Vegeu també: Medalla de bronze de la ciutat als excombatents de la Centuria Audina (1955).

Vegeu també: Medalla de la ciutat al banderí d’excombatents de la División Azul (1958).

 

Text introductori

L’any 1941 el govern franquista envià voluntaris espanyols -la majoria d’ells, militars- a lluitar a la URSS al costat de l’exèrcit hitlerià. D’aquesta manera, mantenia formalment la neutralitat oficial en la II Guerra Mundial alhora que, en certa manera, compensava l’ajut que havia rebut del govern nazi durant la Guerra Civil. Aquests soldats formaren la popularment coneguda División Azul, anomenada així pel color de la camisa falangista).

L’any 1943, després de la gran derrota alemanya a Stalingrad, Franco es veié obligat a ordenar el retorn dels soldats espanyols supervivents ja que corria el risc de ser considerat per part dels governs aliats un dels perdedors de la guerra, al costat de Hitler i Mussolini, cosa que comportaria la seva caiguda del poder a Espanya.

En total, uns 47.000 soldats arribaren a integrar la División Azul, més de 13.000 dels quals resultaren morts o ferits. Entre aquells voluntaris també hi hagué manresans i bagencs, tot i que no hi ha constància que el seu nombre fos gaire elevat.

Tanmateix, durant el període de 1941 a 1943, la propaganda oficial fou molt intensa a favor del reclutament de voluntaris: el nom dels qui s’hi apuntaven sortien a la premsa local, per Nadal l’Ajuntament recaptava diners per als voluntaris, s’organitzaven comiats a l’estació de tren, dirigents locals pronunciaven discursos patriòtics grandiloqüents o bé es feia ostentació pública de la seva voluntat d’anar a lluitar contra “las hordas comunistas“…

El 1943 arribà la notícia de la mort al front d’un soldat manresà de la División Azul: Fulgenci Audina Claver. Per aquest motiu, temps després els excombatents manresans formaren la Centuria Audina, que fou distingida, ja l’any 1955, amb la medalla de bronze de la ciutat.

Un any abans, en el marc ritual de la celebració anual del Glorioso Alzamiento Nacional, s’havia procedit a la benedicció eclesiàstica del banderí d’excombatents de la División Azul. La madrina de l’acte fou Dolors Pujol, esposa de l’alcalde de Manresa, Joan Prat Pons, qui també era dirigent de Falange. Finalment, l’any 1958 l’Ajuntament concedí la medalla de la ciutat al mateix banderí.

 

Fotografies (17)

18/7/1954: actes de celebració del “18 de julio“, en un any en què el més destacat va ser la benedicció del banderí de la División Azul. Podem veure fotografies de la concentració d’excombatents de la División Azul, la benedicció del banderí a l’església de Nostra Senyora de Montserrat -a càrrec de mossèn Valentí Gibert i amb Dolors Pujol de Prat fent de madrina-, i, finalment, el dinar de germanor d’excombatents i falangistes locals. (Fons Marià Lladó – Arxiu Comarcal del Bages)

 

Documents (2)

15/12/1941: comprovant de la donació de l’Ajuntament de Manresa de 595 pessetes com a “aguinaldo de la División Azul”. (Arxiu Comarcal del Bages).

26/10/1943: saluda del cap de cerimonial de Falange, Hipólito de Pedro Martínez, a l’alcalde Josep Montardit, per convidar-lo a la missa pels “caídos” i en memòria del primer manresà mort a la División Azul, Fulgencio Audina. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Premsa (11)

“Ciudad”, 5/7/1941: notícia del comiat als voluntaris manresans i berguedans que se sumaran a l’exèrcit alemany “para combatir al lado del formidable Ejército del III Reich en la Cruzada emprendida contra el comunismo“. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 7/5/1942: notícia sobre la marxa de diversos voluntaris amb la División Azul, “orgullo de España“; hi destaca la referència al cap de cerimonial de l’Ajuntament i cap de la Guàrdia Urbana, Francesc Gual Vilaseca, que “en estos últimos tiempos ardía en su afán de trasladarse al frente ruso“. Segons es pot llegir, “en todas partes donde se planteó el combate contra el Bolchevismo y el Separatismo, allí estuvo él [Francesc Gual], aceptando el reto de la revolución roja, que siempre le distinguió como uno de sus más firmes enemigos…“. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 9/5/1942 i 31/7/1943: notícies de la marxa de l’excaptiu manresà Fulgencio Antonio Audina al front rus amb la División Azul i de la seva mort en ple combat, al cap de poc més d’un any. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 9/5/1942: notícia de la incorporació a la División Azul del manresà José María Checa Jiménez. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 1/8/1942: el periòdic “Manresa” vol arribar als voluntaris de la División Azul. (Arxiu Comarcal del Bages)

“Manresa”, 8/7/1954: convocatòria per a la benedicció del banderí de la División Azul. (Arxiu Municipal de Manresa)

“Manresa”, 17/7/1954: portada de la vigília del “18 de julio“, dia en què es beneïa el banderí per al grup de la División Azul de la ciutat de Manresa. (Arxiu Municipal de Manresa)

“Manresa”, 20/7/1954: crònica de l’acte de benedicció del banderí de la División Azul. Hi destaquen aquestes paraules del delegat comarcal d’excombatents, Pere Carreras: “pase lo que pase, ocurra lo que ocurrra, sea el porvenir de España claro y diáfano o se ensombrezca de nubarrones, los combatientes de la División Azul y los falangistas aquí presentes, juramos ante esta sagrada Enseña que no consentiremos complacencias ni debilidades inexcusables frente al comunismo, y que la Cruzada iniciada en España en 1936 y continuada un lustro después en la guerra del Este por la División Azul, seguirá en pié hasta la completa y total victoria, mientras aliente un solo pecho en las valerosas filas de nuestro Movimiento, salvador de España y de Occidente“. (Arxiu Municipal de Manresa)

“Manresa”, juliol de 1954: article d’Ernest Sala que fa una lloança de la División Azul. (Arxiu Municipal de Manresa)

“Manresa”, 27-7-1954: article d’un excombatent de la División Azul: “les recordamos que los componentes de la División Azul, los que lucharon y sufrieron en las estepas rusas, estamos todavía, en posición de firmes, esperando la orden de ¡Frente en orden de combate! ¡Viva España! ¡Viva Franco! ¡Arribaespaña!“. (Arxiu Municipal de Manresa)