Francesc Boix i Campo (Barcelona, 1920 – París, 1951) és conegut sobretot per ser el fotògraf de Mauthausen. Deportat a aquest camp, Boix va treballar al laboratori fotogràfic d’on va poder treure clandestinament nombroses fotografies que els SS enregistraven. Un cop alliberat Mauthausen, va captar instantànies dels supervivents i de l’estat del camp els dies posteriors. Aquestes fotografies van servir com a prova d’acusació contra jerarques nazis al judici de Nuremberg. Les imatges, que van fer la volta al món, s’han convertit en icones de l’holocaust, de la història del segle XX i expliciten les barbaritats i l’horror del règim d’Hitler. Nombrosos documentals, publicacions, exposicions, etc., han mostrat al món aquestes fotografies.
El pare de Francesc Boix, Bartomeu Boix, va inculcar al seu fill l’interès per la fotografia a l’estudi que tenia a la rebotiga d’una sastreria al Poble Sec. Francesc tenia 14 anys quan va començar a treballar a la casa de fotografia Romagosa, de Barcelona. Als 16 anys ja publicava diverses fotografies a la revista “Juliol”, òrgan de les Joventuts Socialistes Unificades, de les quals era militant.
Amb 17 anys Boix es va incorporar a l’exèrcit republicà. Acabada la guerra, s’exilià a França. Un cop iniciada la II Guerra Mundial –i com tants altres deportats republicans- s’incorporà a una Companyia de Treballadors Estrangers, al servei de l’exèrcit francès. Capturat pels alemanys, va ser deportat a Mauthausen el 27 de gener de 1941. La seva condició de fotògraf, i el coneixement de l’idioma alemany, li va evitar les duríssimes condicions del camp -que va portar a la mort multitud de companys seus- i li va permetre treballar al laboratori fotogràfic. Boix va haver de retratar l’oficialitat alemanya, les instal·lacions del camp i la vida quotidiana, però també molts deportats assassinats pels nazis.
Amb la voluntat de fer saber al món aquell genocidi, amb el fotògraf Antoni Garcia Alonso i José Cereceda –desobeint les ordres rebudes de destruir tot el material gràfic- van robar 20.000 fotografies i negatius i les van treure del camp a través d’un grup de deportats que sortia cada dia, en règim de llibertat vigilada, per treballar per a una empresa austríaca. Aquest grup va fer amistat amb Anne Pointner, una veïna del poble, la qual va acceptar amagar tot aquest material a casa seva. Aquestes fotografies i el mateix testimoni de càrrec de Francesc Boix van servir com a proves del genocidi al judici de Nuremberg i, concretament, per identificar els diferents caps nazis que hi sortien retratats.
Francesc Boix ja no tornà a Catalunya. Es va quedar a viure a París, va treballar com a reporter gràfic en diferents publicacions, entre les quals “L’Humanité”, òrgan del Partit Comunista Francès. Boix va morir, molt jove, el juliol de 1951, com a conseqüència dels problemes de salut derivats de la seva estada a Mauthausen