Text introductori

Un mínim de 755 manresans i manresanes van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis. Segons la tipologia de la seva mort, els podem classificar de la manera següent:

•  assassinats a la rereguarda republicana (en aquest cas s’hi esmenten també els qui moriren a Manresa, encara que no fossin de la ciutat, i els manresans que van morir fora de Manresa) (158)

•  morts o desapareguts al front de guerra (507)

•  morts pels bombardeigs de l’aviació franquista (35)

•  assassinats a l’entrada de les tropes franquistes a Manresa (5)

•  morts en centres de reclusió franquistes (6)

•  executats pel règim franquista al Camp de la Bota (28)

•  morts als camps d’extermini nazis (16)

En aquest apartat podrem observar diversa documentació sobre els esforços de les autoritats franquistes per quantificar els “seus” morts -prescindint totalment de les víctimes del bàndol republicà i de llurs famílies-, la recuperació de cadàvers de persones assassinades a la rereguarda republicana, l’assistència a funerals en memòria de les víctimes de la repressió a la “zona roja” i els homenatges que aquestes reberen a títol pòstum.

 

Informacions sobre morts, desapareguts i localitzats

Documents (13)

1/02/1939: carta manuscrita adreçada a l’alcalde de Manresa per Ruth Greixer des de Banyuls de la Marenda (Catalunya Nord), en què li demana si el seu marit, el doctor Luis Gerez Maza, cap de la secció de cirurgia de l’hospital militar núm. 3 de Manresa, “está muerto o hecho prisionero o si ha podido quedarse en su plaza”. Luis Gerez Maza, un reconegut cirugià espanyol, es va poder exiliar a Mèxic. (Arxiu Comarcal del Bages)

24/02/1939: petició de l’alcalde de Manresa adreçada al jefe del Servicio de Información y Policía Militar. Li pregunta sobre l’estat del menor Florenci Pujol Bayona, de 14 anys d’edat i veí de Salelles, ferit en els combats que es produïren durant l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. (Arxiu Comarcal del Bages)

Març de 1939: petició del jutjat militar a l’Ajuntament de Manresa, per la qual li demana que faciliti la tasca de trasllat del cadàver Rogelio Malvárez Gómez, xofer de la companyia d’Automòbils Divisionària agregada al grup de “Zapadores del Batallón nº 8”, que va morir com a conseqüència d’una ferida de bala. (Arxiu Comarcal del Bages)

11/05/1939: petició adreçada des de Manresa a l’alcalde de Torre de la Tropa (Tarragona) perquè confirmi si als registres de defunció d’aquest ajuntament hi figura el nom del “Sargento de Regulares de Alhucemas nº 5, 9º Tabor”, Juan Cárdenas González, “que dio su vida por Dios y por la Patria” el 3 d’agost de 1939. També se li demana que la contestació sigui enviada directament a la mare de la víctima, resident a Cadis. (Arxiu Comarcal del Bages)

22/08/1939: Escrit del Teniente Jefe accidental del Batallón de Trabajadores nº 4 a l’alcalde de Manresa, en què li comunica que el soldat-treballador Fèlix Soler Jorba, va morir el 4 de juny de 1939 passat, a l’Hospital Militar de Castuera, a conseqüència de les ferides ocasionades per l’explosió d’una bomba mentre es banyava al riu. Demana que es lliuri una carta als familiars, que rebrà la mare Providència Jorba. (Arxiu Comarcal del Bages)

31/08/1939: “Don Eduardo Llopis Llorca, Teniente Medico”, amb destí al “Sexto Tabor de Fuerzas Regulares Indígenas de Tetuán nº 1” certifica que el cabo Tabor Martín Alonso Zamora va morir en acció de guerra durant l’operació de Cienpozuelos (Madrid), el 24/11/1938, havent rebut sepultura a Pinto (Madrid). (Arxiu Comarcal del Bages)

9/09/1939: Escrit del comandante médico director de l’Hospital Militar de Guadalajara a l’alcalde de Manresa, perquè comuniqui als familiars de Josep Font Sala, veïns de la ciutat, que està hospitalitzat de gravetat. Segons la nota manuscrita, la informació ha estat notificada verbalment a la família de l’afectat. (Arxiu Comarcal del Bages)

14/09/1939: notificació de l’alcalde de Manresa perquè les autoritats civils i militars no impedeixin als treballadors de l’empresa funerària Fontanet, Jaume Fontanet i Bonaventura Mira, traslladar-se amb el furgó funerari a la Seu d’Urgell per recollir els cadàvers dels veïns de Manresa Miquel i Enric Cura, pare i fill, que van ser assassinats a la rereguarda republicana. (Arxiu Comarcal del Bages)

