d’edat, que es troba a l’Albergue del Pilar d’Hondarribia (Guipúscoa) i que és reclamada per la seva mare a Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
18/09/1939: notificació de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat al president de la Junta de Protección de Menores de Manresa que comunica el retorn de l’infant Fernando Castillo Gilabert a la Casa Caritat de Manresa, on havia estat allotjat des de feia dos anys, com a conseqüència de la mort del seu pare durant la guerra. (Arxiu Municipal de Manresa)
Recuperació de propietats o materials perduts, robats o confiscats durant la Guerra
Recuperació de propietats o materials perduts, robats o confiscats durant la Guerra
Documents (29)
17/02/1939: notificació de l’empresa Minas de Potasa de Súria adreçada a l’alcalde de Manresa; s’hi expressa la voluntat de recollir el material que durant el període revolucionari havien deixat a l’Ajuntament, consistent en martells perforadors i 12 llums d’oli de mines, per part del facultatiu Josep Rivera. (Arxiu Comarcal del Bages)
21/03/1939: certificació de l’alcalde accidental de Manresa, Francesc Torra Trullàs, segons la qual Francesc Serrahima Solà era propietari d’una fàbrica de cintes de cotó, que durant el període “rojo” va ser ocupada i la seva maquinària destruïda: “es persona de buena conducta y completamente adicto al Glorioso Movimiento Nacional […] durante la dominación roja le fue ocupada su fábrica”. (Arxiu Comarcal del Bages)
25/03/1939: demanda de l’alcalde de Manresa a la superiora del convent de les Saleses perquè lliuri a l’encarregat d’obres municipals una cuina que va ser requisada i dipositada al convent pels “rojos” i que ara és requerida per a ús de l’Hospital de Sant Andreu. (Arxiu Comarcal del Bages)
5/04/1939: petició de l’alcalde de Manresa al “jefe de las fuerzas ocupantes” de la caserna del Carme perquè permeti a Joan Torras, secretari del Centro Tradicionalista, retirar de la caserna un piano que havia estat propietat de l’entitat i que ara cal per inaugurar El Hogar del Soldado. (Arxiu Comarcal del Bages)
Abril-maig de 1939: carta de Camil Costas Costas a l’alcalde de Manresa en què li sol·licita un doble certificat per demanar a l’administració de rendes públiques l’obertura dels llibres de registre reglamentaris del local de licors “Anís Morell”, situat a la plaça dels Infants, ja que durant la retirada de les tropes republicanes l’establiment va ser saquejat i els anteriors llibres de registre destruïts. El certificat també li permetria donar coneixement dels fets a la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil. Subscriuen la instància de l’empresari i certifiquen la seva declaració els botiguers Antoni Malet i Emili Prunés. La carta s’acompanya d’un certificat de l’alcalde Domènec Prunés en què fa constar que l’establiment “Anís Morell”, propietat de Camil Costa, va ser saquejat pels “rojos”, que van destruir-ne els llibres de comptes. (Arxiu Comarcal del Bages)
11/05/1939: carta manuscrita de l’alcalde de Nava de Abajo (Albacete) adreçada al batlle manresà per demanar-li que intercedeixi perquè li sigui enviada una maleta amb eines de barber que un xicot d’aquest poble es va deixar en un domicili del carrer de Barcelona de Manresa, quan era soldat; ara no pot treballar sense aquestes eines, cosa que repercuteix sobre la seva subsistència. (Arxiu Comarcal del Bages)
Maig-juny de 1939: carta adreçada a l’alcalde de Manresa per Joan Guitart, de la “Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón, Colonia Galobart”, de Navarcles. Hi exposa que la casa de la plaça d’en Creus número 1 ha estat greument afectada pels bombardejos de la guerra i, per tant, demana que consti a la relació de danys, per tal que puguin rebre una indemnització: “al enterarme del estado en que ha quedado el patrimonio de la casa Guitart, por efecto de la guerra contra el comunismo felizmente acabado en nuestra Patria…”. El text és novament enviat per Joan Guitart, un mes després, en no haver rebut resposta. (Arxiu Comarcal del Bages)
19/06/1939: carta manuscrita del notari Vicenç Furió Dura a l’alcalde de Manresa Domènec Prunés, en què li sol·licita un certificat de propietat del cotxe Dodge B.56491, que actualment es troba a Camprodon i del qual “disfrutaron los alcaldes Rojos de esa ciudad”. (Arxiu Comarcal del Bages)
