Els alcaldes

Durant l’anomenat primer franquisme (1939-1959) Manresa tingué quatre alcaldes: Domènec Prunés Miquel, Josep Montardit García, Joan Prat Pons i Josep Moll Vall. Tots ells, d’acord amb els mecanismes de la dictadura, foren nomenats a dit, normalment per decisió del governador civil de la província.

Domènec Prunés fou militant de la Comunión Tradicionalista i regidor del consistori manresà abans de l’esclat de la Guerra Civil. Com a alcalde, organitzà una gestora integrada bàsicament per carlins, cosa que disgustà els elements falangistes de la ciutat. El 1943 hagué de dimitir, ja que havia permès un homenatge als Mártires de la Tradición, paral·lel al funeral oficial.

Fou substituït per Josep Montardit, qui ja havia estat alcalde entre els anys 1928 i 1930, durant una altra dictadura: la de Primo de Rivera. Dimití l’any 1945, tot al·legant “no poder atender debidamente las múltiples ocupaciones que sobre mí pesan“.

El nou alcalde fou Joan Prat Pons, qui acumulà els càrrecs de cap local del Movimiento, diputat provincial i, en el període 1949-1952, procurador municipal a Corts. Fou cessat l’any 1958 arran d’un cas de corrupció relacionat amb l’especulació del sòl en què estaven implicats dos tinents d’alcalde.

El darrer alcalde del període (ho fou fins a l’any 1964), va ser Joan Moll Vall. Membre del consistori des de 1943, també fou president del Casino de Manresa i del Club de Futbol Manresa.

 

Fotografies (23)

Acte franquista celebrat a la Plaça Major de Manresa, aleshores denominada “Plaza de los Mártires”, per commemorar el final de la Guerra Civil i la victòria del general Franco. Entre els assistents, l’alcalde de Manresa, Domènec Prunés, i el cap local de la Falange, Tomás Serrahima. (Arxiu Comarcal del Bages).

L’alcalde Domènec Prunés Miquel (el segon de la primera filera, al costat d’un militar) amb eclesiàstics i militars, davant de la basílica de la Seu. (Fons Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages).

Desembre del 1947: visita de l’alcalde Joan Prat Pons a diverses institucions benèfiques de la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages)

8/7/1945: celebración en el Ayuntamiento de la toma de posesión de Juan Prat Pons como alcalde de Manresa. (Fondo Enric Villaplana – Arxiu Comarcal del Bages)

1/3/1958: presa de possessió del nou alcalde, Josep Moll Vall, amb la presència del governador civil, Felipe Acedo Colunga. Darrere, l’efigie del general Franco. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Premsa (8)

“Manresa”, 18/5/1943: composició del nou Ajuntament de Manresa, amb Josep Montardit d’alcalde. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 5/7/1945: nota de Josep Montardit en què informa que dimiteix el càrrec d’alcalde. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 7/7/1945: Joan Prat Pons, nou alcalde de Manresa. Segons la premsa, “es de destacar el hecho de que sea el Jefe Local del Movimiento quien por primera vez se encarga de la Primera Magistratura de la Ciudad“. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 8/2/1955: constitució del nou Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 13/6/1957: obituari de l’exalcalde de la ciutat, Josep Montardit. (Arxiu Comarcal del Bages).

“Manresa”, 27/2/1958: Josep Moll Vall, nou alcalde de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages).

 

Relació d’alcaldes i regidors de l’Ajuntament (1939-1959)

Per poder veure aquests llistats necessiteu disposar del programa Adobe Acrobat Reader que es pot descarregar gratuïtament des d’aquí.

Relació d’alcaldes i regidors de l’Ajuntament (1939-1959) (Format PDF)

 

Discursos i bans d’alcaldes

En aquest apartat podrem visualitzar diferents textos de discursos dels alcaldes de Manresa durant el període 1939-1959. S’hi observen les principals característiques, tòpics, tergiversacions i, àdhuc, manifestes falsedats de la dictadura franquista. Tot plegat emmarcat en un llenguatge barroc, recarregat, artificiós i que expressa, sempre en castellà, un pensament únic i una visió maniquea d’una Espanya aïllada del món democràtic occidental, absolutista i intolerant, que no accepta cap mena de discrepància -ni tan sols de matís- o de diversitat ideològica, cultural o lingüística.

En aquest sentit, és constant la glorificació i el culte a la personalitat del Caudillo Franco, de qui, al capdavall, depenien pel que fa al propi càrrec i les prebendes que comportava. No hem d’oblidar que, després de Domènec Prunés, tots els alcaldes posteriors van ser de Falange. Per tant, el tarannà feixista d’aquesta organització amarà també els discursos dels dirigents locals.

