El traumatòleg explica l’afectació de la pòlio a Manresa, l’arribada de l’anestèsia i repassa les vivències sobre la creació del Centre Hospitalari i la nova reordenació sanitària de la ciutat
Francesc Sant Figueras (Manresa, 1935) rememora, en aquesta entrevista, els records que se li van quedar gravats a la memòria sobre els estralls que va causar la Guerra Civil a Manresa, malgrat la curta edat que tenia aleshores. Parla dels refugis antiaeris de la ciutat, com els avions sobrevolaven el cel de Manresa, i la misèria, la mort i la gana que patien els habitants.
L’entrevista s’endinsa en els records d’infància i adolescència de Sant, que van estar marcats per la guerra i per la postguerra, els primers anys de la qual els va viure a Lleida i on va poder constatar les ferides obertes que hi havia entre els seus ciutadans. Allà va créixer, jugant a la vora del riu Segre, entre artefactes de la guerra, tanquetes abandonades, esquelets de soldats morts i obusos que no havien acabat d’explotar i que, per poc, li van fer perdre la vida.
En el document, Sant parla dels hospitals de Manresa durant la Guerra Civil, les amputacions a primera línia de foc, la vacuna contra la pòlio o l’arribada de l’anestèsia, que va marcar un abans i un després en les operacions que es realitzaven.
Sant, que va formar part de l’equip de metges que va situar Manresa al cim de la traumatologia a Catalunya als anys setanta, repassa les vivències i records que conserva sobre l’evolució de la sanitat a la capital del Bages. Explica la creació i l’evolució del Centre Hospitalari, el tancament de la unitat coronària i la nova reordenació sanitària a la ciutat.
També rememora els estudis a l’Institut Lluís de Peguera i la seva participació en el Gremi de Sant Lluc, que estava format, principalment, per metges i artistes, i on es parlava de política, de manresanisme, de religió, i de filosofia, entre altres temes.
La conversa finalitza amb Sant desvetllant com va ser l’episodi en què va coincidir amb Josep Garriga, el presumpte agressor de Josefina Vilaseca Alsina, la nena de dotze anys que va ser víctima d’un intent de violació l’any 1952.
L’entrevista ha estat elaborada per l’historiador Joaquim Aloy i pel periodista Aleix Solernou.
Podeu accedir a l’entrevista en aquest enllaç.