20/06/1939: certificació de l’alcalde de Manresa sobre la bona conducta de Francesc Quinqué Altés que, segons alguns testimonis, va haver de marxar de la ciutat en iniciar-se la guerra per la persecució dels “rojos”. En retornar després de la “liberación”, feia pocs dies que havia trobat els diners que el seu pare havia enterrat en una propietat. Per això sol·licita poder bescanviar les 30.225 pessetes recuperades. (Arxiu Comarcal del Bages)
31/07/1939: carta del director de l’empresa “Castell del Remey S.A.” a l’alcalde de Manresa per demanar-li si a la carretera de Cabrianes, entre Sallent i Manresa, s’hi troba un tractor de la marca “Lanz”, possiblement de la seva propietat, ja que havien perdut 18 d’aquests vehicles després del 18 de juliol de 1936 i només n’han recuperat 8. (Arxiu Comarcal del Bages)
4/09/1939: carta de Francesc Oller Costa a l’alcalde de Manresa en què declara que al “Convento de María y Enseñanza” hi ha diverses taules de la seva propietat que vol recuperar. Per això sol·licita poder anar-les a recollir. La resposta immediata de l’alcalde és donar-li l’autorització corresponent. (Arxiu Comarcal del Bages)
16/09/1939: resposta de l’alcalde de Manresa al batlle de Sant Hipòlit de Voltregà per comunicar-li l’existència d’un dipòsit de mobles recuperats; no se sap encara si s’hi troben uns mobles sol·licitats per l’alcalde osonenc. (Arxiu Comarcal del Bages)
21/09/1939: carta de l’alcalde de Manresa a la superiora del convent de les Germanes Josefines del carrer de Sant Miquel. S’hi reclama el retorn al consistori d’un centenar de taules dipositades al convent, sota l’amenaça de ser denunciada en cas de negar-s’hi. L’Ajuntament també exigeix, d’acord amb la legislació aleshores vigent, el retorn de tots els mobles propietat de veïns que han fugit durant l’entrada de les tropes franquistes i que van anar al convent, alguns dels quals –com diversos quadres- han estat venuts: “los bienes muebles, inmuebles… abandonados por sus dueños o pertenecientes a personas ausentes serán puestos a disposición de las Comisiones Gestoras Municipales y de los Ayuntamientos cuando se constituyan, que se encargarán de su administración… sin que se permita a ningún organismo ni persona su utilización sin autorización del Ayuntamiento”. (Arxiu Comarcal del Bages)
23/10/1939: declaració escrita de l’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, per mitjà de la qual reconeix la propietat de Miquel Vila Grau respecte a la casa núm. 23 del carrer del Born, destruïda pels “rojos”, “sin que el hecho de utilizarse actualmente dicho solar como si fuera vía pública signifique pérdida ni renuncia del Sr. Vila a sus derechos dominicales ni a la indemnización que pueda corresponderle en el caso de pasar definitivamente a vía pública…”. (Arxiu Comarcal del Bages)
23/11/1939: carta de l’Instituto de Adoratrices a l’alcalde de Manresa per notificar-li la impossibilitat d’oferir els serveis de la seva obra com a conseqüència del mal estat en el qual han quedat les seves dependències per culpa dels “rojos”. (Arxiu Comarcal del Bages).
Febrer-març de 1940: carta adreçada a l’alcalde de Manresa per l’empresari Nicolau Perelló Bonnín, gerent de “Maquinaria Industrial S.A.”. Hi exposa que la seva empresa, propietària d’un solar amb tallers a Manresa, “durante el periodo de dominación marchista fue desposeída de sus talleres y de sus oficinas, motivo por el cual al liberarse Manresa, donde los talleres y oficinas referidos estan sitos, gran parte de su documentación había desaparecido, entre ella los recibos justificativos del pago de los arbitrios o contribuciones especiales…”. Per això demana a l’alcalde un certificat segons el qual “Maquinaria Industrial S.A.” està al corrent de tots els pagaments. La resposta de l’alcaldia és afirmativa: li concedeix la petició. (Arxiu Municipal de Manresa)
12/12/1940: informe de l’alcalde de Manresa al jutge “Delegado Especial de la Comisión Central de Incautación”, de Barcelona, sobre la relació de les obres realitzades en alguns habitatges de la ciutat i finançades per part dels organismes “rojos”. (Arxiu Comarcal del Bages)
15/06/1943: instància adreçada a l’alcalde pels veïns del carrer de Casanova que sol·licita el restabliment d’un focus de llum desaparegut durant la “dominación marxista”. (Arxiu Municipal de Manresa)