Així, per exemple, dins aquest tipus de retòrica, van ser habituals proclames a la “unión indisoluble del pueblo manresano y el Ejército Español“, a la “adhesión inquebrantable” a la figura del dictador, a la “conjura” als ciutadans perquè fessin el “debido homenaje a la bandera“, o bé contra el “liberalismo extranjerizado y demoledor“. I a més a més, en el súmmum del cinisme, s’elogiava el general Franco com a màxim defensor de la “libertad”.

 

Documents (14)

Discurs de l’alcalde Josep Montardit

24/10/1944: discurs de l’alcalde en què insta els manresans a participar en una subscripció popular per fer el lliurament d’una bandera al batalló de la guarnició de la ciutat: “Unámonos a este homenaje que tan hondo ha de calar en nuestro reconocimiento de liberados para que sea la expresión libre y espontánea de la unión indisoluble del pueblo manresano y el Ejército Español“. (Arxiu Municipal de Manresa).

 

Discursos de l’alcalde Joan Prat Pons

7/3/1947: discurs de l’alcalde Joan Prat Pons amb motiu del lliurament de la medalla d’or al general Franco: “Cuando unidades de las heroicas Brigadas Navarras rompieron las cadenas de nuestra esclavitud, cuando los víctores a la España libre brotaron de nuestros pechos, cuando la gloriosa bandera la patria reflejaba sus colores en las aguas de nuestros ríos Cardoner y Llobregat, el estremecimiento de gozo por la libertad, clavó a flor de labio como un rojo clavel, unos nombres queridos, España y Franco…

… Por innata elegancia espiritual de nuestra estirpe, del pueblo con pulso y corazón, el amor a España quedó engarzado en filigrana de reconocimiento con Vos, Caudillo Víctor, libertador de las tierras que ardían como fantásticas hogueras de San Juan, su deseo y apetencia de libertad católica y digna…

… Venimos, Excelentísimo Señor, como peregrinos, desde la Ciudad ignaciana, para rendiros el homenaje de un pueblo agradecido, que sabe cultivar la virtud señera de no olvidar al Libertador. Y para deciros, en esta hora magna de responsabilidad, de apetencias y de actitudes recias:

¡General, los que estamos aquí y los que quedaron allá, somos los del primer día. Mandad y seréis obedecido!”. (Arxiu Municipal de Manresa).

Maig de 1947: ban de l’alcalde que enalteix la visita a Franco a Manresa i que demana a la població la millor rebuda possible: “Que nuestra Muy Noble, Muy Leal y Benéfica Ciudad -la Covadonga Catalana, la de San Ignacio de Loyola, la de la devoción a la Santísima Virgen María, la de las Batallas del Bruch- acuda unánime, entusiasta y gozosa a rendir al Generalísimo Franco el homenaje de nuestro cariño inextinguible y de nuestra adhesión inquebrantable“. (Arxiu Municipal de Manresa).

“Manresa”, 12/7/1947: L’alcalde Prat agraeix als manresans que hagin votat en el referèndum de la Ley de Sucesión: “… he de congratularme, y conmigo todos los patriotas manresanos, del resultado de rotunda afirmación y ratificación de confianza con que la gran mayoría del pueblo se pronunció ayer por España y por el Caudillo. El “seny” manresano… ayer se ahincó como nunca en el alma ciudadana en un plebiscito claro e indiscutible“. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol de 1949: ban de l’alcalde Joan Prat Pons en què informa de l’acte de lliurament d’una bandera al batalló de la Caserna del Carme: “Vuestro Alcalde espera y os conjura para que al impulso de vuestros sentimientos, unidos todos en un haz, rindáis junto a mí el debido homenaje a la Bandera -donación popular- y al Ejército, concurriendo a los actos anunciados en los que sois llamados los primeros, como MANRESANOS y como ESPAÑOLES“. (Arxiu Municipal de Manresa).

Juliol de 1950: discurs que l’alcalde de Manresa va trametre al general Franco amb motiu del XIV aniversari del “Glorioso Alzamiento Nacional”, com a mostra d’adhesió de la ciutat. (Arxiu Municipal de Manresa).

27/6/1957: discurs amb motiu de la concessió de la medalla d’or al president de les Corts espanyoles, Esteban Bilbao: “Nuestro reconocimiento, Excelentísimo Señor, no es sólo a la personalidad cimera de vueltra alta representación, dentro los destinos de la Patria recobrada, es también un homenaje de admiración y simpatía al antiguo y perseverante luchador por España y por la Tradición, altos valores de los que habéis sido siempre defensor, con espíritu arrebatador y sin desmayos en las épocas cruciales de nuestra historia, frente a frente del liberalismo extranjerizado y demoledor, que ha culminado con este esfuerzo del Caudillo Franco, con el soporte de hombres privilegiados como V.E.“. (Arxiu Municipal de Manresa).