Xavier Rubio Cano

1936-1950, el creixement feble

Els anys que abasten la guerra civil i la primera postguerra, com a etapa de l’evolució poblacional han de ser considerats de creixement molt feble, encara que superior a l’estancament demogràfic del primer decenni de segle. Marcat per la guerra civil i els seus efectes, el període s’ha de subdividir per ser interpretat. Així, el creixement absolut de 1.496 sorgeix de la diferència positiva entre la pèrdua de 4.632 habitants entre 1937 i 1940 i el guany de 6.128 de la postguerra (1941-49). Durant la guerra s’assoliren els màxims decreixements del segle XX, expressats en el decreixement relatiu de -4’57%. El creixement absolut de 6.128 persones i un 6’34 % més dels anys quaranta es pot explicar per la puntual recuperació de la natalitat a causa del retorn dels efectius masculins, que a nivell general es reduí i es mantingué baixa, i per la incidència positiva de la baixa represa immigratòria, ja que les restriccions oficials a la immigració foren menors per al Bages que per a l’entorn barceloní.

1950-1960, part del gran creixement demogràfic bagenc

Fou l’etapa de gran creixement demogràfic al Bages; no es tractà, però, d’un creixement, explosiu com ho fou a nivell català en general. En 25 anys, Catalunya augmentà la població un 75%, mentre el Bages “només” ho féu un 39’27 %, creixement relatiu inferior al de quasi un 50% que es registrà entre 1911 i 1936. Per al Bages no fou tan extraordinari com significà per al conjunt català i principalment per a les comarques metropolitanes, precisament per l’existència d’aquell gran primer creixement de 1910-36, fruit d’una industrialització primerenca basada en el tèxtil de les conques fluvials vertebrant (Cardener i Llobregat). En termes absoluts, però, s’esdevingué el major creixement comarcal conegut al llarg del segle i molt possiblement en tota la història: 44.859 nous habitants.

Tal com Anna Cabré i Isabel Pujades expliquen per a Catalunya, el primer factor per entendre aquest creixement fou la immigració (la segona gran onada del segle en el temps, la primera en magnitud), “tant per l’aportació directa de nous habitants, com per les transformacions estructurals que provocà i que incidí positivament en el creixement natural i en els comportaments nupcial i reproductiu“.

En el cas bagenc, aquesta etapa és especialment important per la dinàmica diferent respecte a la general catalana pel que fa als subperíodes que inclou. El creixement poblacional absolut i relatiu major, de l’etapa i del segle, es produí entre 1950 i 1960: 24.832 habitants, que representen un 24’14%. L’economia bagenca, basada en unes activitats econòmiques tradicionals -tant les indústries tèxtils, metal·lúrgiques i química com la mineria potàssica-, explica una immigració pregona en els anys cinquanta, tret diferencial respecte al ritme de la resta del país; aquest fet també tingué la seva traducció territorial en la concentració dels creixements allà on es localitzaven les activitats econòmiques esmentades.

En aquest marc bagenc cal explicar el paper de la ciutat de Manresa. La capital comarcal durant la segona meitat del segle XIX havia anat escalant posicions en la jerarquia urbana catalana: des de ser la setena entorn de 1860, amb 15.000 habitants, fins arribar al quart lloc el 1897 -el rang urbà més alt mai assolit-, amb 25.121 habitants (200 menys que Tarragona i 1.500 menys que Reus, tercera i segona ciutat, respectivament). El primer terç del XX significà l’explosió de les ciutats de l’entorn barceloní, a l’escalf de la primera onada immigratòria, de 1915-20, procedent del llevant peninsular. Per aquest motiu l’any 1930 Manresa baixava al vuitè lloc, amb 32.151 habitants. Tanmateix, la revifalla econòmica i demogràfica dels temps de la Catalunya republicana, l’any 1936 situà la la capital bagenca al setè lloc (36.478 habitants). Després de la guerra civil i la primera postguerra, Manresa començà la caiguda definitiva en el rànquing urbà català: el 1950 (40.452 habitants) ja ocupava el vuitè lloc, que l’any 1960 encara mantenia gràcies a una recepció mitjana d’immigració superior a la catalana.

Evolució de la població de fet de Manresa. 1936-1960