Febrer de 1947: instància de Joan Subirana Pascuet en què exposa a l’Ajuntament de Manresa que una motocicleta amb sidecar i un aparell de ràdio de la seva propietat van desaparèixer del seu domicili durant la seva absència l’agost de 1939 i dels quals sol·licita la restitució. En aquells moments, aquests béns es trobaven en mans del treballador de l’Ajuntament Joan Subirana Roig, que els havia utilitzat per efectuar serveis municipals. Arran de la instància s’elabora un informe per a l’alcaldia, que justifica la confiscació de la motocicleta per ser abandonada i pertànyer a una persona vinculada a activitats marxistes, “cuya moto, fué retirada […] en ocasión de una inspección ocular en dicha casa y practicar al mismo tiempo, la detención del que representaba el cabeza de família, por su destacada actuación marxista, cuyo dueño llamado Juan Subirana Pascuet, había huido, temeroso de ser llevado a los tribunales y encausado por su actuación”. La ponència de Governació del consistori proposa el retorn de la motocicleta a Joan Subirana Pascuet, previ pagament de 800 pessetes que l’Ajuntament va gastar-se en reparacions i millores del vehicle. (Arxiu Municipal de Manresa)
L’estació meteorològica
Documents (4)
Agost-setembre de 1940: petició a l’alcalde de Manresa del Centro Regional del Ebro de Zaragoza, dependent del Servicio Meteorológico Nacional, en què demana informació sobre l’instrumental de l’estació meteorològica que va estar en funcionament entre 1930 i 1935. Informe de resposta de l’alcalde, amb la relació d’aparells existents i desapareguts, a més dels respectius propietaris. També s’hi afegeix una relació manuscrita de l’estació meteorològica, situada a la conca del Cardener, que inventaria els aparells que resten al centre i els que han desaparegut durant el “dominio rojo”. (Arxiu Comarcal del Bages)
Material topogràfic
Documents (2)
Maig-juny de 1939: petició del comandant militar a l’alcalde de Manresa perquè s’iniciï una investigació per trobar el material topogràfic i de dibuix utilitzat “por el Ejército Rojo”. La resposta de l’alcalde informa que s’ha localitzat material topogràfic i de dibuix al local de Frentes y Hospitales, “(antes Izquierda Republicana)”. Es refereix a la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, que era situada al Passeig. (Arxiu Comarcal del Bages)
Recuperació autotanc i cotxe prestat a Madrid
Documents (4)
Juliol-setembre de 1939: demanda de l’alcalde de Manresa adreçada al seu homòleg de Madrid per reclamar devolució d’un cotxe autotanc per a l’extinció d’incendis, que el “Ayuntamiento rojo” va prestar l’any 1937 al consistori madrileny. Aquesta petició de l’alcalde Domènec Prunés serà novament enviada el mes de setembre, però aquesta vegada adreçada al “Coronel Director del Servicio de Automovilismo de Madrid”. El cotxe va ser recuperat, ja que –com es pot veure- les peticions s’acompanyen d’una notificació de l’alcalde manresà al seu homòleg madrileny, en què agraeix les facilitats posades en la recuperació del vehicle i li comunica el trasllat a Madrid de dos treballadors municipals (Joan Subirana Roig i Ferran Subirana Roig) per tal d’endur-se’l. (Arxiu Comarcal del Bages)
Taula de continguts
Buscar a tot memoria.cat
El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959)
![11/10/1939: notificació del Grupo Benéfico de la Junta Provincial de Protección de Menores de Barcelona, que comunica a l’alcalde de Manresa el retorn a la ciutat dels infants procedents de l’estranger Fernando Almazán Aguado, Manuel Rodríguez Masot i Ramon Rodríguez Masot: “han llegado [...] procedentes del extranjero que fueron evacuados por las hordas rojo-separatistas”. (Arxiu Comarcal del Bages)](https://www.memoria.cat/franquisme/wp-content/plugins/justified-image-grid/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Ffranquisme%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F142%2F2024%2F05%2Ffranquisme-3649.jpg&h=230&q=90&f=.jpg)
![21/03/1939: certificació de l’alcalde accidental de Manresa, Francesc Torra Trullàs, segons la qual Francesc Serrahima Solà era propietari d’una fàbrica de cintes de cotó, que durant el període “rojo” va ser ocupada i la seva maquinària destruïda: “es persona de buena conducta y completamente adicto al Glorioso Movimiento Nacional [...] durante la dominación roja le fue ocupada su fábrica”. (Arxiu Comarcal del Bages)](https://www.memoria.cat/franquisme/wp-content/plugins/justified-image-grid/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Ffranquisme%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F142%2F2024%2F05%2Ffranquisme-4097.jpg&h=230&q=90&f=.jpg)