Octubre de 1939: petició d’Emília Garriga Pladellorens a l’alcalde de Manresa, perquè intercedeixi en les gestions davant les autoritats pertinents de Terol, per poder recuperar el cadàver del seu fill, Ramon Torrents Garriga, mort en acció de guerra en el front de Terol. Demana que la gestió es faci de seguida per aconseguir el trasllat abans dels “solemnes funerales para las almas de quienes, como mi llorado hijo, dieron su vida por Dios, la Patria y el Rey, consecuentes con sus ideas tradicionalistas, el más firme sostén de la nobilísima Cruzada dirigida por el Caudillo Franco”. L’alcalde trasllada la petició al Governador Civil de la província de Terol. (Arxiu Comarcal del Bages)

17/10/1940: Escrit del Jutge municipal de Soto del Barco, en què remet a l’alcalde de Manresa la certificació de defunció relativa al soldat-treballador del Batallón nº 148, Mateu Espinalt Vila. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Homenatges a algunes víctimes

Documents (9)

Assistència a diversos funerals per les víctimes

26/07/1939: carta de l’alcalde de la Tallada al seu homòleg de Manresa, en què li comunica que es realitzarà un acte religiós amb motiu dels cadàvers trobats a la rodalia del poble i enterrats en una fossa comuna: “personas que fueron asesinadas durante la retirada de las hordas marxistas […] españoles caídos por Dios y por la Patria”. Entre aquests cadàvers s’ha identificat Genaro González Cachón, veí de la capital del Bages,motiu pel qual convida el batlle manresà i els familiars del mort a l’acte d’homenatge. (Arxiu Comarcal del Bages)

29/08/1939: notificació de l’alcalde de Manresa al batlle de la Tallada (Girona) en què li agraeix les atencions prestades a la delegació manresana que va assistir a la celebració de l’ofici religiós i funerari pels morts en aquest poble, entre els quals Genaro González Cachón. (Arxiu Comarcal del Bages)

22/03/1940: invitació de l’alcalde i del jefe local de la FET y de las JONS de Castellbell i el Vilar a l’alcalde de Manresa, a l’acte de trasllat dels cossos sense vida dels veïns morts durant la rereguarda republicana al panteó construït a propòsit. (Arxiu Municipal de Manresa)

Maig de 1940: expedient de la secció de Governació de l’Ajuntament de Manresa sobre la “Invitación y acuerdo para asistir a los funerales para las víctimas del odio marxista, vecinos de Sampedor”. Sobre els fets, l’alcalde de Santpedor envia una carta d’invitació al batlle de Manresa, perquè aquest assisteixi al funeral pels “caídos por Dios y por España”. La targeta d’invitació inclou el nom de les onze persones homenatjades. L’alcalde de Manresa notifica al batlle de Santpedor que una representació municipal assistirà als actes esmentats. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Inauguració del monument al Pare Oriol

(sense data): invitació del pare Rodrigo, del Convent dels Caputxins de Manresa, a l’alcalde de la ciutat a la inauguració del monument al pare Oriol de Barcelona, que s’emplaçarà en el creuament entre la carretera del pont de Vilomara i el camí del Pouet. Jaume Barjau Martí (més conegut com el pare Josep Oriol de Barcelona) era un actiu organitzador d’exercicis espirituals. Fou assassinat al camí del Pouet la nit del 24 al 25 de juliol del 1936, després d’haver patit maltractaments i un simulacre d’afusellament. (Arxiu Municipal de Manresa)

 

Premsa (2)

“Manresa”, 27/9/1945: “Manresa enaltece sus mártires. Inauguración del Monumento al Padre José Oriol de Barcelona”. Notícia amb els detalls de la proposta de construcció del monument al pare Oriol i l’acte d’inauguració del monument. (Arxiu Comarcal del Bages)

 

Xifres de víctimes de la Guerra Civil

Documents (2)

5/05/1942: requeriment de l’inspector general de la Delegación Provincial del Frente de Juventudes de Falange y de las JONS de Barcelona a l’alcalde de Manresa, per tal que li faciliti, amb la major brevetat possible, una relació d’aquelles persones “que dieron sus vidas por Dios y por España” i el domicili dels seus familiars, en motiu de la confecció del Libro de Honor del Movimiento”. (Arxiu Municipal de Manresa)

6/07/1943: inventari recollit pel sr. Carrió de Jefatura (de Falange), amb una xifra aproximada de víctimes de la Guerra Civil. (Arxiu Municipal de Manresa)

Premsa (2)

“Manresa”, 3/11/1945: Entrega de pensions a orfes i vídues.

“Manresa”, 7/2/1946: Orfes de Manresa, el treball social en estadístiques.