![Febrer de 1947: instància de Joan Subirana Pascuet en què exposa a l’Ajuntament de Manresa que una motocicleta amb sidecar i un aparell de ràdio de la seva propietat van desaparèixer del seu domicili durant la seva absència l’agost de 1939 i dels quals sol·licita la restitució. En aquells moments, aquests béns es trobaven en mans del treballador de l’Ajuntament Joan Subirana Roig, que els havia utilitzat per efectuar serveis municipals. Arran de la instància s’elabora un informe per a l’alcaldia, que justifica la confiscació de la motocicleta per ser abandonada i pertànyer a una persona vinculada a activitats marxistes, “cuya moto, fué retirada [...] en ocasión de una inspección ocular en dicha casa y practicar al mismo tiempo, la detención del que representaba el cabeza de família, por su destacada actuación marxista, cuyo dueño llamado Juan Subirana Pascuet, había huido, temeroso de ser llevado a los tribunales y encausado por su actuación”. La ponència de Governació del consistori proposa el retorn de la motocicleta a Joan Subirana Pascuet, previ pagament de 800 pessetes que l’Ajuntament va gastar-se en reparacions i millores del vehicle. (Arxiu Municipal de Manresa)](https://www.memoria.cat/franquisme/wp-content/plugins/justified-image-grid/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Ffranquisme%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F142%2F2024%2F05%2Ffranquisme-4701.jpg&h=230&q=90&f=.jpg)
![Febrer de 1947: instància de Joan Subirana Pascuet en què exposa a l’Ajuntament de Manresa que una motocicleta amb sidecar i un aparell de ràdio de la seva propietat van desaparèixer del seu domicili durant la seva absència l’agost de 1939 i dels quals sol·licita la restitució. En aquells moments, aquests béns es trobaven en mans del treballador de l’Ajuntament Joan Subirana Roig, que els havia utilitzat per efectuar serveis municipals. Arran de la instància s’elabora un informe per a l’alcaldia, que justifica la confiscació de la motocicleta per ser abandonada i pertànyer a una persona vinculada a activitats marxistes, “cuya moto, fué retirada [...] en ocasión de una inspección ocular en dicha casa y practicar al mismo tiempo, la detención del que representaba el cabeza de família, por su destacada actuación marxista, cuyo dueño llamado Juan Subirana Pascuet, había huido, temeroso de ser llevado a los tribunales y encausado por su actuación”. La ponència de Governació del consistori proposa el retorn de la motocicleta a Joan Subirana Pascuet, previ pagament de 800 pessetes que l’Ajuntament va gastar-se en reparacions i millores del vehicle. (Arxiu Municipal de Manresa)](https://www.memoria.cat/franquisme/wp-content/plugins/justified-image-grid/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Ffranquisme%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F142%2F2024%2F05%2Ffranquisme-4702.jpg&h=230&q=90&f=.jpg)
![Febrer de 1947: instància de Joan Subirana Pascuet en què exposa a l’Ajuntament de Manresa que una motocicleta amb sidecar i un aparell de ràdio de la seva propietat van desaparèixer del seu domicili durant la seva absència l’agost de 1939 i dels quals sol·licita la restitució. En aquells moments, aquests béns es trobaven en mans del treballador de l’Ajuntament Joan Subirana Roig, que els havia utilitzat per efectuar serveis municipals. Arran de la instància s’elabora un informe per a l’alcaldia, que justifica la confiscació de la motocicleta per ser abandonada i pertànyer a una persona vinculada a activitats marxistes, “cuya moto, fué retirada [...] en ocasión de una inspección ocular en dicha casa y practicar al mismo tiempo, la detención del que representaba el cabeza de família, por su destacada actuación marxista, cuyo dueño llamado Juan Subirana Pascuet, había huido, temeroso de ser llevado a los tribunales y encausado por su actuación”. La ponència de Governació del consistori proposa el retorn de la motocicleta a Joan Subirana Pascuet, previ pagament de 800 pessetes que l’Ajuntament va gastar-se en reparacions i millores del vehicle. (Arxiu Municipal de Manresa)](https://www.memoria.cat/franquisme/wp-content/plugins/justified-image-grid/timthumb.php?src=https%3A%2F%2Fwww.memoria.cat%2Ffranquisme%2Fwp-content%2Fuploads%2Fsites%2F142%2F2024%2F05%2Ffranquisme-4703.jpg&h=230&q=90&f=.jpg)
